Toni Alorda

El Duc em...Palma...do

tonialorda | 24 Gener, 2013 10:52

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

     

El cas Urdangarin hauria de suscitar reflexions, i conseqüències, més enllà de les penals, a més de mostrar, una altra vegada, que la gestió de la nostra dreta té poc a veure amb el ens volen fer creure amb la retòrica de l’eficàcia: per si un cas no bastés, lo de Bàrcenas és demolidor.

 

I, tanmateix, tot i que està afectant greument el prestigi de la Corona, sumat a d’altres episodis ben sucosos, sorprèn que encara no es parli molt més seriosament d’abolir la monarquia (tret de Catalunya que va fent camí). El papanatisme davant els títols nobiliaris, de manera molt destacada els de la Casa Reial, i la confusió entre funcions públiques i privades, o el cost de tot plegat (Marivent per exemple), constata l’absurd de mantenir aquest muntatge.

 

Per això, davant la idea que planteja el grup municipal del PSM-IV-Entesa a Cort de què Urdangarín i senyora deixin de ser Ducs de Palma, tot i compartir la intenció, i felicitar-los per la iniciativa de retirar el nom de La Rambla, vos confés una sensació ambivalent, semblant a la d’aquella iniciativa del PSOE de promoure una llei (2006) perquè els homes no siguin preferits sobre les dones en la successió de títols nobiliaris. Una llei per la igualtat, sí, però, no són els títols hereditaris, per se, un greuge a la igualtat? Vetllant per la honorabilitat dels títols, no en feim una reivindicació indirecta?

 

“Totes les persones neixen iguals” proclama la Constitució dels Estats Units, i, en lògica conseqüència, prohibeix la noblesa hereditària. La fórmula va fer fortuna i és vigent aquí per l’article primer de la Declaració de Drets Humans. Per tant, no hi pot haver discriminacions i cal treballar per la igualtat real d’oportunitats. Fins i tot la conseqüència de no reconèixer títols nobiliaris va arribar a Espanya, basta recordar l’article 25 de la Constitució del 31: “No podrán ser fundamentos de privilegio jurídico: la naturaleza, la filiación, el sexo, la clase social, la riqueza, las ideas políticas ni las creencias religiosas.  El Estado no reconoce distinciones y títulos nobiliarios.” Franco les va restituir...

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Una mostra mÚs de l'actitud del PP en el #parlamentib

tonialorda | 23 Gener, 2013 13:35

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Ahir hi va haver sessió parlamentària extraordinària. Extraordinària perquè s’havia de validar (o derogar) la darrera ocurrència de decret llei que ha tengut el Govern. El tema és relativament menor,  i, tanmateix, una mostra significativa del moment que vivim i del nul respecte al Parlament (amb tot el que això comporta) del Govern que patim. Per això trob que té el seu interès rescatar una intervenció predestinada a l’oblit (parafrasejant-la o literalment, els entrecomillats).

El Decret llei era per rectificar un altre decret llei de fa just sis mesos. El tercer sobre el sector del taxi en menys d’un any. Que el Govern rectifiqui sol ser sempre una bona notícia. I ho feia, a més, per venir a les tesis del PSM-IV-Entesa, modificant una regulació que nosaltres li havíem criticat.

Idò, creis que en una tal ocasió han fet cap reconeixement d’error? Cap disculpa per als perjudicats, que n’hi ha (ara ho explic)? Cap esment que feien exactament el que nosaltres havíem dit? Ni parlar-ne! Ben al contrari. Tot i que rectificaven una posició seva, per resoldre un problema que ells totsolets havien creat, encara ho feien pegant a tort i a dret! Saps que hi van de sobrats! I això les perdrà.

I no només és el tarannà, les formes, també el contingut té la seva cosa. Es tractava del decret llei 12/12, que, com dic, només pretenia resoldre un problema, un i només un: un problema greu que va crear del no-res el propi Govern Bauzá amb el decret llei anterior, seguint la línia política del “bomber piròman”: primer cales foc on no n’hi havia i després braveges d’apagar-lo.

Resulta que en el decret llei  6/2012, de juny, modificaren el règim sancionador en matèria de taxi. La mesura estrella del decret llei era la immobilització dels vehicles que fessin de taxi pirata, com a mesura cautelar a fi d’aturar en sec la prestació il•legal del servei, un greu problema a Eivissa.

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Poder debatre el que vulguin els ciutadans (article Dijous)

tonialorda | 21 Gener, 2013 18:13

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

En moltes ocasions, potser massa, allò que es discuteix en un ple municipal no interessa als ciutadans. No és només per l’hora de celebració i la seva durada que els plens no tenen públic. No vol dir que siguin qüestions banals, normalment són rellevants, sovint imprescindibles, tanmateix, contribueix a la percepció generalitzada que “els polítics” parlen de les seves coses i són molt enfora del que preocupa la gent.

 Per què no convidam els ciutadans a participar en l’elaboració de l’ordre del dia? Que tenguin manera de provocar un debat en el Ple, i intervenir-hi, sobre la qüestió que trobin. Aquesta possibilitat està prevista per la llei des de fa 10 anys, però és tan exigent (a Inca cal que ho demani un 15% dels residents) que ha tengut una aplicació nul·la. Per això, hem proposat al Parlament canviar la fórmula perquè uns pocs centenars d’inquers puguin presentar propostes per millorar la ciutat, amb la garantia de què seran discutides en el Ple. Si hi ha gent que ho demana, segur que el tema s’ho paga, segur.

 Una de les causes de l’antipatia contra el sistema actual (no la més greu) és el monopoli dels partits...

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

DemocrÓcia rica, democrÓcia pobra (article UH ahir)

tonialorda | 15 Gener, 2013 09:07

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

 Els casos de finançament il·legal de partits, les diverses propostes per reduir despesa en càrrecs polítics o els freqüents retrets d’il·legitimitat (per frau a les promeses electorals, per desemparar la població, per l’extorsió des d’instàncies no democràtiques, pel finançament colonial que patim...); obliguen a plantejar canvis profunds.

 No basten declaracions retòriques. El PP ens parla d’obertura mentre elimina fòrums institucionals de debat, com el Consell Econòmic i Social previst a l’Estatut, o el Consell de la Joventut...; i legisla a cop de decret llei. Ens parla de transparència, mentre amaga els ingressos del President. Bravegen de què una imputació per corrupció hagi comportat la dimissió del President del Parlament... mentre segueix essent diputat, i no s’ha tornat cap cèntim.

 Precisament, la nova situació de Pere Rotger convida a reflexionar sobre les funcions del Parlament: què farà ara com un diputat més dels 33 que donen suport al President? Cantar-ne les lloances? És raonable dedicar el temps reservat al “control del Govern” a minuts publicitaris ad majorem gloriam del Govern? En la situació social que vivim? Potser fins i tot Bauzá hi ha reparat en l’evident prescindibilitat d’aquestes “feines” i per això insisteix que sobren diputats... ¿O el que realment vol és restringir les possibilitats de control i crítica al Govern, i la defensa de polítiques diferents? Perquè la proposta d’eliminar electes, persones elegides pel poble (diputats i regidors), afecta valors democràtics essencials: l’expressió de la pluralitat i el rol de l’oposició.

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 ... 99 100 101  SegŘent»