Toni Alorda

La perversió electoral de les províncies

tonialorda | 24 Agost, 2011 20:02

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

A l'interès del centralisme i de l'immobilisme per mantenir la província en la Constitució, s'hi va sumar un motiu de càlcul electoral (UCD ho tenia molt present): calien circumscripcions prou petites per evitar la pluralitat. La idea era afavorir el bipartidisme de dos grans partits. I així ha estat.

Només les grans ciutats han permès un mínim de pluralitat, cada vegada menor; amb els casos peculiars dels territoris on un dels partits del país és un dels dos grans. Però, a més, primar les províncies, per sobre de les CCAA o sobre la població, suposava primar els territoris amb moltes províncies i poca població. A les Illes Balears només els dos grans partits (que són els dos grans partits espanyols) han obtingut representació electoral. 

La  conclusió final és a la vista: el Parlament espanyol és el que guarda menys proporció entre electors i elegits de tots els sistemes proporcionals del nostre entorn, amb un creixent bipartidisme. La prima als grans partits pot suposar fàcilment entre 15 i 30 diputats de més en cada comesa electoral, i ha arribat a superar els 40 diputats!

Però és que, a més d'aquestes efectes  perversos, la província com a circumscripció no té cap sentit.

En el cas del Senat, o s'ha d'eliminar (l'opció radical és potser la més assenyada), o hauria de ser una veritable Cambra de Representació Territorial d'un Estat federal. Naturalment, si aquesta fos l'opció, s'imposa que els territoris representants fossin els Estats (les CCAA), és insultant que siguin les províncies.

És molt clar que, per a les Illes Balears, no és el mateix repartir entre 51 que entre 17. De fet, duplicaríem el nombre de senadors, la qual cosa permetria introduir pluralitat (i resoldre la demanda d'un senador per a Formentera).

En aquest cas, cada Estat/CCAA hauria de tenir la mateixa representació al Senat, ja que aquest és el sentit del bicameralisme. Vull dir que, si hi ha dues Cambres, i una és proporcional a la població (Congrés) i l'altra als territoris (Senat), no cal corregir la primera per territori i la segona per població, com fa la Constitució espanyola. Cosa distinta és quan es tracta d'una sola Cambra (com el Parlament de les Illes Balears o l'Europeu), on sí cal mesclar criteris d'assignació territorial amb els de població. Això no obstant, tampoc hi ha gaire inconvenient en corregir en part la composició, mentre no distorsioni en excés la vocació de cada Cambra (per exemple mantenir, en el Senat, un senador més per cada milió d'habitants).

En el cas del Congrés, la circumscripció tampoc pot ser de cap manera la província, sinó la CCAA, només que, en aquest cas, el repartiment s'ha de fer directament en raó de la població (o, repetim-ho, amb alguna petita distorsió, com seria un mínim de 2 diputats per CCAA -mai per província-). Novament aquesta simple modificació representaria una millora substancial en la representació de les Illes Balears, fent més que probable la irrupció d'una tercera força al Congrés (una situació que fins ara no s'ha produït mai).

És improbable que el procés de reforma constitucional permeti un debat de racionalització de l'Estat cap a un model federal, on les CCAA adoptin el nom d'Estats, i, sobretot, que se'ls reconegui, per pura lògica democràtica, el dret a decidir lliurement el seu futur.

En tot cas, l'eliminació de les províncies, en què fos pel trist procediment d'una llei orgànica que fes coincidir províncies i CCAA, seria un avanç en el camí de la racionalitat i del reconeixement de la pluralitat, la pluralitat democràtica i la pluralitat nacional.

 

Categoria: General. Comentaris: (1). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix

Comentaris

  1. 1. Toni  |  25-08-2011 a les 10:46

    Increible entrevista al DB amb un capitoste d'Air Berlin.

    Fregant el racisme...

Publica el teu comentari. Faig servir la moderació per evitar, exclusivament, spam.