Toni Alorda

Una decisió Salom-ónica

tonialorda | 23 Octubre, 2010 09:48

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Bauzà i Rajoy juguen fort, una basa molt delicada, un cap de llista, indisposant agrupacions importants com la de Manacor i fins i tot, paradoxalment, la d’Inca, afegint al banyat de Sa Pobla sense resoldre del tot les aspiracions de Calvià... Això de fer de Salomó té el seu risc, quan dius que tallaràs un nin per la meitat, has de ser un rei coronat molt segur del propi poder, perquè les mares jutjades no et deixin fet un ecce homo.

Probablement, les aigües tornin a mare, però alguna cosa s’ha trencat i es mala d’arreglar amb un parell de mesos. Haver de mantenir la cohesió interna a base de prometre pells d’óssos no caçats, és un mal símptoma. Als que ja no veuen un futur personal dins el projecte, com el cas de Font, els hi plouen excuses per fer un bot de conseqüències imprevisibles en el mapa polític mallorquí (i, de retruc, balear). Ja ho veurem.

En tot cas, tornam constatar una norma clau del joc polític: la cohesió humana d’un projecte polític, la pau interna, és un tresor molt preuat i extremadament útil per treure tot el profit a les pròpies potencialitats. Ho nota fort ara el PP, ho viu UM, ho ha notat històricament el PSOE i encara ho arrossega en part el PSM, tot i que precisament la cohesió interna li ha permès aturar el procés de declivi i fins i tot recuperar posicions.

Convé reparar com acaben tota aquesta mena de processos i tenir la modèstia suficent per entendre que no és per casualitat. 

Categoria: General. Comentaris: (4). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix

Comentaris

  1. 1. Pau Riutort Coixet  |  23-10-2010 a les 10:58

    Aquestes basses d'oli, aquestes cohesions tan internes, poden tenir un petit inconvenient: insultar la intel·ligència del votant més exigent, que és l'escola del militant de demà.

    Els candidats són proposats per molts pocs, sempre els mateixos, i ratificats per majories búlgares del 90%. Un pecat venial. Perquè l'electorat, bé el de l'esquerra, bé el de la dreta, és molt conservador. Vol ordre i autoritat. És un costum que vé de lluny i ben arrelat en pobles atupats com el nostre.

    Això fa que tenguem un nacionalisme que no gosa. Sempre a la defensiva.

    Per ventura qui ens farà passar a l'ofensiva serà aquesta Espanya monolingüe castellana que d'un temps ençà s'ha tret la màscara i no ens agrada gens ni mica.

  2. 2. marrai  |  23-10-2010 a les 14:10

    1.- Efectivaent, tot té inconvenients, pero l'experiència comparada crec que és inequívoca en el sentit que la cohesió és un valor. Per paga, els "exigents" sempre tenen motius (lúcids, molt raonables, o de perepunyetes). Sempre.
    2.- Tots els grups que s'uneixen per objectius comuns, necessiten per consolidar-se d'una certa pau interna. Tots, conservadors o no.
    3.- El PSM ha fet primàries, assumint el risc que comporta i naturalment voldríem ser més. Desgraciadament, fins i tot molts dels que reclamen més participació política, reneguen dels partits,que són els que més l'articulen.
    4.- El nacionalisme no gosa perquè no avança, perquè no replega prou suports socials. Dir, el que és dir, sempre n'hi ha que gosen a tot, però, en democràcia, la legitimació final de les propostes és a les urnes.
    5.- D'acord amb l'ofensiva castellanista, però, com tu dius al principi, tot té inconvenients, ara mateix això provoca esquerdes en el bloc altre temps monolític del PP.
    Ei, Pau, t'animes a entrar?

  3. 3. Pau Riutort  |  24-10-2010 a les 12:31

    Les "ofensives" poden i hauran de ser moltes i variades. Les que es fan sense passar pel filtre dels partits polítics són i seran, crec, més operatives. El sentit del moviment és aquest: la gent fa moure més els partits que aquests la gent.

    Jo de moment en tenc prou amb les meves discussions amb els companys de feina i amb els amics, que és el redol on me moc. I no és poca cosa, creu-me, que hi hagi redol. On hi ha més patriotisme, avui, és en fer bé la feina que et toca. És la única manera que hi hagi empreses i llocs de feina. Perquè sense això no hi ha ni basses ni oli.

  4. 4. joan  |  24-10-2010 a les 14:47

    Maria Salom: caixera del tunel de Soller?

Publica el teu comentari. Faig servir la moderació per evitar, exclusivament, spam.