Toni Alorda

La regeneraciˇ d'UM

tonialorda | 25 Octubre, 2009 10:04

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

La situació judicial d’UM desestabilitza el Govern i dificulta la regeneració del partit. Respect els processos interns dels partits i procur no aficar-m’hi mai, però la situació actual de buit de poder transcendeix l’àmbit intern d'UM i, pel que fa als motius judicials, és indefugible el pronunciament de tots els actors polítics.

A ningú escapa de les distintes conseqüències entre l’allau d’imputacions del PP pels fets de l’anterior legislatura, i les que afecten a UM. Bàsicament perquè UM és al govern de totes les institucions, i, més matisadament, perquè els màxims líders de l’època anterior són a primera línia.

El que en pens de Can Domenge ho he deixat escrit d’ençà de 2005, quan vaig sortir astorat d’una comissió informativa nadalenca. Avui no en tocaria una paraula. Mantenc, per tant, que l’operació és il.legal (sense entrar, mai ho he fet, en consideracions penals). També som ben conscient que el pacte el signàrem el 2007 i que la màxima responsable política de l’operació és Maria Antònia Munar. En aquest sentit, trobava recargolades les volteres per no imputar-la quan ja n’hi havia tants altres. El Magistrat Muñoz també ho ha trobat. En aquest sentit, si es donen les condicions processals per demanar la dimissió d’algú pel cas Can Domenge, es donen, automàticament, les condicions polítiques per demanar la dimissió de Munar.

Al cap i a la fi, la causa és judicial però les conseqüències són polítiques. A l’elevat nombre de diputats imputats s’hi suma ara la Presidenta del Parlament. El descrèdit de la Política, el desencís i la sospita creixen dia a dia entre els ciutadans. La situació institucional és greu. La d’UM també. En el cas de can Domenge, a més de Rubio del PP, ja hi són Nadal i Munar, el suspès Vicens, i Miquel Àngel Flaquer, la qual cosa li resta autoritat per prendre mesures dràstiques com a líder actual del partit, a més dels equilibris i aliances que decidiren la seva elecció. Maria Antònia ho sap (i Ginard, i Julve...).

Munar pot parapetar-se i esperar, o pensar en el prestigi del Parlament i en el futur d’Unió Mallorquina. Ella té la paraula, en segon lloc UM, però, segons com evolucionin les coses, els socis en el Govern hauran de reaccionar amb fermesa la qual cosa ens abocarà a un punt sense retorn.

EU creu que la paraula ja la té el PSOE, això suposaria que el pacte ja ha fracassat. Proposa un govern en minoria, l’estabilitat del qual passa per la improbable complicitat d’UM i recolzar-se en el vot dels que s’ha expulsat del governs per causes judicials. O en "la responsabilitat" d'un PP carregat d'imputats. Sona complicat.  Si el pacte resultant té menys diputats que el PP tendrà seriosos problemes d’estabilitat, però si la ruptura és amb UM i no amb persones concretes (com ha passat amb Bartomeu Vicens), també en tendrà de legitimitat.

Fa pocs dies, l’escenari era clar. Ara resulta imprescindible tornar posar totes les cartes damunt la taula, les de polítiques territorials, socials, identitàries, de lleialtat entre els socis, i les de responsabilitats polítiques per causes judicials... i actuar en conseqüència. Sense improvisacions, sense encalentides tàctiques, però també sense tancar en fals i sense por del que comporti.

Abans, UM havia de clarificar la situació de Nadal. Ara, abans de Nadal, ha de clarificar la situació de tota la direcció. I la direcció que pren tot el partit. Tots podem entendre que no és una papereta fàcil, ells han d'entenndre que el temps s'acaba. 

Categoria: General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix

Comentaris

Publica el teu comentari. Faig servir la moderaciˇ per evitar, exclusivament, spam.