Toni Alorda

Una mostra més de l'actitud del PP en el #parlamentib

tonialorda | 23 Gener, 2013 13:35

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Ahir hi va haver sessió parlamentària extraordinària. Extraordinària perquè s’havia de validar (o derogar) la darrera ocurrència de decret llei que ha tengut el Govern. El tema és relativament menor,  i, tanmateix, una mostra significativa del moment que vivim i del nul respecte al Parlament (amb tot el que això comporta) del Govern que patim. Per això trob que té el seu interès rescatar una intervenció predestinada a l’oblit (parafrasejant-la o literalment, els entrecomillats).

El Decret llei era per rectificar un altre decret llei de fa just sis mesos. El tercer sobre el sector del taxi en menys d’un any. Que el Govern rectifiqui sol ser sempre una bona notícia. I ho feia, a més, per venir a les tesis del PSM-IV-Entesa, modificant una regulació que nosaltres li havíem criticat.

Idò, creis que en una tal ocasió han fet cap reconeixement d’error? Cap disculpa per als perjudicats, que n’hi ha (ara ho explic)? Cap esment que feien exactament el que nosaltres havíem dit? Ni parlar-ne! Ben al contrari. Tot i que rectificaven una posició seva, per resoldre un problema que ells totsolets havien creat, encara ho feien pegant a tort i a dret! Saps que hi van de sobrats! I això les perdrà.

I no només és el tarannà, les formes, també el contingut té la seva cosa. Es tractava del decret llei 12/12, que, com dic, només pretenia resoldre un problema, un i només un: un problema greu que va crear del no-res el propi Govern Bauzá amb el decret llei anterior, seguint la línia política del “bomber piròman”: primer cales foc on no n’hi havia i després braveges d’apagar-lo.

Resulta que en el decret llei  6/2012, de juny, modificaren el règim sancionador en matèria de taxi. La mesura estrella del decret llei era la immobilització dels vehicles que fessin de taxi pirata, com a mesura cautelar a fi d’aturar en sec la prestació il•legal del servei, un greu problema a Eivissa.

Com a mesura cautelar és dura, i actua, de fet, com un embargament fulminant. Però, mentre l’afectat sigui l’infractor, només es pot discutir si un troba la sanció excessiva i aventurar el propi parer sobre l’eficàcia dissuasòria de les multes elevades. El nostre grup no s’hi va oposar. El que sí qüestionàrem era com afectava la mesura al propietari del vehicle, perquè se’l considerava tan infractor com l’infractor efectiu, i, a la pràctica, en resultava més perjudicat i tot, i això sense que la llei exigís la més mínima prova de la seva intervenció en la infracció, ni un simple indici de què la coneixia. Tant és així, que un propietari, que de manera indubitada hagués estat absolutament al marge de l’ús del vehicle com a taxi pirata, rebia ben igual.

I rebia fort: perquè, a més d’aturar-li el cotxe, responia solidàriament de la multa, i és bo de veure que, d’aquesta manera, en la majoria dels casos s’arriscava a ser l’únic en pagar. D’entrada, perquè l’administració té el seu cotxe, i perquè, en moltes ocasions, l’infractor efectiu serà insolvent o no se li coneixeran béns: sempre és més fàcil actuar sobre el cotxe que anar a encalçar na Maria per sa cuina. I el denunciat respon no només de la multa, que no és precisament petita, 12.000 €, sinó també de les despeses de custòdia del vehicle, del que hi hagués dedins i de totes les despeses que comporti a l’administració haver retingut el vehicle. Poden ser doblers.

Hi insistesc, aquesta no era una conseqüència que el decret llei contemplés per error. No, era volguda expressament pel PP. Perquè el nostre grup ho havia advertit en el debat de validació en el mes de juny de l’any passat; i, el PP, amb l’arrogància de perdonavides que el caracteritza, se’n reia, de la nostra reflexió.

Nosaltres advertíem que la indefensió d’un propietari innocent era inacceptable, incompatible en un Estat de Dret, incompatible amb la seguretat jurídica, incompatible amb la presumpció d’innocència. “La presumpció d’innocència, srs. Diputats del PP, un institut jurídic tan i tan estimat per vostès, tan i tan reivindicat... com a mínim en determinats delictes.”

I els posàrem, concretament, l’exemple dels rent a car. Un exemple que no havíem agafat al tun-tun, sinó perquè és una pràctica habitual a Eivissa, un modus operandi conegut. Ahir el Conseller reconeixia que una tercera part dels cotxes immobilitzats aquest estiu eren precisament de rent a car. Més de 60 cotxes aturats durant dies i dies de temporada alta per l’ús que n’havia fet un client.

El mes de juliol, en el debat del decret llei anterior, ja les demanàvem què passaria si el servei de taxi il•legal s’ofereix en un cotxe llogat: Havíem de castigar les nostres empreses de lloguer per la conducta dels seus clients? “Com volen que les empreses identifiquin prèviament als que volen cometre una infracció? Han de contractar en Patrick Jane, el “mentalista”? Com volen que s’hi neguin a llogar un cotxe? El PP ens va dir que era un fals problema. Que trobàvem ossos en es lleu. Ens ho deia el Sr. Veramendi “respecto de los rent a car, desde la conselleria se está en contacto permanente con el sector para coordinarse”, ens deia. I “a otra cosa”.

 Mentrestant, la llei castigava els rent a car a tots els costos que he apuntat i, a més, a quedar-se sense els cotxes, la seva eina de treball. I per una bona estona. El PP ens deia que si hi havia cap problema, el resoldrien sempre amb un no-res. Idò, saben què diu el decret llei? L’exposició de motius que avui ens duia el PP: Literal: “Atesa la impossibilitat de resoldre els expedients sancionadors derivats d’aquestes accions en un temps breu i d’evitar els perjudicis econòmics ocasionats a les empreses que estan establertes legalment, és convenient modificar tot el que fa referència a l’ordre d’immobilització dels vehicles pertanyents a aquestes empreses.

Darrera hi podrien posar un Q.e.d, quod erat demostrandum.” 

Així que, sis mesos després, tornàvem debatre en el Parlament el mateix tema. Això del “contacto permanente con los rent a car”... Per solventar el  no-problema que el PP havia no-creat. El PP amb el vot a favor del PSOE (que, per cert, sí ha reconegut l’error i li agraesc que hagi citat expressament la meva intervenció de fa sis mesos, noblesse oblige)

Idò el PP, empès pels rent a car, comprèn que s’ha passat, i fa un altre decret llei. I convoca el Parlament en sessió extraordinària, que venguin de Menorca i de les Pitiüses, que és un moment... Per això he denunciat la frivolitat com usen aquest Parlament, que el degrada i el banalitza. “El Parlament no és el seu kleenex.”. I això un President que diu que està molt preocupat pel cost del Parlament... Per cert, la resposta pepera (tuit) a aquest comentari la vaig rebre ahir: “El Sr. Alorda s’ha queixat d’haver de venir a un Ple, què tenia coses més importants a fer?”. Idò! En plena polèmica sobre els costos de les sessions i quan el PP està fent una endemesa contra la feina parlamentària, se’n riuen de la meva demanda de dignificació.

 “M’entenguin –les deia-: El nostre grup celebra que venguin a les nostres, i que el Govern rectifiqui lo que era un desbarat. Tot i que ho fa estrictament per als rent a car, que podem convenir que era el supòsit més estrepitós, però, la resta de propietaris, segueixen essent tractats com a infractors, això sí, amb una novetat, ara poden provar que són innocents. Una novetat en la línia positiva, els propietaris poden provar la seva innocència, mira tu!, i, tanmateix, comprendran que ens resulti insuficient. Què és això de què “són culpables si no demostren que són innocents”? El principi penal és just el contrari: nullum crimen, nulla poena, sine culpa. Ningú és culpable si no se’n demostra la culpabilitat. Eivissa no és Guantánamo.”

 Segons com s’exigeixi la pròpia innocència, pot esdevenir una prova diabòlica, incompatible, per tant, amb les garanties d’un dret sancionador occidental. Si l’infractor agafa el cotxe de la seva germana, ella ha de pagar la multa si no n’és res? I si va a 200 per hora, també li faríem pagar a ella? I si és un cotxe venut però en què la transmissió encara no s’ha tramitat a Tràfic? “No tenc cap dubte que qualsevol jutge anul•larà una pena si l’administració no demostra la culpabilitat del propietari, però ja l’haurem obligat a anar als tribunals, i ja se’n cuiden vostès que això sigui cada dia més car i més difícil.

 Se veu que no han estat els principis el que ha mogut el PP a la rectificació, sinó la capacitat de pressió dels rent a car, i, per això, la rectificació es circumscriu al seu cas. En tot cas, com que ens repugna que un sol dia una persona innocent pugui ser sancionada i es pugui trobar el cotxe embargat sense haver fet res mal fet, celebram aquesta rectificació parcial. I, per descomptat, els animam a continuar actuant contra l’intrusisme i a reforçar les inspeccions en els moments més calents. Però sense oblidar mai, que, en tot el dret sancionador s’ha de trobar l’equilibri entre l’efectivitat de la reacció a les infraccions, amb els drets dels ciutadans.”

La resposta de la portaveu del PP ha estat: ja veim que el seu grup no vol acabar amb els taxis pirates. Talment.

Per la meva part, instava, ingènuament, que aquest episodi d’autorectificació tengués algun efecte sobre la prepotència del PP, i el menyspreu als altres, que practica quotidianament. “Els maletins den Bàrcenes, els Urdangarins, etc, conviden el PP a la modèstia. Com a mínim, a la modèstia.”

 “Una reflexió que també ha d’afectar a l’abús que fan dels Decret llei. Tots dèiem en introduir aquesta figura a l’Estatut, que de cap manera es podia convertir en un recurs habitual. Idò ja ho és. Sistemàtic. És una depravació de la democràcia. El PP, que es queixava, i no sense algun motiu, dels decrets llei de l’anterior legislatura, ara ho ha convertit en el pa nostre de cada dia. Un altre compromís que no n’ha fet ni cas quan ha estat al Govern.

Parlam el 12 de 2012. En duen set catefes de decrets llei. Una vintena de decrets llei és una grosseria. Aquest és el tercer sobre el sector del taxi. El tercer, en un any! Això el Govern dels perfectes, el de la lliga dels homes extraordinaris, els de la seguretat jurídica. I, en aquest cas, com deia, un decret llei que només té per objecte modificar el seu propi decret llei, el de fa mig any. Això el Govern que ho fa tot bé, que ho té tot controlat, el Govern segons el qual la culpa de tot la tenen... els altres.

 Tres decrets llei sobre els taxi i tots urgents. El darrer, el de juny, ens digueren que era urgent perquè estava a punt de començar la temporada d’estiu... Ara, que està a punt de començar, la temporada d’hivern?

 Però no són coverbos. Parlam de lleis. El PP en fa i desfa com una mena de Joan Colom, altrament dit Juan Palomo, el de yo me lo guiso y yo me lo como. No m’estranya que el Sr. President cregui que sobren diputats, començ a pensar que creu que en realitat el que sobra és el Parlament, perquè se n’ha duit el legislatiu al Consolat de Mar, i, si no anam vius, a ca seva se n’ho duria...  

 No poden seguir abusant dels Decrets llei. Avui, en aquest Parlament, lo excepcional és tramitar una llei com diu el Reglament, i la norma són els decrets llei suposadament excepcionals. Quan la tradició democràtica reserva al Parlament la matèria sancionadora, o sobre embargaments, o sobre impostos, no és per enredar i molestar el Govern, és perquè afecten drets i llibertats dels ciutadans. El Govern no se’n pot riure tirant de decret llei.

 Aquest Govern no té res de lo que ha fet gran l’aportació del liberalisme a Occident, només les xacres.

Categoria: General. Comentaris: (0). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix

Comentaris

Publica el teu comentari. Faig servir la moderació per evitar, exclusivament, spam.