Toni Alorda

Obligats a protegir Sa Ràpita-Es Trenc

tonialorda | 30 Abril, 2012 08:19

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Potser mai hi havia hagut una efervescència de mobilització ciutadana com la que vivim els darrers mesos. El que sé cert és que mai s’havia produït davant tanta indiferència, fins al menyspreu, del propi govern, com a mínim d'un govern elegit democràticament.

A Sa Ràpita-Es Trenc érem més de 10.000. Una passada, en una manifestació enfora de Palma. No entraré en guerres de xifres, però el cert és que n’haguéssim pogut fer un parell de cadenes humanes que unissen Sa Ràpita i Ses Covetes. Recordau que el PP insistia que hi ha 5 km de distància! Ara ja ho acurcen...

(per cert, la urbanització de Sa Ràpita més propera a la promoció que pretén “Mirador de Es Trenc SL”, que és la que suscita la polèmica, es diu “Balcó de Es Trenc”, l’interès en usar el nom de Es Trenc per promocionar Sa Ràpita només és comparable a l’obsessió perquè no s’usi per protegir-la).

En tot cas, molta, moltíssima gent, que es mobilitza sense esperar treure’n cap profit, o, més ben dit, perquè en tregui profit Mallorca i tots els mallorquins, i tots els que ens visiten, perquè en tregui profit tothom, el profit de preservar el paisatge i el país, el profit de la dignitat i el seny. L'ecologisme mallorquí està d'enhorabona i, al meu parer, és un dels actius més valuosos de la Mallorca contemporània.

L’horabaixa, milers de persones a Palma contra les retallades en serveis i drets... Fa no-res, desenes de milers defensant la cultura i la llengua del país; una altra manifestació multitudinària dava suport a la vaga, una altra expressava la indignació per tot el que estam vivint.

Qualsevol govern sensible, de qualsevol color polític, reaccionaria avui amb l’anunci de reconsiderar la declaració d’interès autonòmic d’una urbanització que tanta gent considera un atemptat, quan tantíssima gent se’l posa per capell aquest “interès autonòmic”.  En dic urbanització perquè dir-ne hotel quan ocupa 19 Hectàrees, 25 quarterades, i hi hem d’afegir el camp de golf (30 Ha més? 40 quarterades), pot induir a confusió sobre de què parlam. Però Bauzà no es mou, fins i tot braveja de fer cas omís a milers de ciutadans, al·legant que només hi ha un dia que compta: el de les eleccions. Ell entén que ignorar les mobilitzacions, com retallar serveis, com perjudicar els més desvalguts, és una mostra de coratge polític. Quina idea més trista del coratge, quina idea més trista de la democràcia, quina idea més trista del que és l’exercici de ciutadania i de la sobirania popular. Però és que no n’ha après res de Suïssa? Per què no feim un referèndum, al que tan aficionats són a la pàtria de Rousseau?

Després d’aquesta mobilització resulta encara més demencial que la urbanització (el resort de 1.200 places amb camp de golf) es vulgui sustentar jurídicament en una insostenible correcció d’errors. Probablement és un aspecte secundari, al cap i a la fi, lo important és si s’hi dóna suport o no, si es mantén el suport o se li retira; però no passem per alt que aquest punt ha esdevingut un tema clau en el primer round de la batalla jurídica contra la promoció. A més, el PP l’utilitza de manera indecent per mirar de dar a entendre que tothom hi estava d’acord, conscients de lo útil, i desmobilitzador, que els ha resultat sempre el “tots són igual” (avui veig que és el leit motiv del batle de Campos). Tot plegat, i les gairebé 800 visites a un post anterior mirant d'explicar l’afer,  m’anima a tornar-me estendre sobre alguns aspectes sobre la polèmica urbanística:

Idò bé, la clau passa per distingir bé entre, per un vent, el sòl que és urbanitzable, això és, el que, segons la normativa municipal, es pot urbanitzar; i, per l’altre, les hectàrees de creixement que el Pla Territorial assigna a cada municipi. Reteniu una dada determinant: el Pla Territorial no té perquè recollir la suma de tots els urbanitzables preexistents, més diré, la limitació perdria bona part del seu sentit si, al cap i a la fi, es poguessin dur a terme tots els urbanitzables previstos. Precisament una funció del Pla és limitar aquest creixement i forçar els ajuntaments a triar quins urbanitzables volen tirar endavant, sempre que respectin la superfície màxima que els assigna el PTM, i descartar la resta.

De fet, aquesta és la novetat més important de la llei de directrius, les DOT. Recordem que en l’Avanç, s’apuntava la dada que les Illes Balears tenien sòl urbà i urbanitzable per uns 4 milions d’habitants. Això representava que, a Mallorca, el planejament permetria fer habitatges per 4 vegades la població existent en aquell moment, a Menorca i Eivissa 5 vegades la població censada, a Formentera 6. En aquesta situació, s’optà per limitar el creixement, però no desclassificant sòl directament (tret de casos puntuals), sinó limitant el nombre d’hectàrees que es podran urbanitzar efectivament en els pròxims deu anys, és a dir, que no es podrà urbanitzar tot el sòl declarat urbanitzable només perquè és urbanitzable, malgrat tengui sentències que el declarin urbanitzable!

La concreció d’aquest màxim de creixement el delega als Plans Territorials, sempre que no superi el 10% del que ja hi havia urbanitzat el 1999. Aquest repartiment, a Mallorca, el fa l’article 6 del PTM, i ho fa introduint una novetat, en la qual també haurem de reparar, distingeix el creixement possible, municipi per municipi, en dues columnes: una és per al creixement general, i una altra reservada a operacions de reconversió territorial.

A Campos li assigna 19,06 hectàrees de creixement general i 77,62 (una barbaritat) per a “àrees de reconversió territorial”.

El PTM regula molt detingudament què pot passar amb els urbanitzables que provenguin de sentències posteriors, perquè sap que en vendran. En articles anteriors he mirat d’explicar perquè n’és tan conscient, ho resumesc ara recordant que el 98-99 es varen desclassificar dotzenes d’urbanitzacions per part del Consell de Mallorca, entre elles, el Son Durí II de la polèmica actual, que va passar a sòl rústic. Un parèntesi: per qui, com jo, vàrem votar personalment passar aquells terrenys a rústics (vàrem empényer perquè hi passessin), heu d’entendre que resulti mal de sofrir que t’entimin que els volem urbanitzats, encara record el portaveu del PP recordant-nos que podríem incórrer en responsabilitats econòmiques personals si protegíem... (acaba parèntesi). Per això, quan s’aprova el PTM encara eren terrenys rústics, tot i que ja hi havia prou elements per veure que acabarien sent declarats urbanitzables pel tribunal, com així fou.

La solució general del PTM és clara:

- Si els sòls urbanitzables sobrevinguts per sentència, tenen pla parcial aprovat, es poden desplegar sense més entrebancs i no consumeixen de les hectàrees assignades (6.2.e)

- Si no tenien pla parcial, computen com a part del creixement màxim (6.2.c.1). Aquest seria el cas de Son Durí perquè no tenia Pla Parcial aprovat (també vaig votar en contra d'aquest pla parcial el 99..., una qüestió dirimida judicialment).

Però, en aquell PTM, l’originari, a Sa Ràpita (inclòs Son Durí II) no li eren d’aplicació aquestes normes generals, perquè el propi Pla declarava  aquells sòls com a urbanitzables, justificant-ho en unes suposades operacions de reconversió territorials, d'aquí la reserva de les 77 hectàrees. Són les famoses ART, ARTs que, de reconversió territorial, només en tenien el nom; la polèmica sobre aquella aberració, la dels qui les defensaven i les de qui ens hi oposàvem, està tan documentada que els estalvio les autocitacions, en el Consell i en els mitjans de comunicació.

Per no allargar, arribem a la 2a modificació del PTM, la de l’anterior legislatura, en un govern en minoria:

- El Consell elimina les ART.

- Ara bé, el Consell ha de reconèixer el caràcter urbanitzable dels terrenys de Son Durí perquè així s’acredita per sentència durant l’exposició pública de la modificació. Per tant, dibuixa de color vermell (el color d’urbans i urbanitzables) aquelles 19 hectàrees. No les classifica, sinó que recull la seva classificació municipal (de 1991, provinent dels anys 70) perquè s’ha anul·lat el pas a rústic que havíem fet el 1999.

Personalment, vaig viure negociacions on demanàvem que el Pla Territorial les tornés desclassificar, però UM seguia defensant les ART i el PP només estava disposat a eliminar els creixements que havia creat el propi PTM però no a “borrar-ne” cap d’anterior. I així es va fer.

- El Consell modifica el creixement permès per ART a Campos: passa de 12 hectàrees, a dues. De 12 a 2. Ho fa explícitament i ho diu vàries vegades. Mai es va pactar que acceptar el caràcter urbanitzable de son Durí comportaria modificar la graella per fer possible aquest desplegament. Com a mínim ningú ho va dir al Bloc per Mallorca. Als papers, queda clar que, no només no es va fer, sinó que les hectàrees de creixement per ARTs (que en l’aprovació inicial havien passat de les 77 anteriors a 12) baixaren a 2. Dues s’escriu amb un 2. No va ser cap error. La memòria explica clarament la disminució (l’únic número en vermell de tota la memòria és el -10 de la modificació de Campos) i així ho va dir explícitament la consellera Dubon en el debat plenari: Campos passa de 12 a 2 hectàrees!

I ara el PP diu que havia de dir 21?! Delirant.

Només per la quantitat de documents que parlen de 2 Ha i la defensa explícita que se’n féu, hauria de bastar per desbaratar qualsevol excusa de “corregir un error”, un error del qual no n’eren conscients els consellers que votaven, causant-los ara una indefensió intolerable.

- Amb la desaparició de les ART de Sa Ràpita, Son  Durí va caure en el supòsit de l’article 6.2.c.1 que he exposat: ha guanyat una sentència que el reconeix com a sòl urbanitzable, i no té pla parcial, per tant, el seu creixement computa de la superfície màxima assignada. I no li basta. Reparau que si la sentència l’eximís de computar, si li permetés urbanitzar i per avall, no hauria calgut modificar el PTM, ni per corregir cap suposat error.

Però computa, i a la promotora no li basten les hectàrees assignades a Campos. Això és ben cert, però, com he dit, no vol dir que la graella estigui “equivocada”. El propi Pla té molt clar què passa quan els urbanitzables superen la superfície assignada. Llegim-ho a l’article 6.4 del PTM:

"D'acord amb el que estableixen els articles 35 i 36 de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les Directrius d’Ordenació Territorial de les Illes Balears i de Mesures Tributàries, en els casos en què el planejament general contengui previsions de creixement superiors al màxim possible assignat en aquesta norma, aquest s’haurà d'adaptar, mitjançant els canvis de classificació a sòl rústic necessaris, perquè les seves previsions de creixement quedin dins l'esmentat límit màxim possible." Claríssim.

M’agradaria encara insistir en un altre punt, no m’hi allargaré per no enredar-ho massa, només l’apunt: El PP, amb aquesta pretesa correcció d’errors, modifica la columna del sòl destinat a ARTs i passa de 2 a 21 hectàrees, és a dir, volen fer veure que el Pla "volia" reservar 21 Ha per fer reconversions o zones de reserva i dotació POOT. Idò bé, jo no crec que el resort de Sa Ràpita sigui cap operació de reconversió. No reconverteix res. Al meu modest parer, és creixement net que ha de consumir la columna de creixement general, la que té, de bon principi i sense modificacions, 19,06 hectàrees (de les quals, ja només en queden 8,74 perquè una part han estat usades per la urbanització de Ca N’Estela, també a Sa Ràpita). Per això, jo vaig proposar en una reunió de treball que, havent eliminat les ART, deixéssim a 0 les hectàrees per aquesta funció, però es va quedar de mantenir-ne alguna per si l'ajuntament volgués fer un dia alguna operació (concretament, dues hectàrees, no 21, dues).

I vet aquí perquè pensàvem que era possible algun hotel a Sa Ràpita: Si Campos decidia dedicar tot el creixement del municipi al nucli de Sa Ràpita, i això significava no dedicar ni un sol metre al nucli de Campos, podia certament descongelar 8,7 hectàrees d’algun urbanitzable (no 19 hectàrees, sinó la meitat) i a 60 habitants per Ha seria un hotel d’unes 500 places, no de 1.200. Això, insistesc, si dedicava tot el creixement a Sa Ràpita, on, per cert, només podria créixer en sòl d'ús turístic, perquè la modificació del PTM va prohibir més sòl residencial (tot i els urbanitzables existents, algun amb pronunciaments judicials).

No vull deixar de citar que el PTM crea una fitxa específica per Sa Ràpita, en la Disposició addicional vuitena, la qual permet el creixement turístic i marca unes determinaciones específiques. És cert, i admet que resulta confusa, confusa per a tothom, no només per defensar la posició que aquí es mantén, però també per la contrària, ara bé, en cap cas, en cap cas, permet justificar que sigui evident que la graella està equivocada i calgui augmentar les hectàrees de Campos, ni ho diu enlloc en cap moment. Per cert, la disposició acaba dient:

"En produir-se l’adaptació del planejament urbanístic de Campos al Pla territorial insular de Mallorca s’haurà de reconsiderar la classificació dels sectors no desenvolupats de sa Ràpita als efectes de preservar el seu estat natural quan no hagin estat objecte de transformació urbanística.” Algú del PP em pot explicar per què hi ha aquest paràgraf a la fitxa de Sa Ràpita?

Per cert, Campos pel Canvi (en el qual participa el PSM) va votar en contra de les ARTs de Sa Ràpita, en un ple en el qual l'equip de govern es va dividir (UM va votar amb el PP) i només va apuntar que, tot i que estaven per un creixement zero (un detall això d'estar pel creixement zero que em sembla rellevant, no?, i que consta en l’acta del Ple, però que, curiosament, ignoren els que el citen), estarien disposats a negociar les places turístiques previstes en el planejament de Sa Ràpita, però no feren cap al·legació, mai, contra la limitació d’hectàrees de creixement, que, com hem vist, era el tema determinant.

En tot cas, tot i que seguesc mantenint que no hi va haver l'error que es pretén, lo important és que, si hi hagués estat, el veritable error hagués estat permetre tal excés de creixement a Sa Ràpita i el que ara pertocaria seria esmenar-lo protegint l'indret (amb el procediment escaient, naturalment), en comptes de declarar la promoció com a d'"interès autonòmic". Només hi he insistit perquè crec que hi ha base més que suficient per a la impugnació de la correcció d’errors i per començar a bastir l’arsenal d’arguments i iniciatives que puguin paralitzar el projecte. Si algú en tenia dubtes fins diumenge, avui, crec que haurà de concloure que hi estam obligats, la gent que era allà ho espera i s’ho mereix. Al meu parer, la Plataforma s’hi ha de posar al davant i tots els que ens oposam al projecte hi hem d’anar darrera.

Qui estima Sa Ràpita, no la destrueix.

Categoria: General. Comentaris: (0). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix

Comentaris

Publica el teu comentari. Faig servir la moderació per evitar, exclusivament, spam.