Toni Alorda

InterpelĚlaciˇ sobre polÝtica educativa

tonialorda | 01 Octubre, 2013 19:48

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

(el PP que menysprea una manifestació de més de 100.000 ciutadans, m'acusa, a mi, de poc demòcrata per demanar en aquesta intervenció més i millor democràcia, la vos deix per si voleu fer-vos-ne una opinió, tot i que certament en la intervenció a tribuna sempre hi pot haver matisos -no estarà molt a estar penjada al diari de sessions, amb la rèplica, on insistesc que el que ens cal és més democràcia, democràcia quotidiana de ciutadans lliures-):

Sr. President, Sra. Consellera: en política educativa, ho han espenyat tot. Ara, ho arreglin. I aviat. Avui. És la seva responsabilitat. Tothom vol tornar a escola. Per què volen esperar dimecres? 9 dies de vaga sense reunir el comitè i ara les citen per dimecres? És avui que volem una solució. Ahir.

En un país normal, encara no hauria acabat la manifestació de diumenge, i, en vista de la seva enormitat, ja tendríem el President anunciant per televisió la retirada del til i una negociació sense condicions, a més de demanar disculpes per no haver atès abans un clam popular de tan gran abast.

Perquè ha estat apoteòsica, Sr. President, apoteòsica i cívicament exemplar. Enhorabona i gràcies als convocats i als assistents. Ha estat tota una lliçó.

Potser fins i tot Vós vos n'heu temut. I què heu fet? Res. Pitjor. Instal·lats en la xuleria castrense: “ni un pas enrere”, els ha dit el Vicepresident. “Ni un mm”, dèieu Vós. Un mm!

Diumenge vos daren 100.000 motius contra la política educativa. Tothom esperava alguna reacció, amb una mínima sensibilitat democràtica. Moltíssima gent, molts més dels que es manifestaren diumenge. Una manifestació és un iceberg, només se'n veu la part que emergeix...

Però s'han trobat una indiferència sociòpata. (...)

Però, què pot fer el poble, en una democràcia, per influir en el govern, perquè se'l tengui en compte? Què?!

No pot fer una consulta popular, no pot promoure una iniciativa legislativa, i d'una manifestació monumental diuen que no expressa el sentit popular. Idò, què?

La democràcia NO és votar una dictadura cada quatre anys. Això no és democràcia... I la gent n'està farta. N'està farta i té raó. Té raó. No la poden ignorar així. De cada vegada més, venir aquí és venir a perdre el temps. Totes les institucions perden el sentit si no se'n respecta l'ànima, la raó de ser. I si no sabem, no ja vostès, tots, les institucions, atendre aquesta exigència social, ens passarà per damunt.

I vostès fins i tot se'n riuen de les resolucions judicials. És també contra aquestes formes autoritàries que ens manifestàvem diumenge.

I l'èxit de la manifestació té una conseqüència política de primer ordre, Sr. President, la manifestació d'ahir vos lleva legitimitat per seguir al front del Govern. Vos heu cavat, a consciència, la pròpia fossa política. Sic transit gloria mundi.

En mans del PP està si mantén aquesta agonia durant 1 any i mig, amb un mort vivent com a President, o si tenen la decència i la responsabilitat de renovar dirigents o convocar eleccions.

 

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (1). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Impresentable reacciˇ de Jaume Matas

tonialorda | 23 Juliol, 2013 18:26

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Acaba el periple de la primera de les vint causes penals en les que està incurs Jaume Matas, no precisament de les peces més greus, i es confirma una condemna penal a l'ex-president... i vàries absolucions.

En una avaluació estrictament política, és impresentable que Jaume Matas, amb els fets declarats provats, i més enllà de la valoració que n'han fet l'Audiència de Palma, un vot particular del Suprem i la Sala del Suprem, surti en pla víctima ofesa, treient pit, per dir que jutges i fiscals s'han equivocat. El PP ens vol avesar a valorar les actuacions polítiques segons el sentit de les decisions judicials, i això no va així: hi ha actuacions polítiques que exigeixen responsabilitats sense que se'n derivin conseqüències penals, i fins i tot hi pot haver (més complicat, certament) que hi hagi condemnes judicials per iniciatives que un consideri ben raonables (pensem en l'exemple de la inhabilitació de Garzón per investigar els assessinats feixistes). Els fets són el que hem de valorar políticament.

Molts ja han fet la lectura de lo fundades que estaven les esperances de l'ex-Ministre en què el cas arribés al Suprem, i les diferències amb els casos d'UM, jo no m'hi recrearé; però, tot i el que ha sortit publicat avui, trob que ho paga recordar breument de què parlam:

1.- El cas Concurs.-

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Ecologisme polÝtic

tonialorda | 20 Juliol, 2013 12:43

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

El desprestigi de l'activitat política és profund i molt general, potser de manera especial entre els progressistes. Ha anat contaminant totes les àrees fins al punt que avui abasta el gruix de l'activitat pública. I, tanmateix, de govern i de política n'hi ha i n'hi haurà sempre: “la política o la fas o te la fan” deia Fuster.

No entraré ara en els nombrossíssims motius que justifiquen aquesta percepció, apunt només que tenint-ne “culpa” uns molts més que els altres, és ben cert que hi ha comportaments sistèmics sobre els que tots hem de reflexionar i canviar. I, tanmateix, acceptant que el repte principal és la regeneració, seria injust negar tot valor al que s'ha fet fins ara, i imprudent confiar-ho tot a l'adveniment de improbables panacees.

El debat territorial i ecologista no és aliè a aquest estat de desconfiança general (tot i que certament no el lidera, un privilegi que correspon per dret propi a la corrupció, amb la qual, això sí, té interseccions). En aquest context, s'ha reiterat aquests dies el missatge de la inutilitat de l’ecologisme polític a Mallorca.

S'afirma, per posar un exemple, que s’ha preservat més territori per sentències judicials que no pels “milers” de polítics que hi ha a les institucions... Com a frase és epatant, i connecta amb aquest sentiment popular antipolítics, i tanmateix és bo de comprovar que és fals.

D'entrada, perquè les regles de joc territorials i, en conseqüència, els grans acords de protecció s’adopten a les institucions, com també els grans acords desenvolupistes (avalats per vots, i la gent sap a grans trets les polítiques territorials dels partits que vota), reparem a instàncies de quins grups s'han promogut unes i altres polítiques. Però, a més, quan hi ha victòries ecologistes als tribunals, sempre s'ha hagut d'al·legar una norma jurídica (aprovada, per tant, en una institució) per fonamentar la decisió judicial: Si algú no hagués canviat les "21 Ha" de creixement de Campos per "2 Ha", no tendríem la sentència de Sa Ràpita. Per no dir que també és interessant reparar en qui ha acudit a la justícia.

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Aigua clara, xocolata espessa (sobre el pla hidrol˛gic)

tonialorda | 19 Juliol, 2013 10:07

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Fa uns dies el Consell de Govern va aprovar la proposta de Pla hidrològic de les Illes Balears. A la fi!  Duim un retard d'anys que poden comportar una sanció important de la Unió Europea i en bona mesura és per l'aturada injustificada que en féu el govern del PP. Deia Company que havia faltat participació en el procés anterior, mentre nosaltres encara esperam la resposta a les al·legacions, o, somiem-ho, una jornada per parlar-ne o un debat parlamentari... Ha quedat molt clar quin eren els motius de l'ajornament: poder extreure més aigua dels aqüífers sobreexplotats i desprotegir zones humides.

La Unió Europea, preocupada per l'escassetat d'aigua, va dictar l’any 2000 una Directiva a la qual tots ens havíem d’haver adaptat el 2010. Abans, en el nostre cas, perquè el Pla hidrològic finia el 2008. Però aquí, ras i curt: l’objectiu ha estat mirar com eludir les normes proteccionistes. Hi ha molt més interès en la xocolata espessa que en l’aigua clara.

I això que els treballs començaren el 2004, en un procés participatiu com probablement cap pla ha tengut mai. Però no arribava a port. Fins que l’equip de Gabriel Vicens, amb Antoni Rodríguez Perea al capdavant, dugué el PHIB al Consell de govern el febrer de 2011, i s’aprovà, com l’aprovà el mes següent, el Consell estatal, només faltava el Consell de Ministres... però Zapatero l’estotjà dins un calaix, encara no n’hem aclarit els motius... El juliol, la Comissió Europea va denunciar l’Estat per incomplir la Directiva i ens arriscam a una sanció, que recauria sobre el Govern per haver acordat formalment fer marxa enrere.

A la fi, després dos anys de pressions per cercar informes tècnics que diguessin el contrari del que fins a aquell moment havien dit, el mes d’abril d’enguany, el PP fa pública la seva proposta: amb una singular coherència amb els seus retrets, fan una exposició pública gairebé clandestina, sense promoure cap debat, tret d'amb alguns sectors molt concrets; i l'aproven

Novetats sobre la proposta anterior? Cap ni una a favor del recurs aigua. Cap. I encara n'hi ha que diuen que tots els models són iguals...

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 ... 99 100 101  SegŘent»