Noè i el PSM
|
Noè va viure 950 anys, el seu padrí, Matusalem n’havia viscut 969. La longevitat dels patriarques em va impressionar de menut, molt després, em va quedar la interpretació que en feia Pascal, segons ell, són exageracions de Moisès (considerat llavor l’autor del Gènesi) perquè la duració aporta respectabilitat, venerabilitat, perquè la continuïtat ens apropa als fets del passat i perquè, que les coses durin, els hi aporta credibilitat (aquí potser va fer un poc llarg).
El PSM és el partit propi de més llarga trajectòria de les Illes Balears. Els precedents de principis de segle XX són efímers i inestables, la interessant evolució d’una ERB quedà salvatgement estroncada pel franquisme. Amb l’autonomia han arribat una munió de provatures, amb poc èxit o amb poca paciència; no és el cas d’UM, que viu avui una dissolució agònica. Periòdicament, s’anuncien nous projectes que prometen l’eclosió d’aquest espai, fins i tot, s’insisteix en què el nou projecte neix per unir els anteriors; curiosa manera de fer-ho, sobretot si la proposta consisteix en presentar-se amb (o en ) el PSOE.
El PSM compleix trenta cinc anys. Dissabte tenim sopar a Binicomprat i hi estau tots convidats. El seu ha estat un èxit relatiu. Sempre amb representació parlamentària però enfora de les dues forces hegemòniques, en especial del PP. Tanmateix, ningú qüestiona la seva influència per establir l’agenda política, en els debats sobre l’autogovern i en la defensa dels trets identitaris, significativament la llengua catalana (una percepció d’influència que fins i tot, en ocasions, cau en la caricatura). Com també en la inclusió dels debats ecologistes, en especial les decisions de protecció territorial i la seva condició d’actor indispensable per constituir governs progressistes. Avui, a més, destaca per l’absència d’imputats en causes de corrupció.
Per això potser la seva principal aportació és existir, persistir. La permanència acaba incorporant-se al bagatge col·lectiu, al paisatge cultural a partir del qual ens auto-comprenem. Haver esdevingut una institució del país.
La nostra societat és àvida de novetat i d’èxit immediat, devora projectes contínuament, sense digerir, tanmateix, davall davall, potser per això mateix, respecta la perseverança, l’adaptabilitat, sí, però la duració també, fins i tot apel·la a la història com a font de legitimitat.
Naturalment el que dóna sentit és seguir essent útil avui. Proposar una visió que engresqui, fecunda. El PSM té el repte de consolidar i fer créixer el mallorquinisme polític progressista, convencent que és un instrument útil per afrontar la crisi, les crisis, que vivim, que l’autogovern és garantia de progrés i prosperitat. Una aposta amb vocació de majories socials, que aglutini d’entrada tots els que ja n’estan convençuts (els seguidors d'aquest blog saben que ho consider clau per a l'èxit del projecte). En tot cas, en darrer extrem, són les urnes les que renoven la vida o enterren partits (els partits que aspiren a governar).
Un país és, també, el paisatge de partits que n’articulen la participació democràtica. En aquest sentit, i més enllà de compartir o no afinitats, crec que podem convenir que el PSM ha aportat i aporta densitat i riquesa en aquest paisatge.
Categoria: General. Comentaris: (8). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »
1. Joan Carles | 19-03-2011 a les 16:41
Hola. Com a votant vostre m'agradaria saber la vostra opinió respecte al que ha passat amb l'aprovació del pla d'usos militars de Cabrera. Gràcies !
www.laveudemallorca.cat/noticia/3372/El+GOB+critica+l%E2%80%99aprovaci%C3%B3+de+maniobres+militars+al+Parc+de+Cabrera/
2. marrai | 19-03-2011 a les 18:01
Bones Joan Carles, fins on jo sé ara mateix, s'ha dat el vist-i-plau a un pla d'usos continuista, en la línia habitual a Cabrera postparcnacional. No en conec els detalls, ni el marge de maniobra real al respecte per contenir-lo o qüestionar-lo a fons. Me n'informaré i et dic coses.
Si cal, miraré quin marge hi ha per reaccionar, el Govern ha fet un conjunt d'actuacions positives a Cabrera, però, òbviament, lo principal és mantenir-ne els valors. D'entrada, si el Gob no ho comparteix, és mal senyal (no comprenc com pot comparar la nostra gestió amb la de Matas, però naturalment en respect les crítiques i, com a ciutadà, les agraesc). No sempre s'encerta.
Però, no em vull avançar, en sabre'n més t'ho dic.
3. Joan Carles | 20-03-2011 a les 16:51
Gràcies per aquesta ràpida resposta... no tot-hom fa el mateix. Em satisfarà saber més coses, però no crec que el GOB "compari" la nostra gestió amb la de Mates... fa la seva feina amb independència i responsabilitat. El que ha de fer qualsevol representant del PSM és votar en contra, aturar o fer el possible per a que a Cabrera no s'hi faci RES militarment parlant... ja n'hi ha prou amb la Guardia Civil, el radar per a controlar pasteres, etc... Una salutació !.
4. marrai | 20-03-2011 a les 17:28
Cabrera.
No en faltaria més que contestar i gràcies a tu pels comentaris.
Pel que he aclarit de Cabrera, és l'aprovació del pla especial sobre defensa que preveia el PRUG, al cap i a la fi, com segurament saps, el Ministeri de Defensa és el propietari de l'illa, i, per cert, ha resultat (en certa manera) un aliat en la preservació.
Fa unes setmanes es va lliurar als membres del Patronat el pla i no s'hi presentaren al·legacions, però sí que el dia abans de la votació des de Greenpeace es va sol·licitar una reconsideració global.
No s'ha fet. Els membres del Patronat (que no són tots polítics) han considerat que les maniobres tradicionals que es duen a terme a l'illa no provoquen cap trauma ambiental (no més que la visita turística), no entrem aquí en valoracions sobre l'excèrcit, i, en conseqüència, no s'hi han posat entrebancs.
El Pla limita al nombre de persones màxim que preveu el PRUG (que, tanmateix, molt difícilment s'assolirà mai, 300 persones) i exigeix la prèvia autorització amb previsió dels espais concrets (mai foc real i altres límits).
No oblidem que els interessos de defensa (discutibles, no cal dir-ho) primen (jurídicament vull dir) sobre moltes altres consideracions i que els mínims medioambientals són els establerts al Prug. De totes maneres, l'autorització es farà cas per cas i no es preveu que mai superin el parell de dotzenes de militars, fent més exercicis que maniobres.
Apart de què no s'havia detectat cap polèmica sobre el que es fa ara, hi ha dos temes conjunturals que poden haver influït: les negociacions per recuperar l'ús públic de Cap des Pinar a la península de la Victòria i la previsible polèmica sobre la taxa sobre el fondeig a Cabrera que s'ha imposat recentment.
En tot cas, trasllat les teves valoracions a la conselleria i potser que ho paga fer-ne una reflexió de cara a futur.
Sobre la comparació del Gob amb la gestió de Jaume Matas, em referesc al titular que va suscitar el balanç del gob sobre la legislatura. Aquest va ser talment el resum d'algun mitjà (diaridebalears per exemple), però és que, si mires el seu comunicat, podries entendre que poques coses han canviat d'una legislatura a una altra. No hi estic d'acord, en absolut.
Cosa distinta és que en la valoració sobre alguns aspectes (com ara Cabrera) no hi hagi coincidència, o la crítica, natural, per descomptat, al conjunt de l'acció de govern que pugui fer el Gob.
En tot cas, compartesc am tu que ha de fer feina amb independència i, com bé dius, amb responsabilitat: amb responsabilitat sobre el que diu i sobre com és interpretat el que diu. El Gob és, per mi, un dels actius més valuosos del país.
Una abraçada.
5. Aina | 20-03-2011 a les 19:18
Moltes gràcies per l'explicació que ens has fet arribar a tots en la resposta al comentari.
En quan al titular del DdB sobre el balanç de legislatura del GOB, és del tot desencertat i tendenciós. He vist la roda de premsa i no es va dir talment en cap moment. Ara bé, tampoc compartesc en absolut que es tracti de triomfs puntuals tot el que es cita en la nota de premsa de l'entitat ecologista:
"cal esmentar petits triomfs que han marcat la legislatura: la protecció de Son Real, Es Guix, l'eliminació de les Àrees de Reconversió Territorial, la declaració de ZEPA a Son Bosc l'impuls del transport ferroviari, el tramvia, els canvis en la mobilitat a Palma, les millores en el control de la disciplina urbanística i l'inici de l'activitat contra la corrupció urbanística..."
Cada una de les actuacions esmentades és de per sí un TRIOMF, unes ens agradaran més que les altres o trobarem que tenen més pes, però són indubtablement un canvi més que significatiu respecte a l'etapa més dura i fosca en democràcia de la història d'aquest país. I en moltes d'elles, sens dubte, el PSM ha tengut un paper fonamental. Gràcies!
6. Catalina | 20-03-2011 a les 20:34
Tens interès en fer creure que el GOB pugui l'època Matas-Munar amb la vostra gestió d'aquesta legislatura?
Aquesta acusació teva al GOB és repugnant.
Pot ser vos convendria saber acceptar millor les critiques...
7. marrai | 20-03-2011 a les 21:12
Bones Catalina, m'alegra que ho vegis així i que tot plegat sigui un malentès.
Quedi clar que el titular suscitat era que el Gob "acusa" (precisament el verb que tu m'entimes, i jo no acús ningú, no ho pretenc com a mínim) de seguir la política territorial de Jaume Matas. Potser és una exageració periodística, però el resum del comunicat del Gob, potser per mal expressat, donava peu al titular, dant a entendre que l'aspecte més destacat de la legislatura era el continuisme, i qualificava les diferències de "victòries puntuals".
Com que vull pensar, com tu, que és una mala interpretació, una boutade, ho deix córrer. Insistesc: valor molt el Gob, és de lo millor que li ha passat al país d'ençà de la mort de Ramon Llull.
Naturalment, les crítiques són consusbtancials a l'exercici del poder i els hem d'acceptar, no en faltaria d'altra, però transmetre que la gestió d'aquesta legislatura és equiparable a l'anterior, és una crítica que, com tu bé dónes a entendre, no s'aguanta.
Insistesc, tant de bo tot hagi estat un malentès. Pots ben creure que hi estic del tot interessat.
8. Catalina | 22-03-2011 a les 08:22
No deixis que la realitat t'espenyi un article a l'UH. Et vols fer peneta perquè no et reconeixen el mèrit?