Toni Alorda

Grenlàndia s'ha autoconcedit el dret a l'autodeterminació en referèndum. El Primer Ministre danès ha saludat els resultats. Els grenlandesos expressen mostres d'amistat i simpatia al poble danès. Ningú s'ha esqueixat els vestits. Un procés sense amenaces, sense escarafalls. Tot molt civilitzat. La cara plaent de la democràcia. Diria "molt europeu, molt occidental" si no tengués prou present la creu dels Balcans, i tants de contraexemples amb satanització dels referèndums inclosa (no gaire lluny).

El procés institucional de Grenlàndia té moments claus coetanis del nostre. El 1200 hi arribaren els inuit (abans en dèiem esquimals), aquí Jaume I el 1229. Fa tres cents anys (1716), nosaltres perdérem les institucions pròpies, ells (1721) esdevingueren colònia danesa. El 1979 Grenlàndia va aprovar un Estatut d'Autonomia amb Parlament propi, aquí va constituir-se el Gran i General Consell.

Per explicar el resultat de la consulta, hom recorr al decodificador econòmic: petroli. De fet, entre les noves competències, totes importants (judicials, policials, estrangeria) en destaca una: la titularitat exclusiva dels seus recursos.  I tot apunta que en trobaran molts. A canvi, Dinamarca deixarà d'aportar milions d'euros en ajuts, que avui suposen el 30% del PIB grenlandès. En això no ens assemblam, en el clima, afortunadament, tampoc. Ni en l'extensió, és enorme, tot i que ara perd 240 quilòmetres cúbics de gel a l'any. Ni en població, no arriba a una dècima part de Mallorca, amb una densitat de població milers de vegades inferior.

Les tres quartes parts de la població ha votat "sí" al nou estatus. D'entrada, la immensa majoria dels inuit, i ara la seva llengua, l'inupik, serà l'única oficial.

No em demaneu perquè, però m'he recordat d'una cançó de fa vint anys, amb l'enigmàtic títol de "Groenlandia". Feia: "Todas las secuencias han llegado a su conclusión. El tiempo no puede esperar." Inquietant.

Caluroses satuacions als grenlandesos.