Toni Alorda

Sobre la incompatibilitat de l'innombrable

tonialorda | 11 Abril, 2013 19:54

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Les 3.500 visites al vídeo sobre la censura al #parlamentib en parlar del President  (http://www.youtube.com/watch?v=hvq2gCaDIPU&feature=youtu.be)  animen a seguir-ne parlant. El servilisme de la Presidenta ha tengut l'efecte de tornar els focos sobre la qüestió de la incompatibilitat de Bauzá i trob que ho paga insistir en dos aspectes, als quals el Govern no va dar cap resposta ni una:

 1.- La incompatibilitat per contractar amb l’administració dels alts càrrecs i les societats en les que participen és un leit motiv de tota les lleis d’incompatibilitat i contractació. En els ajuntaments (art. 178 LOREG), no poden ser regidors (no és que s’hagin d’abstenir, és que són incompatibles) els qui contracten amb l’ajuntament. Si un regidor té un estanc, el seu ajuntament no li pot comprar ni els clips.

 I si això passa en qualsevol ajuntament, una empresa del President de les Illes Balears pot facturar més d’un milió d’euros cada any a una entitat depenent del Govern que presideix, com és l’ibsalut? Ho fa, però la resposta és no. La llei bàsica de contractació pública (art. 60) regula la prohibició de contractar i preveu aquest supòsit, com la nostra llei d’incompatibilitats del 96 (pràcticament idèntica a la de l’Estat, ara de 2006).

 Resumint: no poden contractar amb l’administració ni rebre’n subvencions aquelles empreses on més del 10% de la propietat de les quals és d’un càrrec públic, la seva parella o els seus fills (per si o per persona interposada).

2.- El paral·lelisme entre el cas d’Aina Salom i la farmàcia de l’innombrable:Diu José Ramon Bauzá que el seu cas no s’assembla al de la consellera Salom. I no és que s’assemblin, és que són dues gotes d’aigua!

El tema clau l’identificava el PP en el recurs contenciós contra Salom: basta o no basta nomenar un substitut per evitar la incompatibilitat? I deien ells: el nombramiento de sustituto en una farmacia únicamente exime a su titular su presencia física en el establecimiento pero no desplaza a favor del sustituto ninguno de los beneficios económicos ínsitos a la titularidad” (això deia el PP) i la sentència ho troba decisiu i els hi dóna la raó, i afirma: “es cierto que la Sra. Salom no desempeñó actividad alguna, por cuanto la gestión de la oficina de farmacia de que es propietaria se trasladó a un tercero, ese traslado no impide comprobar que aún así existe una medular trabazón entre el cargo público y los intereses privados –la norma veta el ejercicio de la actividad ni por sí ni mediante sustitución o apoderamiento”. Ho remarc: “Ni mediante sustitución"

 I encara afegeix la sentència que seguir obtenint beneficis mentre s’és càrrec públic no consona amb l’administració de béns propis. I troba l’envergadura dels ingressos, que, per cert, eren importants, però no tant com els del Sr. Bauzá, no s’adiuen amb “la mera administració del patrimoni personal”.

 Bauzá diu en les seves al·legacions que la incompatibilitat s’ha d’interpretar restrictivament i que la seva farmàcia és “mera administració” del seu patrimoni personal. Però la sentència de la Sra. Salom, diu que el que s’ha d’interpretar restrictivament són les excepcions, com també diu: “La dicción normativa reclama un uso restrictivo del concepto mera administración, únicamente la más sencilla, desnuda, administración del patrimonio personal”.

 Bé, potser posats a comparar entre el cas Bauzà i el cas Salom, diria que el cas Bauzá té agreujants: El primer, i fonamental, que ja hi havia hagut la sentència de la Sra. Salom i no és només que ell la coneixia bé, sinó que es dictava assumint els arguments del PP. 2n, perquè la Sra. Salom havia declarat la farmàcia entre les activitats econòmiques, no ho amagava en la declaració, ell sí; 3r. el sr. Bauzá encara tenia més negocis, que també havia amagat a la declaració, la Sra. Salom, no.

4t Perquè el Sr. Bauzà és més que la Sra. Salom: No és un Conseller, és el President. De fet, la Sala destaca que la Sra. Salom és un càrrec polític de màxim nivell i això és decisiu: “un cargo político de máximo poder en el organigrama de la Comunidad Autónoma.” destacant que “participa en el máximo órgano rector de la CAIB: el Consell de Govern”. El Consell de Govern, l’òrgan que avui presideix el Sr. Bauzá. O tampoc té competències resolutives el Consell de Govern?

 Perquè diu el President, en una al·legacions patètiques (que el retraten), que ell no té potestats resolutòries, ni potestats normatives, ho diu talment i així ho firma: ni potestats resolutòries ni potestats normatives, però si el Boib en va ple de firmes seves!

 Una darrera incongruència, per no allargar: Diu Bauzá en les seves al·legacions que el nostre grup parlamentari, com a denunciants que som de la incompatibilitat, “carecen de legitimación para impugnar la eventual resolución en via conteciosa administrativa”, diu que no tenim dret a fer exactament el que va fer el PP en el cas d’Aina Salom: impugnar la resolució a la via contenciosa. Que el nostre grup no té legitimació per fer el que va fer el seu!  Quina barra! Idò ja està fet, ja és als tribunals.

 Encara afegiria dades i comentaris, però no abusem. Concloent: Bauzá ha de triar entre els seus negocis o la presidència i, vist on ens emmena, que tengui sort a la farmàcia.

Categoria: General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix

Comentaris

Publica el teu comentari. Faig servir la moderaciˇ per evitar, exclusivament, spam.