Toni Alorda

Sobre l’hotel a la Platja de Sa Ràpita - Es Trenc

tonialorda | 04 Abril, 2012 07:22

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

El suport oficial, entusiasta, del Govern Bauzà-Delgado a un hotel de 1.000 places amb camp de golf a l’arenal de Sa Ràpita, a dues passes de l’ANEI de Es Trenc-Salobrar de Campos, exposant-lo com a mostra de la seva recepta per sortir de la crisi, el retorn al desenvolupisme, vaja, ha provocat la reacció immediata de l’ecologisme social i polític. Sana, molt sana.

El mateix sistema malgirbat de l’interès autonòmic, una fórmula ideada per UM-PSOE a la qual en mala hora darem suport, ha provocat confusió. No m’estranya. Poc a poc ho anirem aclarint. Com que la història és antiga, faré un repàs damunt damunt  dels darrers 30 anys. Serveixi, si més no, per veure com duren i duren les polèmiques urbanístiques, aus fènixs males de matar. I la mala fe de qui fa impossible prendre acords per llavor retreure que no s'hagin adoptat... Miraré de defugir l’explicació tècnica i tanmateix tenc por que resulti envitricollat.

La urbanització de què parlam ja figura en aquell infame Pla General de 1974, el que volia que Sa Ràpita-Es Trenc fos S’Arenal II. Precisament la macrourbanització de Ses Covetes va suscitar una reacció social de gran envergadura que va culminar en la llei 3/84, la primera llei que declarava un espai natural protegit a les Illes Balears, Es Trenc-Salobrar de Campos. La potència d’aquella campanya, una de les fites en la història del nostre ecologisme (en la històrica contemporània del país), fa que encara ens soni un lema que es féu molt popular “Salvem Es Trenc”. Un lema que s’ha recuperat gairebé de manera espontània, convidats pel nom de la promotora “Mirador de Es Trenc SL” (divulgat en la nota de premsa del Govern).

En realitat l’operació urbanística és a Son Durí de Sa Ràpita, però és ben cert que l’ANEI de Es Trenc arriba fins al club nàutic de Sa Ràpita, fins als peus mateixos del solar de l’hotel que es pretén, com sabem que és sistemàtic l'ús del prestigi del topònim Es Trenc per atreure cap a Sa Ràpita. Però anem a la cosa...

Les NNSS de 1991, que són les vigents, recullen entre sòl urbà i urbanitzable de Sa Ràpita unes 650 Ha. Només els sòls urbanitzables suposaven 350 Ha per uns 20.000 habitants. L’urbanitzable del que parlam és el HTM II de Son Durí II que, originàriament, ocupava 28,75 Ha amb 1.725 places.

Plànol de les NNSS (mirau devora la carretera):

 

No m’allargaré sobre els efectes generals de la LEN i les dues lleis de Directrius, la primera, la del PP (la 6/99) i la seva modificació amb el Pacte de Progrés (la 9/99), que deixaren les hectàrees de Sa Ràpita en 222 Ha. Tampoc entraré en els diversos intents de modificar les NNSS de Campos. Centrem-nos en el Son Durí II, al qual li fou d’aplicació la limitació a 60 hab/Ha del POOT (1995) i que el 1997 aprovava inicialment el Pla Parcial d’aquell urbanitzable a proposta del Sr. Miquel Ramis i Martorell, en nom de Sudràpita SL.

Un dia es reconeixerà l’empenta proteccionista de la legislatura progressista 95-99 al Consell de Mallorca. Després de dos anys d’estires i arronses (no tots els integrants tenien la mateixa sensibilitat...), el 1998 suspeníem dotzenes d’urbanitzacions, entre elles el sector THM-II. Una decisió potent. Els promotors ho impugnaren.

Aleshores el Govern del PP aprova un projecte de llei que, amb l’excusa de redactar les DOT, prohibia als Consells adoptar mesures de protecció. Com que la regulació és confusa, el debat resultà kafkià. Jo denunciava a la tribuna que la intenció de Matas és aturar l’ambiciós procés de protecció que duia a terme el Consell, mentre el PP ho negava, tot dient que, si no protegíem, seria per falta de voluntat (¿?) .  

Amb això surten les DOT i protegeixen els primers 500 metres de la mar, amb la qual cosa afecten una tercera part d’aquesta urbanització, perquè, sí, està a menys de 500 metres de la mar! I també limiten la superfície màxima de creixement, una limitació que havia de precisar el Pla Territorial.

En tot cas, optam per seguir amb la desclassificació,  inclòs Son Durí II. L’aprovació inicial és a final de la legislatura (la legislatura amb més consellers que actuaven amb criteris nítidament ecologistes de la història: 5 PSM i 2 IU) i l’aprovació definitiva ja és a principis de la legislatura 99/03. Els promotors ho impugnen.

El mes següent (novembre 99), la Comissió Insular d’Urbanisme denegava l’aprovació definitiva del Pla parcial argumentant que ja era sòl rústic. Els promotors ho impugnen. La denegació del Pla Parcial tenia un efecte fulminant addicional: com que s’havien aprovat unes NNSS noves (1998), s’havia d’entendre que, quan s’aprovaren les DOT, no hi havia en tramitació cap pla parcial i, en conseqüència els terrenys esdevenien rústics!

Tanmateix, conscients que la llei del PP havia erosionat la capacitat del Consell, des del PSM insistíem constantment en què es renovés la desclassificació (fos per llei, fos per nous acords)... no convencérem els socis. Més clara fou la necessitat quan començaren a dictar-se les sentències sobre les suspensions del 98: els tribunals deien que els Consells no tenien competències (per mor de la llei a què m'he referit, abans sí que en tenien). Tanmateix, la posició d’UM, reforçada en la nova legislatura i amb un pacte no escrit de soci preferent amb el PSOE, era que ja cumplíem recorrent al Tribunal Suprem i, en tot cas, en podíem parlar en els treballs del Pla Territorial... però no ens enteníem en la redacció del Pla (em desviaria massa per contar-ho).

I amb això torna el PP-UM, amb una caiguda important de l'ecologisme polític a les urnes, i aproven el Pla Territorial de 2004. Amb l’excusa que els urbanitzables de Sa Ràpita estan sub iudice, hi preveuen 4.000 places en falses reconversions. Un escàndol. Així mateix, fixa la graella de creixement per municipis i assigna a Campos un creixement de 77,62 Ha per a “reconversions” (precisament per fer possible les ART de Sa Ràpita, entre elles la de Son Durí II) i 19,06 Ha per a creixement no condicionat.

Aquest punt és important que s'entengui. Les DOT limiten el nou sòl que es pot establir i que el Pla Territorial el precisarà municipi a municipi: si el planejament en preveu més, ha d'eliminar l'excedent! Idò bé, d'aquestes 19 Ha que Campos podia créixer sense haver-les de destinar a reconversions, al 2003 ja se n’havien consumit 10 amb la urbanització de Ca n’Estela. Ergo, Campos només pot créixer en 8,74 Ha. Quedau-vos amb aquesta dada.

El 2006 surt la sentència que anul·la les Normes del Consell que el 99 havien declarat Son Durí sòl rústic. El Tribunal diu que, en aquell moment, el consell no era competent, així mateix apunta que ara sí que ho és (la modificació de les DOT 9/99, feta pel pacte de progrés, ja havia resolt aquest desempoderament, però no convalidant les decisions anteriors)... però PP-UM no estaven per seguir aquest camí.

També s’emet una altra sentència que resultarà decisiva: s’anul·len les NNSS de 1998. Hi tornarem.

El 30 de maig de 2007, just després de les eleccions, surt la Sentència del TSJIB que confirma la denegació del Pla parcial del THM-II, el tribunal ja no accepta que fos rústic, però sí que una part (el 35%) estava afectat per l’APT de Costes, els 500 metres de les DOT. La Sentència no desclassifica l’indret, sinó que obliga a reduir la taca urbanitzable.

El gener de 2008 (govern UM-PSOE-BLOC), el Consell atura les tramitacions de les ART per promoure una modificació del PTM. Des del Bloc intentam blindar desclassificacions en la llei Vicens, el decret llei que es convertiria en la llei 4/08. Al final, incorporam molts de topònims (bàsicament els que volíem protegir els anys 90, o en el PTM 99/03 i no havia estat possible), però no tenim marge de maniobra en el Consell, no duim l'àrea, i UM es nega a tocar el “seu” Pla Territorial. La modificació número 1 del PTM, no toca les ART. Segueix la suspensió.  

El 2009 explota una crisi política amb UM. Ultra els casos de corrupció, s’hi remenen afers urbanístics. UM, argüint que el PSM els havia enganyat en la llei 4/08 per haver prohibit els hotels en sòl rústic, havia presentat una iniciativa al Parlament per executar, per llei, el golf de Son Baco. UM acaba abandonant unes setmanes el govern del Consell fins que arriba a un Pacte amb el PSOE, el Pacte de la Llampuga, en el qual, a canvi de retirar l’esmena de Son Baco i protegir alguns espais (recordau que el PTM classificava com a urbanitzables més de 10.000 places), es duran a terme les urbanitzacions de Sa Ràpita. UM i PSOE ho anuncien com una festa... però el Bloc s’hi oposa. Després d’una patètica reunió de matinada al Consolat, amb l’amenaça del PSOE d’expulsar-nos del Govern, l’acord queda molt matisat...

De fet, en l’aprovació inicial de la modificació núm.2 del PTM (estiu de 2010), els terrenys de l’HTM II, Son Durí II, surten classificats com a sòl rústic... pareix que havia passat l’amenaça. Però, durant la informació pública, els tècnics arriben a la conclusió que l’anul·lació judicial de les NNSS de 1998 té com a efecte col·lateral que el sòl torna ser urbanitzable (per un joc en l’aplicació de les DOT). Per altra banda, l’equilibri polític al Consell ha explotat. La modificació que suprimia les ART està en perill. UM no la vol. Es trenca el Govern pels casos judicials. El PP de Jaume Font s’ofereix, però amb condicions: accepta eliminar els sòls que el PTM havia classificat de rústics a urbanitzables, però, de cap manera, que hi hagués noves desclassificacions. Si volem desclassificar un metre, no comptem amb ells. Es tracta de retirar les ARTs i que suri el planejament que hi havia abans de crear-les. El PSOE juga fort al possibilisme. El Bloc es troba entre dos focs: o transigeix o no s’eliminen les ARTs: es pot opinar sobre què s'havia de fer, però tergiversar-ho és deshonest.

Al final, la modificació va eliminar les ART i recuperava, per tant, la normativa municipal anterior. Això no obstant,  adoptava algunes novetats pel que fa a Sa Ràpita i al municipi de Campos (consultau el PTM per a més informació):

1.- Es prohibeixen nous creixements residencials.

2.- Es fixa un sostre màxim de places turístiques que es poden implantar a sa Ràpita, tot i que en un nombre excessiu, mantenint els sectors que ja hi havia: Sector THM II “Son Durí II”, Sector THM XX-1 “Sa Marina” i  Sector THM XXI “Sa Vinyola”. Les places hauran de ser de 5 estrelles.

3.- I un punt decisiu, que sembla que està passant desaparcebut: Es restringeix el creixement possible. En conjunt, només queden 8,76 hectàrees. Vos en recordau? Idò bé, només Son Durí ja supera aquesta extensió. L’ajuntament haurà de decidir quin sòl vol i, a més, aplicar-hi la limitació d'habitants per hectàrea. Perquè el sòl destinat a reconversions queda reduït a 2 hectàrees...

Pensau que Sa Marina té pla parcial aprovat definitivament i projecte d’urbanització. Això sí, tan antics (89/90) que va formar part dels urbanitzables desclassificats el 98/99. O que només Son Durí ja són 20 hectàrees (abaix la informació del govern, de premsa):

  

Comparau on queda l'ANEI, l'anei, insistesc, de Es Trenc-Es Salobrar de Campos:

  

També vos recoman reparar en l'APT de Costes, l'àrea d'indundacions i les àrees de sòl forestal que afecten la taca que ha fet pública el Govern. No pos plànols per no abusar, les podeu consultar en la cartografia del Pla Territorial.

4.- En tot cas, cal adaptar les NNSS de l’any 91 al PTM (i a tota la normativa posterior), de manera especial a la fitxa específica de Sa Ràpita (a la qual vos remet).

És a dir: no es pot dur a terme el projecte presentat sense modificar el Pla Territorial i les NNSS de Campos. Com no es pot executar l’hotel de Canyamel sense modificar la llei d’espais naturals. Per no parlar de les avaluacions d’impacte ambiental, la necessitat d’interès general per un nou camp de golf...

Bé, deixem-ho aquí. Per ventura ja he fet llarg i això que no he tocat els episodis campaners de tot l'afer, però confio haver aclarir algun punt i aportar perspectiva en aquesta polèmica (després de tants d'anys de malavejar per protegir, no té nom que es vulgui capgirar el paper de cadascú).

Personalment, trob que el litoral mallorquí ja està prou construit i que tot el que es vulgui afegir a vorera de mar hauria de comportar una operació de reconversió real que signifiqués reduir places i dignificar els espais, en concret, a Sa Ràpita sobra sòl residencial, basta passejar-s'hi per comprovar-ho. Dit això, si el compromís per un enteniment és que Sa Ràpita compti amb algun hotel, de petites dimensions, és tractable. Ara, més de 1000 places, amb camp de golf, pretenent desenvolupar també Sa Marina i Sa Vinyola i, a més, fer-ne bandera com si el neodesenvolupisme fos la panacea, és una aberració descomunal que cal aturar. 

Categoria: General. Comentaris: (2). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix

Comentaris

  1. 1. Inma Alcolecha  |  04-04-2012 a les 22:40

    Molt interessant i ben explicat. Gràcies.

  2. 2. Miquel  |  05-04-2012 a les 11:15

    Si esta ben explicat... pero per la resta del mortals hi ha massa tecnicismes!! me l'he passada mirant a google que volia dir cada nom. Tens una copia del mapa mes grossa?

    gracies per la teva feina

Publica el teu comentari. Faig servir la moderació per evitar, exclusivament, spam.