Toni Alorda

Més enquestes

tonialorda | 26 Setembre, 2010 09:32

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

El Grup Serra fa avui una àmplia cobertura als resultats d’una enquesta d’UM.

1.- L'enquesta coincideix amb la que va fer l’UH la setmana passada en què el PP està fort i pot obtenir la majoria absoluta. De totes maneres, els darrers moviments interns del partit no sabem on els poden emmenar. Sé bé, per experiències d’altri, però sobretot per la pròpia, com poden erosionar les crisis internes.

2.- A diferència d’UH, el PSOE baixa, en la línia del que es detecta per a Zapatero.

3.- El Bloc puja. Els diaris precisen “si van junts”, s’entén que vol dir que és la pregunta de l’enquesta, no una condició dels resultats. Segons UM, el Bloc pot treure el 13%, això són 5 diputats a Mallorca, 6 a Balears; hem de suposar que el fet de presentar diverses llistes, fa baixar el resultat de cada una (en tot cas, sabem bé que les coalicions no comporten sumes aritmètiques, fins ara l’experiència és la contrària). L'enquesta d'UH atorgava 4 diputats al PSM-I-Verds (Mallorca/Menorca). No hi ha dubte que, segons l'enquesta d'UM, la proposta del PSM serà la tercera força política i amb potencial de creixement. Si no és una notícia excel·lent per als que aspiram a un projecte gran, desmunta els pronòstics de les sibi·les que anuncien l'esfondrament del nacionalisme progressista. Per tant, tots els que volem un espai nacionalista i progressista a les institucions, ens n'alegram (assumint, insistesc, que queda molta feina per fer).

4.- UM baixa, però quedaria amb 2 diputats, en comptes d’1, que és el que li assignava l’UH.

5.- No entra ningú més.

Per la seva banda, llegesc que Entesa i ERC, sense aportar dades demoscòpiques, van dient que el nacionalisme progressista pot quedar fora de les institucions. No cal dir que ells ho lamenten molt, però com que, contra totes les enquestes disponibles, que garanteixen al PSM representació institucional -com els darrers 30 anys-, ells tenen aquesta sensació, no tenen més remei que dir-ho. Entesa i ERC proclament, amb orgull, que els seus projectes resistiran contra tots aquells (pèrfids) que pretenen la seva desaparició . Tanmateix, Entesa i ERC lamenten molt, profundament, la divisió del nacionalisme. Com quedam? És bo o és dolent que hi hagi molts de partits, ergo moltes ofertes?

Naturalment, la única manera d’intentar conciliar la necessitat de mantenir el propi projecte i lamentar la divisió és que tothom es faci dels teus... o bé proposar coalicions. Acords de molts de partits (inclosos els independents de caràcter local) amb ideologia semblant, però amb independència per adoptar les pròpies decisions. És el que diuen Reagrupament i Solidaritat Catalana a ERC al Principat, però, allà, ERC troba que és millor reunir-se tots en un partit, el partit històric, ERC en definitiva, en comptes de fer enteses per a una candidatura de multitud de partits. Per cert, una altra enquesta publicada avui, El País, pronostica l'esfondrament del tripartit (sobretot psc i erc) i l'auge de CiU; Reagrupament i Solidaritat (i Ciutadans) entrarien. Ja ho veurem, sigui com sigui, tant de bo els resultats contribueixin a un canvi en les relacions del catalanisme polític. 

El PP va començar a esdevenir un partit de masses quan va ser el màxim beneficiari de l’explosió d’UCD. Tanmateix ho va haver de fer en el format de coalicions on els barons d’UCD tenien molt de poder: era allò de AP-PDP-UL i semblants, amb fórmules com la coalició popular. Quan Fraga munta l’operació PP el 89, té molt present que el PDP d’Alzaga s’havia separat de la coalició just després de les eleccions del 86, per això, hi convida tothom i ofereix protagonisme intern als barons d’UCD (ara en altres partits), però hi ha una condició bàsica: s’han acabat les coalicions, només hi haurà un partit: el PP.

Els anys 70, el socialisme federal s’agrupava en una federació; un dels seus principals líders era Tierno Galvan i el seu PSP. Però el PSOE va sorprendre amb un èxit aclaparador com a segona força. El PSOE s’oferí a incorporar quadres i moltíssims de progressistes tocaren a les portes, entre ells la majoria dels fundadors del PSI-PSM (que havia anat amb la Unió Socialista auspiciada pel PSP), Tierno Galvan fou un dels captats, però hi havia una condició: el PSP (o Tierno) s'integrava al PSOE, no hi havia coalicions.

Categoria: General. Comentaris: (5). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix

Comentaris

  1. 1. però el cós és llarg...  |  27-09-2010 a les 19:32

    fas molta via a treure pit...

  2. 2. marrai  |  27-09-2010 a les 20:00

    Són enquestes, ni més ni pus. El cós fa més de trenta anys que l'amidam. Insistesc en la reflexió sobre el nombre d'espais amb possibilitats institucionals, i com s'ho han fet els altres per consolidar-lo en un partit (recordant que no sempre ha estat així) perquè em sembla estratègicament cabdal.

  3. 3. Ca de Bou  |  27-09-2010 a les 20:36

    Toni, trob aquest apunt i molt dels altres excessivament autoreferencials i parlar en funció de les boques dels altres. Ja passa ja, quan es mesclen les feines de partit i les de representant (del poble?) al Parlament aquestes darreres acaben patint, si no ofegades.

    Dones la sensació que l'espai polític a què fas referència reiteradament just existeix pels odis comuns que es tenen uns amb els altres. Quan surten coses referides a ERC o a Entesa hauries de dissimular una mica aquesta fel que et surt de manera automàtica.

    La sensació que dóna tot això és que, davant el Psoe, el teu partit just és eficaç a l'hora de demanar el cap de Sebastià Serra.

    Lamentable, tot plegat.

  4. 4. Me tornes a decebre  |  27-09-2010 a les 21:08

    Aquesta enquesta té molt poc rigor.
    A la cloenda del Congrés éreu 138.
    I ara estau més a l'esquerra alternativa.

  5. 5. Mikel  |  12-10-2010 a les 18:48

    138? i què? collonades! el PSM que treia 40.000 vots no tenia massa més gent als congressos de feia 10 anys. Una cosa és la militància que compareix als congressos i l'altra la gent que conforma les llistes, la que es mobilitza en campanya, etc, etc...

    L'única esquerra alternativa és IU. L'esquerra nacionalista i ecologista està representada, ara més que mai, per PSM, Iniciativa i Verds.

    Com es diu la gent que festeja amb UM i PSOE?: Entesa.

Publica el teu comentari. Faig servir la moderació per evitar, exclusivament, spam.