Toni Alorda

Poder debatre el que vulguin els ciutadans (article Dijous)

tonialorda | 21 Gener, 2013 18:13

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

En moltes ocasions, potser massa, allò que es discuteix en un ple municipal no interessa als ciutadans. No és només per l’hora de celebració i la seva durada que els plens no tenen públic. No vol dir que siguin qüestions banals, normalment són rellevants, sovint imprescindibles, tanmateix, contribueix a la percepció generalitzada que “els polítics” parlen de les seves coses i són molt enfora del que preocupa la gent.

 Per què no convidam els ciutadans a participar en l’elaboració de l’ordre del dia? Que tenguin manera de provocar un debat en el Ple, i intervenir-hi, sobre la qüestió que trobin. Aquesta possibilitat està prevista per la llei des de fa 10 anys, però és tan exigent (a Inca cal que ho demani un 15% dels residents) que ha tengut una aplicació nul·la. Per això, hem proposat al Parlament canviar la fórmula perquè uns pocs centenars d’inquers puguin presentar propostes per millorar la ciutat, amb la garantia de què seran discutides en el Ple. Si hi ha gent que ho demana, segur que el tema s’ho paga, segur.

 Una de les causes de l’antipatia contra el sistema actual (no la més greu) és el monopoli dels partits...

Tant de bo hi hagués més afiliació i participació organitzada, però també calen altres mecanismes, que empoderin els ciutadans i els facin sentir coresponsables i que són els veritables titulars del dret a decidir sobre les qüestions que els afecten.

 Justament quan més ha augmentat el nivell educatiu, econòmic, i d’integració social (avui en franca regressió), quan més i més persones participen activament en qüestions d’interès general per via d’ongs, de xarxes socials, de plataformes i manifestacions, vivim el perill que amplis sectors socials quedin al marge, es sentin al marge, de la democràcia representativa i fins en qüestionin la validesa. Aquesta efervescència social ens ha de fer reflexionar sobre si no és la participació ciutadana la que està en crisi, sinó els mecanismes perquè arribi a les institucions. Cal un punt d’inflexió i superar la democràcia amb més democràcia. Avui, la dificultat de les decisions a prendre i les seves conseqüències, ho exigeixen especialment.

 Veurem què fa el PP. Fins ara no he tengut sort amb propostes com la reforma electoral perquè el Parlament representi el màxim de ciutadans (avui només representa el 50%!), o que faci públic les activitats que procurin ingressos als diputats, una llei de consultes populars, l’”escó ciutadà”, etc, etc.

Categoria: General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix

Comentaris

Publica el teu comentari. Faig servir la moderaciˇ per evitar, exclusivament, spam.