Toni Alorda

Ternelles, Rosa Parks i Biel Vicens (resposta a M. Vallés)

tonialorda | 16 Octubre, 2009 19:38

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Ternelles és un camí públic. Documents n'hi ha set catefes, basti dir que el propi ajuntament de Pollença ha declarat que és un camí públic.
Tanmateix, està tancat sense permís municipal.
Quan l'ajuntament al·legava que era privat, però amb servitud de pas públic, va establir una limitació de pas en el Pla General d'Urbanisme. La fórmula era pintoresca, però es podia entendre com un avanç. En tot cas, el PGOU no dóna ni lleva titularitats dominicals, i resulta estranya una limitació urbanística de 20 persones/dia justificada en valors ambientals, d'una duresa incomprensible, molt superior a d'altres indrets amb proteccions formals molt superiors. Per cert, mai s'ha regulat la manera d'exercir aquesta servitud limitada, ningú sabia com sol·licitar anar al Castell del Rei ni com es comproven els límits. En tot cas, insistesc, era una regulació pel supòsit de camí privat, no de camí públic, que és el que és.
Davant això, un grapat de ciutadans valents i gelosos dels seus drets, ecologistes que estimen la muntanya i el país, s'organitzaren per exigir que el camí públic fos tractat com a camí públic. No tenien cap interès en fer una excursió plegats, tots ells saben anar d'excursió totsols o amb els seus esbarts, i moltes coses per fer... però no poden consentir una situació injusta i la passivitat de l'autoritat municipal.
L'any passat pujàrem a Ternelles. Trobàrem una barrera enmig del camí i agents forestals que ens digueren que no podíem passar. La situació era incomprensible. Absurda. Insultant. Però ho acatàrem amb el ferm compromís de remoure aquella situació.
Enguany, el permís es va demanar fa dos mesos. L'autoritat ambiental (Grimalt, UM) va autoritzar la marxa, com s'havia mig compromès, però, el darrer dia, l'ajuntament es va despenjar amb la limitació de les vint persones, sense aplicar la previsió específica per a grups organitzats que també contempla la regulació municipal, per què? Hi té res a veure les pressions dels darrers dies? 
La Plataforma es va trobar amb la tesitura d'anul·lar l'excursió reivindicativa, sense haver aconseguit l'objectiu de normalitzar el pas (amb les restriccions ambientals que fossin raonables), i amb la clara sensació d'una motivació espúria, o plantar cara i entendre que la comunicació de batlia era il·legal i extemporània. Decidiren convocar.
No em toca a mi entrar en el debat jurídic, però la justícia de la reivindicació em sembla incontestable.
I me n'hi vaig anar.

Pel camí, vaig trobar una barrera il·legal que tanca un camí públic i, com que no té cap botador per als vianants, vaig aprofitar unes escales que va aportar l'organització i vaig botar.
El Batle sap on trobar-me. N'accept totes les conseqüències, si em demanau si estic empegueït de res, vos hauré de confessar que sí... del tristíssim paper del Batle de Pollença.


L'any 1952 Rosa Louise Parks es va asseure en un seient de bus reservat a gent de raça blanca. Era negra i li estava prohibit. No es va aixecar. Va ser detinguda, empresonada i condemnada a una multa de 14 dòlars. Aquell gest va sacsejar el país i va fer més que mil proclames benintencionades. Déu beneeixi Rosa Parks.
Diu avui Matias Vallés (entre altres) que el gest de Parks és un gest magnífic i l'honora, però Obama no el podria fer de cap manera. Idò jo dic que si Obama hagués intentat canviar aquella normativa i, per motius competencials (perquè és competència municipal o federal), o perquè el Congrés no li aprova, o pel que sigui, no l'ha pogut canviar; el millor que pot fer és asseure's en el bus devora Rosa Parks i deixar-se detenir, empresonar i multar amb ella.
Mai se m'ocorraria demanar-li la dimissió per aquest gest.  Són els gestos que a mi em reconcilien amb la política.
Biel Vicens sap que són més importants aquests gestos per canviar un statu quo petrificat que mantenir o deixar un càrrec del Govern. Estic orgullós de militar a un partit que té a Biel Vicens formant part del Govern. Déu beneeixi Biel Vicens.
Més diré, l'actitud dels qui qüestionen Vicens, és el que mantén perpètuament banyades les ales d'aquest país nostre.

Categoria: General. Comentaris: (5). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix

Comentaris

  1. 1. Joan Ramon  |  16-10-2009 a les 21:08

    M'agrada l'article, crec que resumeixes molt bé els ja 8 anys, des de la sentència del Tribunal Suprem, en que poguent, l'Ajuntament de Pollença a consentit el tancament del camí de Ternelles.
    A mi també m'avergonyeix tenir un batle així, desgraciadament, per cert, una reflexió, si la regulació és per el camí de Ternelles, que comença a la Carretera de Pollença a Lluc (cruïlla de la MA-10) perque el batle envia els municipals a l'estret de Ternelles i no a l'inici del camí?

    Salut

  2. 2. marrai  |  16-10-2009 a les 21:18

    Precisió incisiva i lúcida. Sembla que la porta que tanca el camí públic és la fita que val per al sr. batle. Si no fos el batle de tots els nobílissims pollencins i pollencines sospitaria de servilisme.

  3. 3. Joan Ramon  |  16-10-2009 a les 21:40

    Són qüestions que hauria de contetar, l'altre és, com a dia d'avui segueix permetent el tancament, si va dir que es permetria el pas a 20 persones.
    I una altre, que tu ja has comentat, al BOIB de 30-10-08 surt el catàleg de camins, on el camí de Terneles surt com a Públic, com pot dir ara que es tracta d'un camí prvat? Deu voler el batle impedir anar a cercar el Pi a Ternelles?
    Enhorabona per la teva defensa del que és públic.
    Jo opino que com a molt, si havia d'enviar algú a regular el pas, havia de ser a l'inici del camí, però bé.
    Salut

  4. 4. miquel  |  17-10-2009 a les 15:30

    A la fi veim un PSM decidit, sense tants de punyeteros complexes. A mi em sembla veure-hi la teva ombra en aquesta nova actitud. Si és així, endavant i no afluixeu

  5. 5. Pepe  |  19-10-2009 a les 11:11

    Molt bé Toni, has resumit el tema molt bé. M'has llevat la idea, pensava utilitzar l'exemple de na de na Rosa Parks a un proper article al nostre blog Urxella.
    Actes com botar la barrera són totalment lícits i necessaris.

Publica el teu comentari. Faig servir la moderació per evitar, exclusivament, spam.