Toni Alorda

Avui m'han censurat al #parlamentib

tonialorda | 09 Abril, 2013 18:04

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Interpel·làvem al Govern sobre la política d'incompatibilitats. Naturalment, el tema estrella era la gestió del govern de l'afer de la incompatibilitat del President. Idò bé, la Presidenta del Parlament m'ha cridat a l'ordre vàries vegades, desbaratant la dinàmica de la intervenció, cada vegada que deia "Bauzá", "Bauser" o "farmàcia": No es podia parlar del cas del President!

El tema és gravíssim, i no reparar-ho demostraria que la nostra percepció democràtica s'està deteriorant greument a cops d'escàndols i mala praxi. Vos deix la intervenció que tenia prevista perquè en pogueu valorar el contingut i els motius per una censura. La intervenció no ha pogut anar ben bé així, tot i que, a base d'insistir, la Presidenta tampoc ha gosat  llevar-me la paraula, però sí que m'ha escursat la intervenció (no ha dat temps per a tot el final, tot i que he mirat de recuperar arguments en la rèplica). Jo no podia renunciar de cap manera a parlar de Bauzá, així que, talment li he dit en la primera interrupció: "Sra Presidenta, Vos feis lo que hagueu de fer, que jo faré la intervenció que trob que em correspon fer":

“La política me fa oi”. És el titular d’una entrevista al Sr. Company, poques setmanes abans de venir a seure aquí, a primera fila. Potser a ell li ha espassat, però el fàstic per la política, s’ha escampat com mai arreu de la societat. Vessa.

Necessitam un gir profund, amb decisions i gestos potents, no retòrics, ni amb lideratges tocats.

Una de les causes d’aquest fàstic generalitzat, és la insuficient transparència en l’activitat econòmica dels càrrecs públics, seria molt interessant aclarir com el Sr. Bàrcenas ha arreplegat 38 milions d’euros, però, aquí, parlarem sobretot del cas Bauzá, dels embulls del President, i de la reacció corporativa del PP. Una qüestió que condiciona la credibilitat de qui lidera el govern i el país.

Comencem per clarificar conceptes: Què és per al Govern una dedicació absoluta? I què és una activitat econòmica?

Perquè diu la nostra llei d’incompatibilitats que els membres del govern exerciran les seves funcions en règim de dedicació absoluta i exclusiva. És més, un principi de la llei és el principi d’incompatibilitat absoluta: Ser membre del govern  no és compatible amb cap activitat professional o mercantil.

Gosa mantenir el Govern que els administradors d’una empresa no tenen activitat mercantil? Què és, idò, un administrador? ® Per què creuen que figuren en el Registre Mer-can-til? Això dóna una pista, o no?

...I vostès saben perquè ho deman.

Fa un any (®sí, ja fa un any), el periodista Matías Vallés publicava un llistat de negocis on el Sr. Bauzá figurava com a administrador.

 

Al nostre grup ens va venir de nou, no ens sabíem avenir que mos hagués passat per malla una dada tan rellevant, que havia de figurar necessàriament en la seva declaració d’activitats. La nostra conclusió va ser... que ens havia mentit.

Però, com que l’acusació era greu, no volguérem reaccionar de memòria, així que demanàrem les declaracions oficials. Francament, no ens pensàvem demanar cap ou de dos vermells...

Idò mesos, srs. Diputats, mesos per accedir-hi. Aquí, impossible, després d’un via crucis, se’ns va denegar. També al Govern li haguérem de demanar vàries vegades, per accedir a un registre públic. Un registre públic. Fins que, a la fi, se’ns aportà la informació. El resultat ja el saben: el President declarava una sola activitat que li reporta ingressos: la Presidència.

Quedava clar perquè enredaven... Per ocultar l’embull. Només aquest fet i aquesta actitud ja són mereixedors de reprovació política. Mirin què els hi dic: essent greu la qüestió de la incompatibilitat, encara ha estat políticament pitjor la gestió que n’han fet, embolicant-se amb mentides i inconsistències.

En tot cas, avui sabem del cert que quan el Sr. Bauzá esdevé President és administrador d’una societat auxiliar de farmàcia, una de vins, i titular d’una farmàcia. Cap d’aquestes activitats figura en la seva declaració. Ell les considera propietats...

 

Però esser administrador no és cap propietat... De fet, l’administrador d’una empresa pot no ser-ne soci, pot no ser propietari.

...Ens diuen que Bauser és una empresa de gestió patrimonial... Com? Una empresa auxiliar de farmàcia? I, en tot cas, és igual, és una entitat mercantil. Ho diu en el seu nom: Sociedad mercantil de responsabilidad limitada Bauser! Les gestions que li fa aquesta empresa, per què no les fa el Sr. Bauzá personalment? Perquè no li convé. Li interessa més el dret mercantil: és legal, però té conseqüències. ®I tant que té conseqüències. No pot gestionar una empresa perquè li convé, i dir que no és una empresa quan no li convé. (r) Això no va així.

I ho sap el Sr. Bauzá... Ho sap. I ho sap el PP...  Ho saben. I, si no, per què justament abandona els càrrecs d’administrador en el registre mercantil just després de sortir a llum la polèmica?... Això, no els fa aixecar una cella? ® Que ho troben, una casualitat? És evident que no.

Aleshores, per què no reconeix que s’ha equivocat? Elemental: perquè haver exercit durant 1 any  de manera incompatible és una infracció greu, punible... I el Sr. Bauzá no s’equivoca mai. Així que s’estima més aferrar-se a l’emblanquinat.

(...)

El tema de la farmàcia, acceptem-ho, havia estat discutit... si es nomena un substitut. Perquè, com a mínim, s’ha de nomenar un substitut! Idò ara hem sabut que el Sr. Bauzá va estar una bona temporada en dedicació exclusiva a la política sense substitut a la farmàcia, quan era batle.

En té algun parer el Govern de què el seu President afirmés que despatxava a la farmàcia totes les hores d’atenció al públic que exigeix la llei de farmàcia, que són moltes, mentre assegurava que aquelles mateixes hores, les dedicava en exclusiva a l’ajuntament? En té una opinió jurídica? Però sobretot, quina opinió política li mereix?

Per paga, avui, des de 2007, els dubtes que hi podia haver sobre si el nomenament de substitut subsana o no la incompatibilitat, es varen esvair amb la sentència de la Sra. Salom.

I aquest és un altre punt que provoca indignació, la indignació pels parts i quarts. Perquè el PP diu en el cas Bauzá just lo contrari del que va defensar en el judici contra Salom.

És el tòpic rebregat dels polítics deshonestos en els arguments, que giren damunt davall la posició segons parlen dels seus o dels contraris.

Perquè el PP, en el cas Salom, deia clarament que NO era suficient haver nomenat un substitut per evitar la incompatibilitat. Que NO era suficient. Això deia. I, per tant, aquest sembla que hauria de ser el seu llistó d’exigència, idò no; això era només pets altres.

Per què, saben què fa el President en les seves al·legacions? Recupera els arguments del vot particular, els arguments del magistrat que dava la raó al govern de progrés i a la Sra. Salom. Els arguments que, si haguessin triomfat, el PP hauria perdut.

Però la Sala va dar la raó al PP... I en això ens hem d’atendre ara tots. O no? D’això es tracta.

Idò no, el President fa servir, en la seva defensa, els arguments contraris a les tesis del PP... i, ara, el PP, els hi accepta!

És en això que me referesc quan parl de descrèdit, de manca d’exemplaritat en la política. Que no ho veuen que fa empegueir?

I si encara diguessin que han canviat de parer... Però, car! Segueixen dient que tenien raó llavor i que tenen raó ara: que no té res a veure. ® Res a veure? Per l’amor de déu!

Per cert, la sentència ens fa reparar en els termes de la Llei d’incompatibilitats: l’article 12 diu que s’han de declarar totes les activitats que s’exerceixen, per si, o mitjançant substitució. Les sona la paraula? “Substitució”: però si és el terme exacte de la llei de farmàcia! Què en pensa el Govern?

I l’article 4 diu que s’és incompatible si s’exerceix, per si, o mitjançant substitució (o mitjançant substitució), qualsevol altra activitat de caràcter privat, per les quals s’obtenguin retribucions. I certament la farmàcia genera beneficis, notables beneficis.

Per cert, com les declara el President? Perquè una de les claus per discernir entre activitats econòmiques i ingressos patrimonials la dóna l’irpf. Idò bé, el Sr. Bauzá declarà el 2011, 160.000 € en “rendiments per activitats econòmiques”, no en “rendiments de capital”, no en rendiments del seu patrimoni, no, en “activitats econòmiques”.

Creu el Govern que els rendiments d’activitats econòmiques  no provenen d’activitats econòmiques? Per què creuen que tenen aquest nom, per despistar?

Per cert, el Govern, per què creu que, amb la nostra llei de farmàcia, només els farmacèutics poden ser titulars d’una farmàcia? Si, segons vostès, lo únic important és que despatxi un apotecari, aleshores: per què cap de nosaltres, o una societat, pot tenir una farmàcia? Si només és un patrimoni, no tendria cap sentit. No creuen que aquesta exigència apunta a què hi ha responsabilitat del titular? Qui factura si no? Però, sobretot, sobretot: qui se’n duu els rendiments? El substitut NO. És un empleat... Això també ho destaca la sentència de la Sra. Salom, i ho fa a instància seva, ho fa assumint la posició del PP.

Per cert, entre els ingressos de la farmàcia, són importants els que provenen de l’ibsalut. I aquí també hi ha tema. Diu la llei  que les empreses propietat d’alts càrrecs no poden contractar amb l’administració: Si un alt càrrec té més del 10% d’una empresa, no pot contractar ni rebre subvencions de l’administració ni dels ens que en depenen.

Què ens en diu el Govern? És propietari o no és propietari el Sr. Bauzá d’un negoci que factura més d’un milió d’euros cada any a l’ibsalut? No hi surt el seu nom a les factures? No és ell qui se’n duu els beneficis? No en té el 100% de la propietat? No hi veuen cap incompatibilitat tampoc? Un milió d’euros de facturació cada any!

Per cert, per comparar, vàrem demanar l’informe que determinava la incompatibilitat del Delegat de Govern a Extremadura per ser titular d’una farmàcia. Sap què ens varen contestar? Resposta oficial: Que no hi ha ni informe, senzillament li comunicaren que era incompatible i ell va triar la farmàcia. Punt i final.

Però ®, si la llei d’incompatibilitats de l’Estat i la nostra són germanes bessones!  A on veu el Govern la diferència entre les incompatibilitats dels alts càrrecs de l’Estat i els d’aquí? M’ho diguin.

I, en tot cas, creu el Govern que és (o que ha de ser) més incompatible un delegat del govern que el President del país?

Perquè necessit fer una pregunta digna d’una antologia del desbarat, ho faig empegueït, però vostès comprendran que l’he de fer:

Creu el Govern, creu seriosament el Govern, que el Cap de l’executiu no té atribucions executives? Creuen que el President, per dir-ho en les paraules textuals del Sr. Bauzá en les seves patètiques al·legacions: “carece de facultades ejecutivas o de gestión”? que “ostenta únicamente atribuciones de representación (mirau: de representación) y de dirección? Què és aixó que “només” té la direcció? La direcció ho és tot.

Creuen que qui pot nomenar i cessar lliurement consellers, que, per cert, ja duu nomenats tres Consellers de Sanitat en aquesta legislatura, no té funcions executives?

Creuen que només els Consellers dirigeixen i gestionen l’activitat administrativa, com diu el President, i el seu Cap, el President, NO?

Francament, que me perdonin en el meu grup, però no ho sé contraargumentar, hi ha un rang de desbarats contra els quals tot l’arsenal de la lògica s’hi estavella.

Només aquesta boutade desacredita un President. Un President que amaga i embulla, i que, quan l’estrenyen, renega de la seva condició.

 (...)

El Sr. Bauzá ha estat i és incompatible i així ho declararan els tribunals. Però pel camí haurem perdut molta credibilitat i molt de temps. Es fa imprescindible una reacció, i una proporcional al despropòsit que han orquestrat.

Moltes gràcies.

 

 

Categoria: General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix

Comentaris

Publica el teu comentari. Faig servir la moderaciˇ per evitar, exclusivament, spam.