Toni Alorda

Aigua clara, xocolata espessa (sobre el pla hidrol˛gic)

tonialorda | 19 Juliol, 2013 10:07

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Fa uns dies el Consell de Govern va aprovar la proposta de Pla hidrològic de les Illes Balears. A la fi!  Duim un retard d'anys que poden comportar una sanció important de la Unió Europea i en bona mesura és per l'aturada injustificada que en féu el govern del PP. Deia Company que havia faltat participació en el procés anterior, mentre nosaltres encara esperam la resposta a les al·legacions, o, somiem-ho, una jornada per parlar-ne o un debat parlamentari... Ha quedat molt clar quin eren els motius de l'ajornament: poder extreure més aigua dels aqüífers sobreexplotats i desprotegir zones humides.

La Unió Europea, preocupada per l'escassetat d'aigua, va dictar l’any 2000 una Directiva a la qual tots ens havíem d’haver adaptat el 2010. Abans, en el nostre cas, perquè el Pla hidrològic finia el 2008. Però aquí, ras i curt: l’objectiu ha estat mirar com eludir les normes proteccionistes. Hi ha molt més interès en la xocolata espessa que en l’aigua clara.

I això que els treballs començaren el 2004, en un procés participatiu com probablement cap pla ha tengut mai. Però no arribava a port. Fins que l’equip de Gabriel Vicens, amb Antoni Rodríguez Perea al capdavant, dugué el PHIB al Consell de govern el febrer de 2011, i s’aprovà, com l’aprovà el mes següent, el Consell estatal, només faltava el Consell de Ministres... però Zapatero l’estotjà dins un calaix, encara no n’hem aclarit els motius... El juliol, la Comissió Europea va denunciar l’Estat per incomplir la Directiva i ens arriscam a una sanció, que recauria sobre el Govern per haver acordat formalment fer marxa enrere.

A la fi, després dos anys de pressions per cercar informes tècnics que diguessin el contrari del que fins a aquell moment havien dit, el mes d’abril d’enguany, el PP fa pública la seva proposta: amb una singular coherència amb els seus retrets, fan una exposició pública gairebé clandestina, sense promoure cap debat, tret d'amb alguns sectors molt concrets; i l'aproven

Novetats sobre la proposta anterior? Cap ni una a favor del recurs aigua. Cap. I encara n'hi ha que diuen que tots els models són iguals...

Totes són per extreure més aigua d’aqüífers sobreexplotats i per poder urbanitzar més, singularment les zones humides, les zones amb més biodiversitat del país. Per exemple: s’ha reduït l’extensió de 24 zones humides, en especial les periurbanes. Per què?, vaig demanar al Conseller: “per sentit comú” em va respondre. Es veu que els tècnics (contractats per Jaume Font in illo tempore) no en tenen de sentit comú (perquè els polítics no havien tocat una retxa de la delimitació dels experts...)

Però també apuntaven un altre argument, d’una lògica científica aclaparadora: les indemnitzacions. Segons el PP, una zona és o no és humida segons si declarar-la pot comptar indemnitzacions... És talment l’argument que donava el batle de Pollença: Deia que no podia ser mai que l’Ullal fos una zona humida perquè havia estat sòl urbanitzable (?). La vessant taumatúrgica de l’urbanisme. És bo de veure que l’argument no és innocu: Ses Fontanelles, Ses Feixes, l’Ullal...

Per altra part, augmentar extraccions, de manera molt significativa a l’aqüífer de Sa Pobla. Recordem d’entrada que ningú sap la suma dels drets d’extracció d’aigua que hi ha sobre els aqüífers de les Illes Balears. Idò l’obsessió del Conseller és atorgar més concessions sobre aqüífers sobreexplotats. I quan dic sobreexplotats, ho dic perquè el Pla així els hi declara.

A les Illes Balears hi ha 17.853 pous que sabem on són, uns 3.000 més que en coneixem els drets però no la ubicació. En total, d’aquests pous es podrien extreure 270 hm3 d’aigua cada any. Però el Pla, fins i tot el Pla del PP, diu que només se n’haurien d’extreure 180. Hi ha molta diferència. Però és que, a més, sabem que hi ha uns 30.000 pous més, 30.000, 10.000 dels quals tenen extraccions significatives (totes les dades les extrec dels documents del PHIB), per tant sabem que avui hi deu haver dret d’extreure aigua tres o quatre vegades les possibilitats reals que tenim.

Però, fixem-nos en Sa Pobla: segons el projecte de Pla del PP, avui s’extrauen 12 Hm3 anuals, quan només se n’haurien d’extreure 8. Això és el que diu el Pla: que s’extreu un 50% més d’aigua de la que seria prudent. Però, insistesc, de drets d’extracció n’hi ha molts més!: tres vegades més? cinc? Ho he demanat al Conseller: no ho sap. I pren mesures... per no aclarir-ho.

I què ha fet l’espavilat del Conseller per evitar la fiscalització de les autoritats hidràuliques? Ho va aprovar per llei, una llei que no li han d’aprovar a Madrid (a diferència del Pla Hidrològic) ni a Brussel·les. Però les normes de protecció dels aqüífers sobreexplotats no són per molestar, són per preservar els recurs, per al futur, per al nostre futur, per no repetir fiascos com els de Sant Jordi o Es Salobrar de Campos. Són, aquestes sí, de sentit comú.

Però la conjuntura sempre pot a la dreta. És ara que vol aigua. És ara que vol encimentar. Ara. Demà? Ja ho veurem. I, en tot cas, ho fia a les des-saladores. Les maleïdes des-saladores, un regal enverinat, caríssim, del Ministre Matas que encarirà irremissiblement el preu de l’aigua, com ho fan les privatitzacions, i que convida a la insostenibilitat, com ho fan les privatitzacions.

Moltes altres mesures van en la mateixa línia, però em faig llarg. Un altre dia.

PD: Article versionat sobre un publicat a l'Altra mirada 

 

Categoria: General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix

Comentaris

Publica el teu comentari. Faig servir la moderaciˇ per evitar, exclusivament, spam.