Toni Alorda

La llengua cooficial distinta del castellÓ (UH d'avui)

tonialorda | 22 Octubre, 2012 10:29

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Amb aquesta absurda perífrasi es refereix el propi Govern a la llengua del país en una convocatòria publicada en el butlletí oficial de dijous passat. Com si aquesta llenguacooficialdistintadelcastellà no tengués un nom, o fos un nom proscrit, indesitjable, apestat, un nom sotmès a una terrible maledicció que obliga a referir-s’hi en alambicats circumloquis sota l’amenaça de càstigs... (del Déu Madrid?).

O com si el Govern no el sabés el nom, embolicat en els dialectes. O com si els molestés... (per què els molesta l’existència del que designa? Per por a la màgia de les paraules, al seu poder forjador de sentiments i concepcions?).

Com si la llengua pròpia es definís segons la relació subordinada amb una altra, aquesta sí amb un nom, el castellà, que mostra amb orgull el seu origen territorial: la llengua de Castella; com l’anglès, com el francès... com la nostra, el català. Ho demanin a la Universitat, ho consultin a l’Estatut.

La croada del Govern contra el català, a més d’infame, és malaltissa...

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Mallorca, l'EdŔn i Terra Santa (UH)

tonialorda | 08 Octubre, 2012 10:06

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Volta una empresa per Mallorca que vol fundar la Nova Jerusalem. No, no és un moviment de renovació espiritual, ni la ciutat dels justos, baixada del Cel vestida de núvia, de l’Apocalipsi. Tot és més prosaic: un parc temàtic comercial de cartró pedra... Poca mística. Molt de ciment.

Fa deu anys, Pere Rotger demanava al Consell que “valorés” incloure al Pla Territorial encimentar 120 quarterades als peus del puig de Santa Magdalena per plantar-hi una torre Eiffel, un poblado mallorquín i d’altres fantasies. Afortunadament, no en feren cas.

Ara, un altre projecte, que ha vagat pels deserts de Capdepera i Ses Salines, confon Santa Magdalena amb el Nebó i assetja les murades d’Inca/Jericó. El principal trompetista és Carlos Delgado, acompanyat del President Bauzà, i braveja, encantat, que, amb la seva llei turística, tot el camp és construïble. 

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Catalunya i BauzÓ, article UH

tonialorda | 24 Setembre, 2012 11:49

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Catalunya diu que ja n’hi ha prou. Tots els senyals confirmen que el sentiment majoritari dels ciutadans és a favor de la independència, d’un nou Estat a Europa.
 
Molts de catalans, gos dir la majoria, haguessin apostat per un encaix federal, amb respecte per les senyes d’identitat i amb un sistema econòmic just, sense perversions colonials ni centralistes. Però no hi ha foedus (pacte) si un no vol. I haurem de convenir que ha estat lamentable veure l’afany federalista pegant-se sistemàticament contra una paret... convençuts que hi havia una porta. Rajoy els ho torna dir ben clar: No hi ha cap porta.

 Espanya s’autoconcep en matriu castellana-imperial i li costa tolerar fets diferencials més enllà dels folklòrics (les llengües equiparades als bailes regionales). Basta reparar en els arguments/amenaces, democràticament deplorables, contra les aspiracions del poble català, insistint que només el conjunt dels espanyols pot decidir sobre el seu futur: tortuós concepte de la sobirania popular que segresta pobles, en comptes de fer-los lliures. Tots recordam el sainet de l’Estatut.

“No pueden, no pueden”, repeteixen, “persiguen quimeras”, diu aquell, “insolidarios”, els entimen; així és com basteixen un “projecte suggestiu de vida en comú” (la definició orteguiana de nació)?

L’escena d’estampar-se a la paret ha deixat de ser d’una innocència encantadora, romàntica i racionalment atractiva, per esdevenir ridícula, indecorosa, i, avui, penosa, abjecta, estereotip d’un poble que gemega i pidola. I posa en perill el futur.

Sísif s’ha assegut damunt la pedra i renega de tornar-la pujar a Madrid perquè el PP li torni tirar avall, tot amonestant-lo amb una rialleta, o una ganyota. També Tàntal n’està fart de suculentes promeses federalistes d’un PSOE que, perquè no hi creu, o perquè no pot, sempre l’acaba deixant dejú; ell té prou menjar a ca seva.

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

La solidaritat no Ús una paraula, Sr. Batle (article Dijous)

tonialorda | 14 Setembre, 2012 08:22

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

“Dijous” passat, el Batle signava un article amb un títol esperançador, “Solidaritat en temps de crisis”, en subscric el contingut i aplaudesc que, en un moment en què els que ho passen malament encara en són culpabilitzats i tractats com un estorb, rebin del Batle un suport exprés. Però, com ell mateix reconeix, no basta: no basten paraules, calen fets.

Idò bé, la situació d’entitats com Amadiba i Joan XXIII, per citar les dues que ben merescudament anomena el Batle, com la de tantes altres, és ara mateix delicadíssima per les retallades governamentals i pel retard de mesos i mesos en els pagaments, en conjunt parlam de milions d’euros, no són bromes.

A Inca, enmig d’una crisi demolidora, l’ajuntament braveja d’haver estalviat recursos pressupostats el 2011, idò reparem que més de 300.000 € d’aquest estalvi ho és en despeses directament socials, parlam d’ajuda a domicili, d’inserció laboral o socio-educativa, d’ajut a entitats que presten serveis socials... Podem dir-ne estalvi d’escatimar recursos socials en un moment on hi ha tantes necessitats? En general, han calibrat bé les conseqüències socials d’aquesta obsessió per retallar despesa pública?

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

«Anterior   1 2 3 ... 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 ... 99 100 101  SegŘent»