Toni Alorda

La revolució islandesa

tonialorda | 24 Juny, 2011 14:19

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Dilluns vaig assistir a la conferència de Hördur Torfason al DM, se l’anunciava com un dels impulsors de la “revolució islandesa” i, naturalment, interessa tot el que pugui dar pistes de com afrontar els reptes del moment.

El cantautor ens va explicar les seves diverses batalles cíviques i proferí les habituals catilinàries contra “els polítics”: “mentre nosaltres dormim, els polítics juguen amb els nostres doblers” –ens va informar (jo, que hi havia anat amb n’Andreu Caballero, me’l vaig mirar conscient que ens havien descobert...).

Però el que ens interessava era sentir la novetat de les propostes de Hördur i ens les va exposar sense embuts: “I don’t know”. Ens va dir que, si fos polític, ens hagués dit un parell de mentides, però, com que no ho era (ni ho seria mai: són pesta!), ens havia de reconèixer que no sabia cap a on prendre, però, això sí, que, entre tots, que som gent sana i “molts som intel·ligents”, trobaríem un camí. Esperançador.

I això que Hördur donava molta importància a precisar les “demandes”  de tota mobilització.

Ell les havia establert clarament: Havia de dimitir el govern i havien de dimitir els responsables del banc central. I ho havien aconseguit. Enhorabona, de ver. Efectivament, hi hagué eleccions avançades i el partit al govern (conservador), que feia gairebé 20 anys que pilotava "el miracle islandès", va perdre; ara hi ha un govern de socialdemòcrates i verds. Aquí, el renovat model desenvolupista de Matas, ha obtingut majoria absoluta.

També ens parlà del procés de la nova constitució islandesa impulsat pel nou govern. Estava molt content de com s’havia gestat l’equip redactor: de 500 voluntaris se n’havien escollit 25, cap d’ells “polític” (tot i que va fer un comentari peculiar: no hi havia cap garantia d’encert...), ara hi ha un debat online article per article, i ell només veia un gran perill. Pensàvem que, a la fi, hi hauria alguna confrontació de contingut: alguna mesura polèmica, novedosa, potent; però va resultar que el perill era que els polítics volien llegir la Constitució (!), i "ja se sap -ens va dir-, tot lo que llegeix un polític ho vol modificar... a favor seu”. Per tant, ara el repte era que la Constitució no passés per cap institució política i fos sotmesa directament a un plebiscit. 

Fins on sabem, la Constitució mantén el sistema de la democràcia parlamentària insistint en la separació de poders. Demanat directament sobre si eliminarien els polítics, va contestar que "no, no, els polítics són necessaris" i després va entimar lo que fan el vespre amb els nostres doblers...

S'ha de desconfiar del poder, sempre. S'han d'establir equilibris, controls i contrapesos, sempre. La mobilització ciutadana és sana i la reacció davant la situació que vivim, necessària. Tanmateix, el simplisme en l'anàlisi i aquesta diatriba contra la "política" té aspectes inquietants.

Categoria: General. Comentaris: (4). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix

Comentaris

  1. 1. René Mérou  |  25-06-2011 a les 01:03

    Tens un humor molt fi, és d'agrair. :)

    Estem acostumats a mossegades de calibre més gros. Que si som instigats/manipulats per la dreta, que si lo mateix però per el ancià que "la vieja guardia" ha seleccionat per mantenir el poder en el PSOE, que si bruts, que si alcoholics, que si caleborroca, y eso sin nombrar al sicopata que maneja los mossos de las porras.*

    Per cert, PRISIÓ PER A PUIG!, qualcú ho havia de dir.

    Però com li vaig dir a un company, aquí cadascú prova una via diferent. Uns insulten, uns altres se mostren "grandes perseguidores de la corrupción" (ja veurem quant dura el judici de Mates); uns s'ens apropen, uns altres exigeixen més us de la violència, com al mati de tv3, ... y pel que veig també hi ha qualcú que troba un moment de humor de ironia fina y toques de sarcasme.

    Bé, distrau per un moment però... no sé els altres lectors; jo continuo indignat.

    Profonament indignat.

    Pels vols de torturats a Guantanamo, perquè encara hi estan allà mateix torturats, per allò que per a mi es "el mayor escandalo de toda la historia de la humanidad: más de 100 imputados por temas como la corrupción en las listas del PPSOE, muchos de ellos reelectos". Y muchas otras cosas.

    "S'ha de desconfiar del poder, sempre. S'han d'establir equilibris i contrapesos, sempre. La mobilització ciutadana és sana i la reacció davant la situació que vivim, necessària."

    Sí, sempre hi ha peros, encara que jo trobo els teus peros del tamany d'un simple esglaó del camí en comparació amb l'enorme muro de deshonestedat falta d'empatia que ens separa al poble de la casta política actual.

    Els polítics amb el seu neoliberalisme de dretes-centrades i esquerres-neocom amb els seus amics dels lobbies han portat a molta gent al borde del precipici amb les seves desregulacions.

    i no es veu cap sentiment de culpa o vergonya!

    Si tu estàs intranquil, imaginat la gent comú que s'ha quedada sense casa. I si encara no sents res, ni veus cap error, idò continua fent ironia.
    * no li pots fer res a qualcú que et dona amb una porra sense motiu per molt il·legal que sigui. Primer perquè ell no s'identifica i desprès perquè ell et posa un contra denuncia pel motiu que sigui i al final el teu advocat t'aconsella retirar-les mútuament.

  2. 2. marrai  |  25-06-2011 a les 10:07

    Motius d'indignació n'hi ha de sobres. Injustícies arreu, d'abast planetari.
    Respect la indignació (la sent) i em molesta la indiferència.
    També estic d'acord que la política no està a l'alçada (la local amb menys ressorts).
    Tanmateix, reivindic la política, i la democràcia representativa, i constat la complexitat de les forces en joc i el pes de les armes de cadascú.
    En tot cas, he procurat no distorsionar el missatge central de Hördur, hi ha certament altres veus i moltes idees que cal recollir.

  3. 3. René Mérou  |  25-06-2011 a les 18:11

    La gent no creu que el poder hagi de créixer indefinidament, que el doblers hagin de posar-se en cada vegada menys mans, i a més estrangeres, ni que les lleis estiguin per criminalitzar-nos en vez de per agafar la veu del poble i donar-li sobirania.

    Un dels tres al·lots que pujaren a l'ajuntament me va dir que la policia no el va dur per la porta sinó que el varen entrar pel garatge on pareix ser que resulta molt còmode fer-lis mal sense haver d'explicar res a ningú.

    Si veus que aquest mon que demanem no és possible i que hi ha massa complexitat i poca força... idò continua "no distorsionant" i oblidant que senties tu mateix temps enrere.

    Pareix que la falta de democràcia dels partits i de l'estat és el camí per anar endavant...

    Nosaltres diem que no, que són la forma de que les veus del poble es difuminin. Aquesta representativitat és un engany més, i el consens constitucional també ho va ser.

    És tot engany per totes parts i ja no podem suportar-ho més. Això ens condueix cap al precipici i encara voleu defensar un sistema corrupte com aquest.

    La veritable lluita contra les injustícies i els privilegis, es fa cap a dins d'un mateix. Sinó encara continuareu confonent la ètica amb el talibanisme.

    Lo que es viable no ho pot dir qualcú pagat per corporacions psicòpates.

  4. 4. marrai  |  27-06-2011 a les 11:20

    És difícil que algú (tu o jo) s'erigeixi en el portaveu de "la gent" i digui el que vol.
    Tots hauríem d'analitzar molt bé que, amb aquest estat de coses, la dreta (les seves solucions, per tant) ha estat la més votada, amb milers i milers i milers de vots (ja t'he dit que, per mi, el vot de les persones compta molt, molt, i que no compartesc cap mena de vot censatari, per als "il·lustrats" per exemple).
    Crec en transformacions possibles, i crec que la justícia les exigeix, però no crec en panacees, ni en arcàdies (molt menys si s'han de conquistar per la força -que no dic que sigui el cas, de fet, no dius com hi arribarem, només que no ho farem a través del "sistema"-).
    Lo que és viable, ho podem discutir tots, tots som éssers racionals, tothom té un parer digne de ser escoltat.
    Cal desconfiar i controlar el poder, però d'aquí a desqualificar totes les persones que són elegides per exercir-lo, hi va un bon tros.

Publica el teu comentari. Faig servir la moderació per evitar, exclusivament, spam.