Toni Alorda

Falta ambició a la política

tonialorda | 25 Juny, 2011 11:23

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

En el darrer comentari se’ns convida a tots els que estem en “política” d’alguna manera (per modesta que sigui, la meva ho és molt), a entonar un mea culpa sobre la situació a la qual hem arribat, i a la que encara ens afrontam. És just.

No ho seria ni que jo m’atrinxerés darrere excuses ni que l’acusador no volgués atendre als atenuants. Per dir-ne alguns: els migrats ressorts de l’autogovern a les Illes Balears davant problemes planetaris (per competències, per finançament, per magnitud... per actitud); que participàvem d’un govern on l’esquerra era minoria, amb la dependència del suport d’UM (o PP) a les mesures verament transformadores, i on el meu partit encara era molt més minoritari; en un país que vota majoritàriament, democràticament, opcions conservadores (deixem avui els matisos), amb el que això significa de rerefons de resistència social i econòmica, quadres de l’administració, tradicions, mites, etc. El pes electoral és determinant, no només per assolir uns o altres ressorts de poder institucional, sinó en la legitimitat social per emprendre canvis.

El PSM ha actuat amb prou responsabilitat davant el boom immobiliari, constructor i especulatiu que hem viscut, ha estat al davant de la reflexió ecològica i ha contribuït a disparar la despesa social balear per afrontar la situació (una “irresponsabilitat” de la que ara ens acusa el govern del PP i de la qual no me’n pened gens).  

Però les atenuants són això, atenuants (naturalment n'hi ha moltes més), no són excuses. El moment històric que vivim exigeix (i exigia) mesures més valentes, més ambicioses. I, com que són necessàries, són possibles. És la nostra responsabilitat, la de la nostra generació, i, en concret, als militants d’un partit, davant la gent que ens ha atorgat la seva confiança. Gestem aquestes propostes, idees n’hi ha... tot i sabre que avui tenim una majoria aclaparadora del PP.

Per sortir-nos-en, ens cal la implicació social, el debat i la participació política, crítica, honesta, rigorosa. Que la indignació ens faci ambiciosos; la necessitat, pràctics. Sempre conscients de la complexitat, assumint l’autocrítica quan calgui, des de la pròpia responsabilitat (com a individus i com societat), identificant els mals i combatent-los, desconfiant de maniqueismes simplistes,  i reivindicant sempre el valor dels principis democràtics i l’humanisme.

El meu comentarista lloava el 15M i em retreia un atac. No s’equivoqui, quan dic que és un moviment sa i que la mobilització és necessària, ho dic de cor; però certament detect un entrebanc  greu (un entrebanc històric en l’esquerra –prístin gairebé- ): l’aversió a la política representativa d’una bona part de l’energia social transformadora més compromesa.

 

Categoria: General. Comentaris: (1). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix

Comentaris

  1. 1. tomeu  |  26-06-2011 a les 07:54

    Aclaridor, però a totes totes insuficient, per dir les coses clares, començau a implantar aquesta reflexió de veres en el si de la nostra formació, el PSM i potser la gent cregui el suficient en el que prediqueu, que després no es tradueix en el que feis a la gestió del poder. I posa-li tots els atenuants que vulguis, que jo t'en puc dir uns quants de agreujants.

Publica el teu comentari. Faig servir la moderació per evitar, exclusivament, spam.