Toni Alorda

No podem seguir en aquest estat/Estat (article UH)

tonialorda | 03 Gener, 2013 09:59

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Cada cop més ciutadans prenen consciència de com maltracta l’Estat les Illes Balears, i de les seves conseqüències. Cada vegada més ciutadans no entenen com és possible que, generant més riquesa, haguem de conformar-nos amb pitjors serveis i pensions més baixes, mentre anam de capavallada, perdent nivell de vida.

 I, tanmateix, ho seguim consentint. Sense reacció. Any rere any, els diputats illencs lleials al govern de torn, voten pressupostos de l’Estat que ens estrenyen un poc més la corda al coll. Enguany, que Bauzà i tot deia que eren nefastos, també. I no passa res. La relació Mallorca-Estat segueix essent un cleavage secundari en decidir el vot, tot i ser determinant en les nostres finances.

 Paradoxalment, fins i tot estant a la cua de l’Estat en despesa pública, el PP insisteix que tots els nostres mals venen de què gastàvem massa (que encara gastam massa). I el missatge cala. Però si gastàvem menys, en tots els àmbits, que els que generen menys riquesa que nosaltres!, però si estam sobreendeutats per mantenir un nivell de prestacions inferior al que contribuïm a pagar a d’altres bandes... És igual, el guió és impertorbable: gastàvem massa i cal retallar.

Quan vaig plantejar al nostre Parlament que Extremadura destina a educació el 6% del seu PIB, i nosaltres el 3,4%; el Conseller em retregué que la comparació no era “homogènia”: que és lògic que Extremadura destini més percentatge de la seva riquesa a l’educació perquè té menys PIB (!): aleshores, nosaltres hi hauríem de destinar més percentatge que Finlàndia?... no és el cas. I encara justificava, mig remugant, que Extremadura rebia ajudes per a una informatització que nosaltres no ens podíem permetre: rebre ajuts per estar millor que els qui els financen? Això no s’entén enlloc del món. Tret de pobles profundament provincianitzats, o a les colònies. Avui, amb taxes d’atur del 20% i uns nivells de pobresa abassegadors, aquesta actitud és suïcida. Així no anam enlloc.

 Després de la humiliació de l’Estatut, Catalunya reivindicava un pacte fiscal a la basca, el rebuig estatal ha estat el sus d’un referèndum per la independència. Aquí, l’espoliació és major.

 A les Illes Balears ens cal un altre estat de coses. Un altre Estat. El 31 de desembre, Festa de l’Estendard i patró dels bons propòsits, no és mal dia per plantejar-nos-ho. L’any 13 comença en dimarts, el 14, i el 15, no.

Categoria: General. Comentaris: (2). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix

Comentaris

  1. 1. Tomeu  |  03-01-2013 a les 11:17

    Bon dia Toni! Només una apreciació: Els diputats que contribueixen al nostre empobriment no són només els lleials al Govern espanyol de torn, sinó tots els diputats lleials a la colonització ideològica i cultural, que són el PP i el PSOE(ib). El que fan al Govern i a l'oposció és essencialment el mateix, no ho trobes?

  2. 2. marrai  |  03-01-2013 a les 17:15

    Cert. PP i PSOE. La precisió de què, quan són a l'oposició, matisen el seu posicionament, no és prou rellevant en el fons (tot i que el renou que introdueixen potser permet autojustificar els seugidors propis); de totes maneres, ningú ha arribat a les reivindicacions de Cañellas a González (concert econòmic o règim especial...).
    A mi el que em té estorat és que repleguin el suport d'un percentatge tan alt dels nostres conciutadans

Publica el teu comentari. Faig servir la moderació per evitar, exclusivament, spam.