Toni Alorda

Es Guix

tonialorda | 10 Juliol, 2008 19:59

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Em confès un dels descontents de l'acord del Consell de modificació del Pla Territorial de Mallorca, tot i que hem d'entendre que just és una passa i que des del PSM i el Bloc malavejarem per anar més enllà durant aquesta legislatura: revisar de ver el Pla Territorial, i, de manera ineludible, les ART de Son Crever, Sa Ràpita i Llucmajor. Tanmateix, el PP ha tengut el detall de recordar-nos, i amb quina cruesa, el model al qual ens enfrontam.

L'amenaça de querella criminal contra els consellers que votin a favor de preservar un indret de la Serra de Tramuntana, a l'entrada de Lluc, té la virtut de mostrar, amb més claredat que mil discursos, la distància còsmica entre dos models del que ha de ser Mallorca: A uns els investiga la fiscalia per reclassificacions de terrenys inversemblants, amb informació i tracte de favor, cercant comissions per si s'han "repartit" les sucoses plusvàlues que podrien generar decisions urbanístiques o de contractació pública. Als altres se'ls amenaça per protegir un alzinar de la Serra sense que ni tan sols es sospiti que els hi hagi pogut comportar cap enriquiment personal.

A Mallorca hem tengut mala sort amb una dreta d'aquesta calanya, la que va aprovar tots els desbarats de l'anterior legislatura, amb tan poca sensibilitat pel nostre patrimoni natural i paisatgístic, per les senyes d'identitat, pel patrimoni cultural i espiritual. Parlam de Lluc. Això no obstant, una cosa sí els hem d'agrair que, en aquest tema, es llevin la careta.

Potser no tots recordareu, que el Batle que ara amenaça amb querelles va dir a la Plataforma Salvem Es Guix i als mitjans de comunicació que ell també volia preservar Es Guix, però l'ajuntament no tenia doblers, que s'hi ho feia el Consell, estaria encantat. Ja ho veus. A més d'haver amagat (d'haver negat) durant mesos la llicència d'obres concedida per 165 habitatges.

O aquell PP que deia que la moratòria feia curt i ara ha fet tot quan ha estat al seu abast perquè tot anés en orris, aprofitant la tornada arrere d'UM que no volia tocar una retxa del "seu" Pla Territorial.

Quanta hipocresia, quant de cinisme, quanta misèria.

Em costa creure que tota la gent que vota el PP l'acompanyi en aquesta creuada. Tanmateix, hem de reconèixer que, en aquestes altures, els ciutadans coneixen la dèria urbanitzadora del PP, o el que ha suposat els governs PP-UM, potser no se'n recorden tant de les majories absolutes del PSOE (per municipis d'aquí o per Andalusia), i molts saben (tothom tothom, no) quins són els representants de l'ecologisme polític en el país, com també ho han estat en el cas de Es Guix. El cert és que cada quatre anys es vota i tots sabem qui es tria.

En l'altre costat de la balança: la mobilització social, una altra vegada decisiva en aquest miracle de Lluc (me consta que n'hi ha que havien demanat la intercessió de la Patrona, tot i que honestament he de dir que no em consta, de manera fefaent vull dir, la seva efectiva intervenció).

Ahir era a una reunió de la Plataforma Salvem Es Guix, hi havia molta satisfacció, fins a la incredulitat. Avui es comunicava al Consell que s'han recollit més de 12.000 signatures a favor de la protecció. Convenírem que, durant la informació pública, i fins a l'aprovació definitiva, s'escaia una actitud festiva, agraïda, però vigilant. I seguir recollint suports a fi de fer l'acord irreversible. Així que si encara no heu signat, hi sou a temps.

Tot i que (afortunadament) el text ha de ser canviat, vos aport l'enllaç d'ara mateix:

Categoria: General. Comentaris: (5). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix

Comentaris

  1. 1. Joan  |  10-07-2008 a les 20:41

    Senzillament ès cert, el PP s'ha llevat la careta.

    Salut

  2. 2. GOB  |  10-07-2008 a les 20:47

    Després de la decisió del jutge, de denegar la suspensió cautelar de la llicència, les obres del construcció del camp de golf de Son Bosc podrien començar el mes d’agost

    El GOB responsabilitza personalment a Antich i a Grimalt del que pugui passar a partir d’ara

    Només el Govern pot evitar la destrucció de Son Bosc

    Ahir transcendí públicament que el jutge ha decidit denegar la petició de suspensió cautelar de la llicència de construcció del camp de golf de Son Bosc (Muro), petició presentada pel GOB i el Bloc per Mallorca. Aquestes dues entitats presentaren en el seu moment un recurs contenciós-administratiu contra la llicència atorgada per l’Ajuntament de Muro. Sense entrar a discutir encara sobre la legalitat o no de la llicència (cosa que es farà més endavant), el jutge ha considerat que els arguments presentats per la part demandant no són suficients per justificar la suspensió cautelar de la llicència i impedir el començament de les obres.

    Així les coses, les obres de construcció podrien començar el proper mes d’agost (la llicència estableix que no es poden fer moviments de terres a la zona entre els mesos d’abril i juliol). Ara, només una decisió del Govern pot evitar que les màquines arrasin Son Bosc.

    Deixant a un costat la discussió sobre la legalitat urbanística del projecte, la construcció d’aquest camp de golf implicarà la destrucció d’un dels espais amb més importància ambiental de Mallorca, un espai que, de fet, va ser Parc Natural durant 8 mesos.

    2003: el Govern presidit per Francesc Antich declara Son Bosc Parc Natural
    2008: el Govern presidit per Francesc Antich permet la destrucció de Son Bosc

    El 16 de maig de 2003, Francesc Antich signava el Decret 52/2003, de modificació del Decret 4/1988, de 28 de gener, de declaració del parc natural de s’Albufera de Mallorca. Aquest decret, entre altres disposicions, incorporava una part important de la zona de Son Bosc al parc natural de s’Albufera, protegint-se així els importants valors naturals d’aquest espai i evitant a la vegada la possibilitat de construir-hi un camp de golf.

    Han passat 5 anys des d’aquella decisió, amb una legislatura de govern del PP per enmig en què es va derogar aquest decret de protecció. En aquests moments la zona que va ser parc natural compta amb una llicència urbanística, concedida per l’ajuntament de Muro, per a construir-hi un camp de golf.

    Ja fa un any que Francesc Antich torna presidir el Govern de la Comunitat Autònoma. Al llarg d’aquest any, el procediment administratiu per construir un camp de golf a Son Bosc ha avançat fins a la situació límit que ens trobam ara en que les obres podrien començar de forma imminent. El canvi de Govern, pel que fa l’amenaça que pateix Son Bosc, fins ara no s’ha traduït en res.

    La protecció de Son Bosc és inexcusable

    Son Bosc ha estat identificat per prestigiosos científics i per tècnics de la pròpia Conselleria de Medi Ambient com una de les àrees amb més biodiversitat de Mallorca. És un lloc fonamental per la conservació d’algunes espècies com l’orquídia de prat, i fins i tot s’hi han trobat insectes fins ara no classificats i que es podrien convertir en noves espècies per a la ciència. Fins i tot la més important entitat de conservació del món, la Unió Mundial per la Naturalesa (IUCN), de la qual paradoxalment és membre la Conselleria de Medi Ambient, ha sol•licitat la protecció de Son Bosc.

    Consideram que un govern responsable, i a més a més un govern que pretesament ha de fer unes polítiques territorials respectuoses amb el medi i, per tant, substancialment diferents a les realitzades per l’anterior govern, no pot quedar mans aplegades davant una situació d’amenaça d’un espai natural d’excepcional interès ecològic.

    Sr. President i Conseller, apliquin protecció preventiva a Son Bosc per evitar la seva destrucció

    La Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad assenyala al seu article 23 que:

    “Cuando de las informaciones obtenidas por la Comunidad autónoma se dedujera la existencia de una zona bien conservada, amenazada por un factor de perturbación que potencialmente pudiera alterar tal estado, se establecerá un régimen de protección preventiva consistente en:
    a) la obligación de los titulares de los terrenos de facilitar información y acceso a los agentes de la autoridad y a los representantes de las Comunidades autónomas, con el fin de verificar la existencia de los factores de perturbación.
    b) en el caso de confirmarse la presencia de factores de perturbación en la zona, que amenacen potencialmente su estado:
    1.º Se iniciará de inmediato el Plan de Ordenación de los Recursos Naturales de la zona, de no estar ya iniciado.
    2.º Sin perjuicio de la adopción de las medidas previstas en el artículo anterior de esta Ley, se aplicará, en su caso, algún régimen de protección, previo cumplimiento del trámite de audiencia a los interesados, información pública y consulta de las Administraciones afectadas.

    Com veim, la recentment aprovada Llei de Patrimoni Natural indica clarament quina és la via que s’ha de seguir per part de l’administració autonòmica en el cas que un espai natural d’elevada importància ecològica estigui amenaçat. Així, el Govern hauria d’iniciar immediatament un Pla d’Ordenació de Recursos Naturals de la zona de Son Bosc. Aquest acord impediria qualsevol actuació a Son Bosc que pogués afectar negativament els seus valors naturals, pel que les obres no podrien començar tot i comptar amb la llicència de l’ajuntament de Muro.

    Aquesta mesura, de protecció preventiva, no és nova: ja la va aplicar l’any 2003, ara fa 5 anys, un govern presidit també per Francesc Antich per protegir Son Bosc de l’amenaça d’un projecte de camp de golf. La qüestió és, però, si aquest altre govern, presidit per la mateixa persona, assumirà ara el mateix compromís o mirarà cap a una altra banda mentre es destrueix aquest espai natural.

    Web GOB

  3. 3. DBalears  |  10-07-2008 a les 20:49

    Greenpeace assenyala set punts negres de destrucció del litoral balear

     AGÈNCIES
    Greenpeace assenyala set “punts negres” a les Illes Balears dins del seu informe sobre la destrucció dels litorals a Espanya “Destrucció a Toda Costa 2008”. És la vuitena edició i ha estat presentada avui per l'ONG. Aquest informe analitza els cent casos del país que revesteixen major gravetat, en relació amb el nombre de quilòmetres de costa de cada una de les comunitats i ciutats autònomes.

    Amb 1.428 quilòmetres de costa, les Illes Balears acumulen el 12 per cent de l'oferta total d'amarratges per a vaixells de la Mediterrània, una “insostenible massificació del litoral”, assegura l'organització en el comunicat. Segons Greenpeace, en els últims quatre anys, Balears ha viscut una pressió turístico-urbanística sense indicis de remissió a mitjà termini, molt agressiva en el seu fràgil territori.

    Dels set punts negres de les Balears, sis s'ubiquen a Mallorca: la possible trama de corrupció urbanística entorn del Pla Territorial de Mallorca (PTM), el projecte del camp de golf de Son Bosc (Muro), l'ampliació de Port Adriano (Calvià), el cable elèctric que arribarà a Santa Ponça, la contaminació “severa” present a la Badia de Palma, i el projecte d'enfonsament d'una fragata militar en Calvia.

    A Eivissa, els ecologistes esmenten un punt negre, derivat de la contaminació de l'aigua per l'ampliació de la infraestructura i per l'enfonsament del vaixell Senyor Pedro.

    A l'informe es destaca la possible trama de corrupció entorn del PTM, per mitjà del qual s'haurien requalificat terrenys sense valor urbanístic a Pollença, Campos, Llucmajor i Marratxí. En aquest sentit, l'organització indica que l'actuació de la Justícia entorn del Pla i també en el municipi d'Andratx han de suposar “un punt d'inflexió sobre la impunitat que s'ha viscut a les illes”.

    Greenpeace denuncia l'“empenyorament” de l'Ajuntament de Muro de construir un camp de golf en Son Bosc, al costat del Parc Nacional de L'Albufera, i l'ampliació de Port Adriano, a Calvià, que suposarà, segons Greenpeace, la destrucció d'una extensa prada de Posidonia oceànica.

    Segons el seu parer, els responsables del projecte volen negar aquest fet, “un dels pitjors exemples a nivell europeu del menyspreu a la normativa ambiental”, assegura l'ONG. A l'informe es destaca així mateix el dany que causarà als fons marins de Santa Ponça l'entrada d'un cable elèctric que unirà Mallorca amb la península.

    La Badia de Palma de Mallorca és, segons Greenpeace, un dels punts negres de la costa balear on la contaminació és més greu com a conseqüència dels abocaments d'aigües residuals i l'intens tràfic de vaixells comercials i d'esbarjo, que provoquen freqüents pèrdues d'hidrocarburs.

    També critica el projecte d'enfonsar quatre mil tones de ferralla al costat de la reserva de les Illes Malgrats (Calvià), la qual cosa evidencia el “poc atractiu que els gestors atorguen a la conservació del mitjà costaner i marí”.

    El setè punt negre, a Eivissa, es refereix a l'ampliació del seu port, que comporta, segons Greenpeace, el dragatge de sediments amb mercuri; així com el vaixell Senyor Pedro, enfonsat en les seves aigües, que suposa també un focus de contaminació.

    D'altra banda, els ecologistes demanen que els 80 expedients que la Demarcació de Costes ha obert contra construccions il·legals a les Balears acabin en demolició si la Llei de Costes ho determina.

    Entre els projectes positius, els ecologistes citen la proposta per a la creació d'una reserva marina al sud de l'arxipèlag balear per protegir la cria de les quatre espècies de tonyina més importants de la Mediterrània, una actuació que qualifiquen de “vital” per assegurar la seva supervivència.

    Andalusia, la Comunitat Valenciana, la Regió de Múrcia, les Canàries, Ceuta i Melilla comparteixen aquest any el primer lloc d'un “hipotètic pòdium” com les regions litorals que més han maltractat la seva costa. En el segon lloc estarien Catalunya, les Balears i Galícia, que continuen assetjant el seu mitjà natural amb “el maó i la contaminació”.

    DBalears (2-VII-08)

  4. 4. GOB  |  10-07-2008 a les 20:51

    EL GOB CONSIDERA UN GREU ERROR I UN INCOMPLIMENT NO EL•LIMINAR LES ART

    El GOB recorda que, tot i tractar-se d'un instrument previst a les DOT, va ser utilitzat de forma perversa al Pla Territorial de Mallorca.

    LES ART UN INSTRUMENT UTILITZAT DE FORMA PERVERSA EN EL PTM DE UM-PP

    Les anomenades Àrees de Reconversió Territorial varen constituir una de les “propostes-estrelles” del Pla aprovat per UM-PP. A aquestes "operacions de millora de la qualitat urbanística" se'ls assignava el 30 % del creixement de sòl urbà previst pel Pla. En realitat, el Pla utilitzava aquesta etiqueta per referir-se a operacions ben dubtoses, que han motivat, en alguns casos, la seva investigació per part de la justícia i en relació a la qual hi ha imputats alts càrrecs d’UM i PP.

    Tipologies i implicacions normatives:

    La norma 31.5 defineix la via de desenvolupament i execució, que son els Plans de Reconversió Territorial y els Projectes de Millora Territorial per l’article 38 de les DOT, mitjançant Plans Especials.

    La Disposició Addicional Quarta (també d’aplicació plena) atorga classificació d’urbà o urbanitzable a les unitats d’execució de les 6 ART d’actuació directa que tenen implicacions urbanístiques (tercer grup dels casos, que s’expliquen a continuació).

    Les ART d’actuació directa (AP) s’agrupen tres tipus.

    En primer lloc, hi ha les actuacions previstes en quatre ANEIs (Serra de Tramuntana, Xorrigo, Randa i na Borges) per convertir-los en una mena de pseudo-parcs, mitjançant figures de planificació que no són vertaders PORNSs (Proposta d’Actuació de Valorització del Medi Natural en Espais Protegits) ni vertaders PRUGs (Plans Especials d’Ordenació del Medi Natural).

    En segon lloc, hi ha actuacions molt puntuals i cosmètiques, tals com els passos elevats per a fauna a les carreteres Palma-Alcúdia i Palma-Manacor, la reforestació de l’arc entre na Borges i Randa, o la reforestació d’un km2 envoltant la cimentera de Lloseta i les lianes sobre la fàbrica.

    En tercer lloc, hi ha les ART urbanístiques, que suposen 131,1 ha. de nous sòls urbans i urbanitzables, en diferents llocs, amb permutes per “indults” a algun sector urbanitzable inviable i hotels obsolets.

    LES ART MÉS CONFLICTIVES

    ART 10.3 Hotel Don Pedro (Pollença), Hotel Rocamar (Sóller), Sa Ràpita (Campos)

    En la fase d’aprovació inicial del PTI suposava una edificabilitat de 100.316 m2, un número màxim de 1893 places turístiques i un número màxim de 24 habitatges; suprimint 284 places turístiques.

    Mentre que en l’aprovació definitiva del PTI de dia 13 de desembre del 2004, sense cap causa o justificació ens trobam que aquesta ART li ha tocat la loteria i augmenta espectacularment la seva edificabilitat i el nombre d’habitatges arribant fins a l’extrem de proposar un increment de 93.154,1 m2 d’edificabilitat i 210 habitatges.

    Per tal d’explicitar aquesta actuació que té uns beneficiaris clars i directes ens remetem integrament a l’annex I d’aquest instrument d’ordenació territorial pàgines 72 a 80.

    ART 10.6. Alcúdia Son Creuer (Marratxí)

    Aquest és un altre exemple de la perversa loteria urbanística.

    En la fase d’aprovació inicial del PTI suposava traslladar l’aprofitament d’Alcúdia als terrenys del Secar de La Real, als voltants del projectat hospital de referència de Son Espases, del terme municipal de Palma.

    Mentre que en l’aprovació definitiva del PTI de dia 13 de desembre del 2004, també sense cap causa o justificació ens trobam que aquesta ART s’ha traslladat de terme municipal i la loteria li toca ara al terme de Marratxí (Son Creuer). I això amb un increment afegit a l’aprovació definitiva del PTM de 10.070 m2 de sostre edificable respecte de lles determinacions de l’aprovació inicial.

    ART 10.4 Bonaire – AS6 d’Alcúdia

    Aquesta és un exemple clar d’arbitrarietat, atès que una petita part d’un sector urbanitzable en règim transitori s’utilitza per a poder urbanitzar del sector de l’AS 6 que havia estat expressament classificat com a sòl rústic mitjançant la Llei 6/1999 de 3 d’abril.

    Observi’s on arriba la impunitat urbanística de l’illa de Mallorca. Un sector l’AS6 que la Llei, l’any 1999 classifica com a sòl rústic és recuperat l’any 2004 mitjançant el PTI

    ART 10.9 Arenal de Llucmajor

    Significativament aquesta ART no constava en l’aprovació inicial del PTI, però el 13 de desembre del 2004, gràcies a una mostra d’amiguisme els propietaris d’aquests terreny aconseguiren més d’11.000.000 d’euros, i això sense el tràmit d’informació pública.

    ART 10.5 Sa Ràpita Est Campos

    Es tracta textualment d’una “antiga vaqueria, molt típica de les activitats ramaderes tradicionals de Campos”. Aquestes són expressions literals del PTI per molt que a nosaltres ens produeixen vergonya aliena.

    A canvi de condicionar l’antiga vaqueria com a centre d’acollida i interpretació de l’espai natural d’Es Salobrar s’aconsegueix ni més ni menys d’un sector urbanitzable de 35,28 hectàrees, amb un ús d’habitatge plurifamiliar a l’oest i una zona hotelera a l’est.

    INCOMPLIMENT DE L'ACORD DE GOVERNABILITAT

    Sota l'apariència d'una suspensió de les polèmiques ART del Pla Territorial de Mallorca – d'acord amb la proposta consensuada, després de la pressió exercida per UM, entre aquests i PSIB-PSOE amb UM i amb el vist-i-plau del Bloc – ens trobam amb l’incompliment d'un acord de govern i alhora amb l'amenaça encara existent de que d'alguna manera (via reglament i adaptació al PTM dels planejaments municipals que vulguin desenvolupar les ART) aquestes ART, algunes d'elles actualment investigades per la fiscalia anticorrupció, puguin acabar executant-se.

    Aquest no era el compromís. Hi ha indicis de que la planificació d'aquestes ART no responien a cap lògica d'ordenació territorial i urbanística sinó més aviat a moviments especulatius i que ara es relacionen amb corruptel•les que són motiu d'investigació per part de la Justícia, per tant, des del GOB es considera que és irrenunciable eliminar les ART en AQUESTA modificació del Pla Territorial de Mallorca.

    CONCLUSIONS

    El GOB considera un greu error deixar oberta la porta al futur desenvolupament de les ART (perquè ni les suspèn ni les elimina) i demana un esforç per part de l'equip de Govern i especialment dels integrants dels partits PSIB-PSOE i Bloc per a que no cedeixin a les pressions d'UM i executin amb valentia els acords assumits pel pacte de governabilitat pel que fa a l’eliminació de les ART del Pla Territorial de Mallorca.

    Valoració positiva de la desclassificació d’Es Guix

    El Consell de Mallorca, ha anunciat també la desclassificació d’Es Guix (Escorca) que passarà a ser rústic.

    El GOB vol donar l’enhorabona al Consell de Mallorca per aquesta decisió, que consideram una actuació valenta atenent la situació en que es trobava el desenvolupament de la urbanització. El projecte que projectava 165 habitatges al paratge de la Serra de Tramuntana, ja comptava amb llicència d’obres per part de l’Ajuntament d’Escorca des de setembre de 2006.

    Cal recordar que el Consell de Mallorca ja ho havia incorporat a la suspensió cautelar aprovada al febrer i que té interposat un recurs contenció contra la llicència per presumptes irregularitats.

    Per tot això i pel valors que fan únic i emblemàtic aquest entorn de la Serra de Tramuntana, des del GOB felicitam i donam l’enhorabona al Consell de Mallorca per aquesta decisió.

    Web GOB (3-VII-08)

  5. 5. Pep Juárez- CGT  |  10-07-2008 a les 20:52

    L’HOSPITAL MÉS CAR DEL MÓN

    Potser amb un punt de masoquisme, cada vegada que pas per les rodalies de La Real, m’atur a observar les obres de l’hospital de Son Espases. L’edifici creix i s’estén com un alien, aferrant els seus tentacles sobre el paisatge secular d’una terra que els seus habitants no han estat capaços de defensar. Amb enormes grues, màquines de tota mena i operaris com a formigues, la construcció-destrucció esdevé, amb especial contundència, un fet consumat i irreversible. Potser també per recordar-nos, de pas per si hi ha cap dubte, qui comanda realment en aquest país. Cruel paradoxa, que un instrument de salut vengui a fer tan mala ferida a Mallorca.

    Parlar de Son Espases, amb persones dels partits coaligats dins l’actual govern de suposat “centre esquerra”, és com anomenar la corda a la casa del penjat. Aquest tema sol provocar reaccions de mala consciència i a la defensiva. No cal parlar de l’assumpte, ni molt menys provocar cap debat públic. L’omertà és el millor instrument per continuar escalfant cadira i sou institucional, a major glòria de la butxaca dels especuladors. I per arraconar als quatre impertinents que ens demanam cada dia si, empassant-nos Son Espases i mantenint als polítics responsables d’aquesta estafa, podem continuar mirant-nos a la cara.

    El mateix passa en determinades entitats socials, fins i tot de les més senyeres que, amb el seu silenci, han estat còmplices de l’escàndol. Guillem Frontera feia referència a la solitud d’Aina Calafat i al silenci del GOB (DdB, 25/5/08), i no li manca raó. Vaig assistir, com a soci de l’entitat ecologista, a la darrera assemblea general, el passat desembre. Allà també hi era Aina Calafat. Ens vàrem quedar tots sols, ella i un servidor, en mig de la passivitat de la resta d’assistents, demanant responsabilitats a l’anterior junta directiva del GOB, per no moure un dit a l’hora d’evitar l’atemptat de Son Espases.

    Curiosa va ser la reacció dels responsables del GOB, en aquesta assemblea. A la pregunta de per què no es va impulsar, junt amb altres entitats que sí ho varen fer, la manifestació del 24 de novembre a Palma (amb el lema “Rectificau”, més de sis-centes persones), resposta de que “era contraproduent participar en mobilitzacions minoritàries”. Déu n’hi do! Cal recordar la quantitat de mobilitzacions que ha impulsat el GOB amb petits grups d’activistes? Excuses buides, en definitiva, d’els qui varen decidir, senzillament i sense consultar als socis, no enfrontar-se al poder polític i econòmic, i ells sabran el per què. Qui estima Mallorca, no la destrueix. Però, sobretot, qui estima Mallorca, la defensa.

    Tampoc els frares de La Real no poden treure pit en aquesta història. Ja en febrer d’enguany, les entitats convocants de la manifestació de novembre, varen intentar celebrar, al pati exterior del Monestir, un concert de música en defensa de La Real. Després de varies entrevistes, pèrdua de temps i amb els músics compromesos, el portaveu de la comunitat religiosa va negar l’ús del recinte. La raó? Que coincidia amb la campanya electoral del 9 de març (de fet, va dir que després de les eleccions generals no hi hauria cap problema). Per què, una i altra vegada, els representants del poder diví acaben, tard o d’hora, en sintonia amb els representants del poder humà?

    Son Espases ha suposat la prova del cotó de la decència i honestedat de la classe política illenca, i de la independència d’altres entitats de Mallorca, en relació als poders polítics i econòmics. El cotó ha sortit bastant brut, de la prova. Si és veritat que la dignitat no té preu, Son Espases deu ser l’hospital més car del món.

    Pep Juárez,
    Juny de 2008

Publica el teu comentari. Faig servir la moderació per evitar, exclusivament, spam.