Toni Alorda

Obama i la dreta mallorquina.

tonialorda | 04 Juliol, 2008 15:18

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Article publicat avui a l'UH

Del primer discurs d’Obama com a candidat demòcrata ens sobta el reconeixement que fa dels adversaris. No ho dic tant per l’emotiva reivindicació que fa de Hillary (o del llegat clintonià), al cap i a la fi són correligionaris de partit; sinó pel respecte amb el qual tracta McCain, “un home que ha servit amb heroisme aquest país i jo ret homenatge a aquests serveis”, un tractament poc probable per aquí. De fet, un dels leit-motiv de la seva campanya és superar enfrontaments de partit. “We are not a collection of Red States and Blue States, we are the United States of America”, és el tancament del ja famós discurs d’Iowa (un dels vídeos més vistos del youtube).

 

Mallorca és un país petit amb reptes importants, per això és raonable esperar enteses en qüestions que recomanen cohesió i unitat davant l’exterior. Seria molt útil, i, de fet, contínuament s’entonen cants al consens. Ara, el PP fins i tot diu poder acostar-se al PSM... (hauria de canviar molt: damunt davall). Però, en realitat, el debat polític és crispat i amb un alt descrèdit personal, que acaba afectant la percepció de tots plegats.

 

Motius n’hi ha: les diferències de projecte polític són fondes i en temes sensibles com els valors, la identitat (de manera especial la llengua), la preservació del territori, el benestar. O l’estil dur, maniqueu i demagògic que ve de Madrid, o les regles de la comunicació que marquen un llindar d’estridència sota el qual el missatge és inaudible. Però probablement el principal entrebanc per a una relació de respecte és la corrupció.

 

És difícil fer front comú amb personatges sobre els qual recau la general sospita que han utilitzat el càrrec en profit propi, o quan hi accedeixen per motius mesquins o de llagoters giracamises. Com podem honorar adversaris quan se’n qüestiona l’honestedat? Quan sembla que hi ha un placet (si no la consigna) del partit?

 

És un dany col·lateral més, entre els molts, i tots greus, que provoca la contrastada falta d’ètica en la gestió pública. Per això suscita tanta expectació la sèrie “dos fiscals cavalquen junts”, rodada íntegrament per suquí. Poc poc, les diverses trames conflueixen i es van descabdellant, tanmateix, hores d’ara, ningú en sap el final.

 Antoni Alorda 

Categoria: General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix

Comentaris

Publica el teu comentari. Faig servir la moderaciˇ per evitar, exclusivament, spam.