Toni Alorda

Els Sants de la Pedra, publicat al Dijous

tonialorda | 16 Agost, 2011 15:41

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

En el sermó de l’Ofici de Sant Abdon, Mn. Pere Fiol recordava que la devoció als patrons d’Inca s’estén arreu dels Països Catalans. Una dada que, tot i repetida i precisada en homilies i programes de festes, passa inadvertida, com succeeix sovint amb la informació que no tocam personalment. De fet, a la majoria de mallorquins, en voltar pels Països Catalans, encara ens sobta  (sorprèn i fins i tot impressiona) comprovar el caramull de referències comunes, ben vives, que la llengua i la història han forjat.

M’ha passat a mi aquest juliol per València reparant en anuncis de festes patronals... dels Sant Abdon i Senén, els santets de la pedra, que en diuen allà (advocats contra el calabruix). Ens estàvem a Cullera, que té com a patrons... Abdon i Senén, on pujàrem fins a l’ermita que tenen dedicada, avui Museu de l’Arròs. Ben prop, a Sueca, on també són patrons, trobareu un dels santuaris més populars, la Muntanyeta dels Sants, amb una vista remarcable sobre l’Albufera i els arrossars.

A Xàtiva, passàrem pel carrer dedicat als nostres sants (n’havien estat copatrons i hi tenien ermita), i al cafè on ens aturàrem, just abans que a la televisió sortís Camps anunciant que dimitia, hi havia un cartell anunciant Dansada Popular per als Sants de la Pedra. A Sagunt, pujant al castell, cartells de la festa dels patrons... Abdon i Senén. Ho són en una quarantena de pobles valencians: ací i allà un retaule, una imatge, una dita (“reseu als Sants de la Pedra, tingueu-los contents en tot; que està el càntir en l’aire, i si apedrega ens fot.”).

Em faig propòsit de visitar Santa Maria d’Arles, al Vallespir, on cada 30 de juliol rajava aigua de la Tomba dels Sants... Inca té carrer dedicat a Arles, els que hi han estat copsen millor els motius i els ompl de referències.

Perquè, ja ho sabem, el temps passa igual per a tothom, inexorable, les vivències i els coneixements, la cultura, si se’m permet dir-ho sense semblar pretensiós, no l’allarga un segon, però sí que aporten densitat, profunditat, a la nostra experiència, i, a vegades, fins i tot sentit a l’existència.

Categoria: General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix

Comentaris

Publica el teu comentari. Faig servir la moderaciˇ per evitar, exclusivament, spam.