Toni Alorda

Edificar sense clavagueram

tonialorda | 12 Setembre, 2011 10:37

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

En 100 dies de govern, no hem vist cap recepta màgica del PP contra la crisi. Les darreres dades d’ocupació (i són del mes d’agost) són pitjors que les de l’any passat, tot i els rècords de la temporada turística. Això sí, Bauzà ha mostrat alguna de les seves cartes: la crisi com a gran ocasió per retallar la despesa pública (que és tant com dir la despesa social), amb una especial inquina per la despesa cultural, les iniciatives contra la llengua catalana i els mitjans de comunicació públics, i el seu entusiasme amb els decrets llei.

En efecte, el govern ha fet 5 decrets-llei en 2 mesos, i això que deien que n’abusàvem per 8 amb 4 anys (que, certament, al meu parer, foren massa). Analitzar-los resulta depriment. No n’hi ha cap que hagi ajudat a crear mig lloc de treball. No n’hi ha cap la urgència del qual justifiqui no passar pel Parlament, com a mínim per no eludir el debat democràtic. El més aberrant ja l’he comentat: nomenar un membre del Govern com a director general de la televisió pública, avui faig dos cèntims sobre un altre, menor, que ha passat molt desapercebut.

Diu el Govern que és urgent i necessari fer un decret llei per poder fer xalets a indrets on no hi ha clavagueram. El PP trobava aquesta situació insoportable, horrorosa, terrible. Així que ha promogut una reforma legislativa, i per decret-llei, perquè, si ho feia per la via ordinària, podien passar algunes setmanes sense que fos possible tramitar llicències per a xalets en indrets on no hi ha clavagueram, normalment a vorera de mar! No hi ha dubte que ha estat una prioritat absoluta per al Conseller d’Agricultura, Medi Ambient, Habitatge, Mobilitat, etc., un dels grans temes que tenia sobre la taula.

La qüestió és que, després d’un llarg i espès debat en els anys 80, la Unió Europea aprovà una Directiva l’any 1991, fa vint anys, segons la qual tots els sòls urbans han de tenir garantit el tractament d’aigües residuals...

... La Directiva establia terminis amples (2001, 2006...), però és que han passat 20 anys! Idò el Govern del PP al·lega que la seguretat jurídica (la seguretat jurídica!) exigeix poder seguir edificant on no hi ha clavagueram.

Reconeguem que la Directiva, i la sensibilitat creixent arreu, ha canviat damunt davall el panorama que teníem a Mallorca, tots sabem la situació d’alguns nuclis, o com s’improvisaren urbanitzacions a partir dels anys 60, amb solars que han generat enormes plusvàlues, però que, segons on, s’han resistit a assumir els costos de la modernització, ni tan sols el mínim de la infraestructura d’aigües sanitàries. Aquí, com a tants d’indrets, es va establir un canon específic per fer depuradores (també de 1991) i han estat nombroses les iniciatives per posar-nos al dia. Naturalment,  si l’actitud hagués estat la dels redactors del Decret-llei, de tanta comprensió i permissivitat (en ple segle xxi), no haguéssim avançat tant, ni prop fer-s’hi.

Potser seria raonable establir excepcions en indrets concrets, però, reparem-hi, no és aquesta la mesura del PP. La iniciativa és reconèixer que tothom requerirà de clavagueram però ho excepciona com a condició durant 2 anys. Si algú té paciència de repassar el debat que tenguérem sobre la convalidació del decret-llei, conclourà que el PP renovarà la pròrroga de 2 anys tant com faci falta, va deixar prou clara la seva repugnància a suspendre llicències fins que hi hagi infraestructures fetes.

Dic que el decret-llei és una pròrroga, perquè amplia un termini d’un any que s’havia establert el 2010. De fet, va ser una autèntica obsessió durant l'anterior legislatura, hi degué haver fins a tres iniciatives simultànies per garantir que es podia edificar sense clavagueram. A la fi, el 2010 s’aprova un article per unanimitat en el qual pactàrem un termini màxim final d’un any, aquesta era la condició de l’acord; i es posava l’èmfasi en què el repte i l’obligació era fer el clavagueram, no promoure excepcions. Quan arribes a solucions de compromís per evitar mals majors (el que permetia un acord PP-UM, amb l’eventual suport del PSOE), mai no saps si encertes, en tot cas, aquest fou l’acord. Ara el PP diu que, ampliant el termini, només dóna continuïtat al mateix compromís, quan és massa evident que el traeix. El que fa és desanimar la inversió en la infraestructura i promoure (l’especulació sobre) llicències. A més, retreient a l'anterior govern que havia fet curt.

La qüestió és delicada perquè la nostra normativa urbanística, com també l’estatal, que és bàsica en la matèria, exigeix que un solar compti amb determinades característiques per ser edificable (en concret, la “xarxa” de clavagueram), una previsió que, no només posa més que en dubte que el decret llei sigui realment aplicable, sinó que també pot afectar una sèrie de plets sobre indrets que s’han desclassificat precisament al·legant que encara no eren urbans perquè no tenien els serveis (pensem en El Guix o en Cala Tuent, entre d'altres). Per paga, hi ha indrets on és dubtós que s'hi pugui fer xarxa de clavagueram, pens per exemple amb Vallgornera a Llucmajor, per l’afecció de la Cova protegida i per d’altres factors, però, mentrestant, es vol autoritzar llicències, cercant la contundència d’un “ja-està-fet” (com a Llucalcària, com a Ses Covetes...).

En tot cas, una mostra de les prioritats del PP i Bauzà en uns moments tan complicats com els que vivim.

Categoria: General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix

Comentaris

Publica el teu comentari. Faig servir la moderaciˇ per evitar, exclusivament, spam.