Toni Alorda

Pressupostos de l'Estat i tren d'ArtÓ

tonialorda | 02 Maig, 2012 15:33

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Els primers pressupostos de Rajoy confirmen els pitjors pronòstics. Segur que és el que n’esperaven els milers de mallorquins que el votaren? Els pensionistes, també? Però, avui no parlaré de com van capolant les conquestes socials i l’ideal d’una societat raonablement igualitària, en drets i serveis, en el tracte i les oportunitats per a tots. Ni de l'espoli a les Illes Balears que amenaça el benestar i l’economia. Només una dada, la inversió ferroviària.

I és que, malgrat el nostre Govern qualifica el conveni ferroviari de paper banyat (Company qualifica de “beneïts”, sic, als seus signats), el Ministeri preveu per a 2012 una aportació. Una aportació ridícula, certament, però que ens permet també una lectura positiva: demostra que el Govern de l’Estat assumeix és conscient que el conveni no ha finalitzat, tot i que formalment acabava el 2011, perquè és ell qui ha fallat estrepitosament i no en pot culpar l’altra part.

No ens hauria de sorprendre gaire, perquè és ben bé així, i, en tot cas, perquè la llei de règim especial i l’Estatut obliguen l’Estat a posar doblers per al tren, hi hagi o no conveni; lamentablement, és noticiós, perquè Company ha dit moltes vegades, de manera irresponsable, que, segons ell, el Govern de l’Estat ja no tenia cap obligació vers els illencs. Fins aquí arriba el servilisme d’aquest govern: totes les culpes sobre els antecessors, per mantenir Madrid a cobro.

Recordem que el conveni (signat el 2008) recull inversions per 443 milions d'euros. A la fi!, fins ara tots els Plans ens havien passat de llis. Cascos presentà un pla d’un bilió de pessetes (un bilió), on hi havia 50 millonets de PTA, per a l’estació de Palma. Això no obstant, d’aquells 443 milions d'euros del conveni, l’anterior legislatura només n’arribaren 80. Per sortir a camí al ball de xifres que a vegades fa servir el PP, precisaré que, estrictament del Ministeri de Foment, foren 57,5; els altres 23 són del Ministeri d’Hisenda en un altre conveni per dar compliment a la disposició transitòria de l’Estatut. Una obligació, aquesta de l’Estatut, que hauria de representar 400 milions d’euros cada any d’inversions de l’Estat a les Illes Balears, però que l’any passat varen desaparèixer volatilitzades... però seguir aquest fil m’emmenaria per altres carreranys.

En realitat, l’Estat ha enviat efectivament 110 milions d’euros per al tren,

perquè, als 80 anteriors, hi hem d’afegir els del tramvia. En efecte, el Ministeri també va fer una aportació de 35 milions per al tramvia, però, quan la situació va esdevenir tan crítica, el Govern de les Illes Balears va optar per suspendre la inversió del tramvia i destinar 30 dels 35 milions (que, com dic, ja són a les arques de la Comunitat Autònoma) per al tren.

A més, el conveni amb el Ministeri d’Hisenda que destinava 23 milions el 2010 al tren, també preveia, 32 milions per a 2011, parlam d'un conveni signat i publicat. Així sumarien 142 milions, però, en realitat, aquests 32 no han arribat.

En tot cas, enfora dels 443 milions. És poc, un frau. Una rialla, comparats amb els milers de milions dels AVE, que Rajoy continua garantint, a Extremadura, a Galícia... Les inversions, dic, però també el manteniment, que és caríssim.

I, tanmateix, 110/142 milions són xifres respectables, en temps difícils, i, en tot cas, una novetat històrica (trist que ho sigui, però és així) que han permès electrificar, comprar vagons i perllongar línies.

El Govern anterior, confiat en la paraula de l’Estat, publicada al BOE, va ser ambiciós i bestreia pagaments amb fons propis, però, com que l’Estat no ha pagat, no només ha quedat a deure obres realitzades, sinó que s’han suspès les obres contractades fins Artà. 

Idò bé, aquell PP que trobava pocs els 443 milions, que en demanava 2.000 en el Parlament (al Parlament d’aquí no a les Corts Generals), que ridiculitzava i encara minimitza els que han arribat. El PP que prometia soterrar Inca, Manacor, Santa Maria, Sineu, arribar a Son Espases. El PP que demanava anar fins a Santanyí (esmena als pressupostos 2010). El PP que va enterrar més de 300 milions en un metro amfibi, caríssim de mantenir, que pagarem durant molts d’anys... pressuposten 7 tristos milions. No 71, no, 7. El pressupost del ministeri en matèria ferroviària, sense comptar les empreses públiques, és de 1.000 milions.

M'interessa reparar en la comparació amb el metro, perquè resulta significativa. El PP diu que el Govern anterior va ser irresponsable per gastar més diners dels que havia enviat Madrid, però és que Madrid demanava factures, i factures pagades, per fer les transferències. El PP ens retreu haver contractat obres sense doblers segurs, quan eren obres incloses en el conveni ferroviari, que, com he dit, finalitzava formalment el 2011, i que, si no les fèiem, se’ns podia acusar de perdre els doblers per no haver-los gastat (en tot cas, les contractacions sempre es feren amb partida suficient, bestretes pel Govern i SFM). Ells parlen d'un desfassament de 200 milions, no és rigorós, però deixem-ho estar, reparem només que el PP havia gastat molt més de 200 milions només en el metro, un metro que no figura en el Pla Director Sectorial de Transport, com si hi figuren totes les obres del conveni ferroviari. Un metro que no tenia ajuda de l’Estat, mentre que, pel que fa a les incloses en el conveni ferroviari, l’Estat assumeix tot el cost (o això diu el conveni). Un metro amb tantes deficiències que al final el cost arriba als 300 milions. 300. Un metro amb un manteniment caríssim...

També crec que és interessant reparar la manera tant diferent com va reaccionar el PP quan el Govern de l’Estat no va satisfer les obres incloses en el conveni de carreteres. Parlam de 333 milions d’euros. En aquell cas, en el qual es produiren incompliments flagrants del Govern del PP, on les quanties es dispararen brutalment, on hi ha polèmiques polítiques i socials molt greus, el PP va dur el Govern de l’Estat als tribunals (un plet que va mantenir el pacte de progrés) i certament el tribunal conclou que l’Estat no podia rescindir el conveni unilateralment. Per cert, la sentència és de fa un any... i encara esperam alguna conseqüència. En canvi, el PP ha votat sistemàticament en contra de reivindicar judicialment el compliment del conveni ferroviari.

Per altra banda, Biel Vicens va aconseguir en el conveni un fet bastant insòlit: que l’Estat pagués vagons i no només viari. Ho hem conegut els usuaris del tren d’Inca. Però és que també es compraren les unitats del tren-tram que havia d’unir Cala Rajada amb Manacor. I aquí rau una de les crítiques més insistents del PP. El Govern del PP que ha suspès les obres, no sabem si perquè vol avortar el tren o estrictament perquè Rajoy (abans Zapatero) no ens envia els diners del conveni, ara ens retreu que els vagons esdevenen inútils: inútils perquè ells no acaben les obres i les posen en marxa! Que acabin el trajecte i ho veuran què en són d'útils! O no saben que la contractació havia de començar amb anys d'antelació per poder garantir tenir-los en el moment d'acabar les obres? Ara, clar, si renunciessin al projecte... 

I així i tot, convé aclarir que els vagons són compatibles per anar per tota  la línia existent, només que, per haver d'anar per dins ciutat, van a peu pla, mentre que el tren d’Inca va elevat i no totes les estacions tenen plataformes a peu pla. Un entrebanc que no seria gaire mal de solucionar. Ja ens agradaria a Inca que, amb el temps, ens arribés el model de tren-tram de Manacor.

En tot cas, el que ens cal és parlar de futur. El tren té un paper de primer ordre en un moment en què el combustible s’enfila pels niguls (el propi govern hi contribueix amb 4,8 cèntims per litre de benzina). I tenim dret a la inversió estatal. Per això, hem presentat a Madrid dues esmenes als Pressupostos de l’Estat, a través del diputat de Compromís del País Valencià, Joan Baldoví: la primera pretén passar dels 7 milions previstos a 71. La segona, exigir el pagament dels 32 milions pactats per a 2011. No són tots els doblers que falten del conveni, ja ho sabem, però hem volgut fer un gest en aquest moment de dificultats, per això, menys, seria inacceptable. Set milions, un insult.

Veurem què votarà el PP. No hi tenim gaire esperances... Com més anam coneixent Bauzà, més se’ns mostra com un d’aquells senyors feudals, o els pinxos de segona, servil i llagoter amb qui considera un superior territorial, de la metròpoli, i despietat als seus dominis. Prenguem nota de l’episodi amb la Ministra Salgado i la (ex) interventora general.

Categoria: General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix

Comentaris

Publica el teu comentari. Faig servir la moderaciˇ per evitar, exclusivament, spam.