Toni Alorda

Defensors del benestar i l’autogovern: culpables (article UH)

tonialorda | 26 Gener, 2011 17:53

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

 

El PP aprofita la crisi per escometre contra l’autogovern,  el PSOE s’hi apunta per espolsar-se pressió (el fum del tabac ja escampa). Ara resulta que el dèficit públic és culpa de les autonomies. Si cal eliminar autonomies perquè generen el 15% del dèficit, què feim amb l’Estat  que en genera el 80?

El President del Banc d’Espanya, ell sempre conciliador, diu que no se n’ha temut que les Comunitats hagin retallat despesa. Potser ell no se n’ha temut, però molts de ciutadans sí. El peculiar President de Cantàbria li dóna la raó i afegeix, sentenciós, que n’hi ha que han fet llarg; ell no, Cantàbria té l’endeutament al 6% del seu PIB,  però n’hi ha que s’acosten al 20, diu. Primer t’empastifen la cara, i llavor encara has de sofrir que et diguin brut. No coneix el Sr. Revilla com ens ha castigat als illencs el sistema de finançament? No sap que la nostra sabata no ha rebut el suport, els centenars de milions anuals, de la mineria càntabroastur, ni el doll d’ajuda europea del sud?

És cert, les Illes Balears deuen el 15% del seu PIB, i això és molt. És cert, el dèficit ens fa vulnerables i cal reduir-lo. També és cert que una part de la despesa, de manera destacable amb el govern Matas, és qüestionable, fins i tot emergeixen, de les clavegueres, mostres deplorables. Tanmateix, el gruix de l’endeutament respon al compromís de tots els governs (de tots, també els del PP) d’oferir uns serveis dignes; un repte especialment complicat en aquests anys de forta davallada d’ingressos.

L’acusat es declara culpable. Al·lega estat de necessitat. I, ara, quina pena ens volen imposar? Reduir educació, sanitat i serveis socials? Desmantellar l’Estat del benestar? Limitar l’autogovern? Idò, no ens hi avenim.

Alemanya, que es recupera reivindicant l’esforç i el sacrifici, mantén una despesa pública molt superior a la nostra (en relació al PIB) i una situació fiscal més progressiva. Els länder també s’han hagut d’arromangar, però ningú els qüestiona. Això sí, allà cap land toleraria un espoli fiscal del 14% del PIB com patim els illencs.

Són moments difícils i calen mesures, però sobren receptes simples, ximples, populisme amb mala idea. Rajoy diu que, canviant de President, reduirà a la meitat el nombre de desocupats. I per què no a una dècima part? O tot. L’excés de promeses afebleix la confiança (Horaci).

Categoria: General. Comentaris: (0). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix

Comentaris

Publica el teu comentari. Faig servir la moderació per evitar, exclusivament, spam.