Toni Alorda

Sobre els retalls en els descomptes als residents per transport aeri i marítim

tonialorda | 22 Setembre, 2010 15:43

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

El Ministeri de Foment ha anunciat un retall en els descomptes aeris dels residents a les Illes Balears, fins i tot se’ns ha tractat de malbaratadors, de viatjar amb luxes orientals... vaja manera de tractar una qüestió de justícia sobre compensacions als costos de la insularitat i amb l’aberrant balança fiscal que tenim en Madrid! Insultant. 

La reacció del Ministeri no ha estat gens respectuosa i posa la influència local en entredit. Només un veritable tour de force en el vot al Congrés faria reaccionar Madrid.

Des del PSM, ho intentam: pressionant el PSIB i parlant amb Coalició Canària (que negocia els pressupostos amb el PSOE i hi poden tenir una influència). És hora. Vos deix un extracte de com ho deia ahir a la tribuna defensant una proposició no de llei que redactàrem d’immediat i ha estat signada pel Bloc-PSM-Verds, PSOE i ExC. 

“Sr. Antich. No ho podem consentir.  

Sr. Blanco, per aquí, no hi passarem. Aquest és el missatge que volem transmetre avui. Que ja n’hi ha prou.  

Aquesta, és la resposta que volem dar a l’anunci del Ministeri de Foment de retallar els descomptes de residents. Una resposta que volem unànime, d’entrada perquè és un parer compartit... però també perquè és molt difícil plantar cara davant una injustícia si compta amb el vist-i-plau de bona part dels que l’han de suportar. De la complicitat d’algun dels partits importants del país, com ens ha passat sempre.

Vos estalvio els arguments sobre el contingut, el repàs a les diverses possibilitats de modular el sistema, etc., i pas al final (...)

“l’Estat se n’ha de témer que el tassó ja va ple, i potser ho sap, però, reconeguem-ho, també sap que mai reaccionam amb prou fermesa, que no passa res. I això ha de canviar. Avui cal dir-li que aquesta gota faria vessar el tassó. I que, quan vessa, vessa.  

Sres. Diputades, Srs. Diputats, conten que el gran Mestre d’un monestir Zen havia de triar un substitut entre els seus deixebles. Així que els va sotmetre a una prova: “Vet aquí un problema, vèiam qui el resol”, els hi va dir, mentre posava davant ells un gerro de porcellana, que tenia pintada una magnífica rosa vermella. 

Els deixebles el contemplaven i contemplaven, perplexos, desorientats. Algun va començar a apuntar interpretacions sobre la rosa, sobre el missatge d’aquella situació estranya, sobre el dilema que se’ls havia plantejat.  

La política, i potser de manera especial la nostra estimada política democràtica, té temptacions de divagar, sovint cau en la dialèctica de les culpes i dels bons i els dolents, de conformar-se en “dir” les coses, però entre uns i altres deixar el problema talment, irresolt. 

Però, de sobte, un dels monjos es va aixecar, decidit, va agafar el gerro i el va estampar a la paret. El Gran Mestre, satisfet, el va escollir de successor. Hi havia un problema i s’havia eliminat. 

No serà dant voltes com arreglarem aquesta provocació. Ni dient si tu feres o deixares de fer. Cal transmetre força i decisió. I unitat. Tothom ha de sabre que, si cal, si el gerro esdevé un problema, hi anirem tots plegats, l’agafarem i l’estamparem a la paret.  

Aquest és el missatge d’aquesta proposició no de llei. Cap mesura contra els descomptes s’aprovarà amb el vot de representants illencs, aquest hauria de ser el nostre compromís: cap diputat elegit a les Illes balears ho legitimarà. I jo els hi dic, que, si aquest missatge arriba a Madrid, si aquest missatge és creïble a Madrid, està guanyat.” 

No és un final retòric, n’estic convençut.

Categoria: General. Comentaris: (0). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix

Comentaris

Publica el teu comentari. Faig servir la moderació per evitar, exclusivament, spam.