Bauzà no pot amagar les seves activitats
|
És inconcebible a tot Occident que un President de Govern amagui la seva declaració d’interessos i de les activitats que li puguin reportar ingressos econòmics. Una declaració que, per als governants i alts càrrecs, és pública, per llei; una declaració que resulta determinant per aclarir les incompatibilitats del President (o el seu deure d’abstenció).
Les acusacions aparegudes en el DM segons les quals Bauzà pot haver amagat informació sobre les seves activitats en les declaracions presentades, és molt greu; si, a més, el motiu fos ocultar la seva incompatibilitat, seria d’una gravetat extrema, per molt que els excessos del seu predecessor en el càrrec i tot els casos viscuts en la legislatura 2003-2007 ens hagin curat tant d’espants que potser ens costa calibrar-ho bé.
I, tanmateix, la denúncia no acaba aquí, Matías Vallés afirma que Bauzà va col·locar a IB3, el Sr. Rupérez, per motius de negocis personals entre ells dos, una actuació que seria directament delictiva. http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2012/04/28/bauza-negocio-venta-vinoteca-gerente-ib3/762402.html
A tot això, Bauzà només ha reaccionat en unes escarides declaracions, sense cap aportació documental, mentre enreda, d’una manera impresentable, antidemocràtica, l’accés de l’oposició a les seves declaracions.
Tampoc la declaració com a diputat ens ha estat lliurada.
(Segueix)Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
Després de Sa Ràpita-Es Trenc, el PP emproa Cala Blanca
|
El PP promou urbanitzar sobre un ANEI, el de Cala Blanca, i té l’habilitat goebeliana, la barra, d’explicar-ho com una decisió proteccionista! Com si protegís l’espai. Delirant.
Em demanen que ho expliqui i, tot i que és senzill, no em basten 140 caràcters: La llei 4/08 va ampliar l’ANEI número 30, el del Cap des Llamp a Andratx, per incloure terrenys urbanitzables de Biniorella, era el final feliç (bé, feliç sí, final, ja ho veurem), d’una polèmica urbanística a l’entorn d’aquests terrenys.
Ara, l’ajuntament de Andratx promou una modificació de NNSS per poder urbanitzar part d’aquest ANEI. No en tenc els detalls, però, sembla que no recuperen el sector íntegre, fins i tot desplacen la zona hotelera prevista, però, en tot cas, preveuen construir sobre l'ANEI actual. Reparem que, tot i que la novetat és que promouen la urbanització, el PP del que braveja és de què no construirà la resta de l'espai! És plenament conscient que la mesura popular, la mesura condreta, és la de la protecció, no la de seguir urbanitzant el torturat litoral andritxol.
Però, es pot urbanitzar sobre un ANEI? I és clar que no! Però l’ajuntament creu que el Decret llei de mesures urbanístiques “sostenibles” (recordem-ho “sostenibles”) l’habilita a classificar com a urbans els terrenys, fins i tot si estan inclosos en l’ANEI, tot sense tocar la delimitació oficial (publicada en el butlletins oficials com a part gràfica d’una llei).
Explicar la peripècia urbanística d’aquest espai seria massa llarg. Resumint (de memòria i advertint del risc de no consultar dades...):
(Segueix)Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
El no del PP a l'impost mediambiental
|
Dimarts pasat vaig defensar en el Parlament l’establiment d’un impost mediambiental, no és que fos cap gran novetat, potser sí que ho era que el presentés l’oposició, com ho havia estat que proposéssim recuperar l’impost de patrimoni o pujar altres impostos. No és habitual que sigui l’oposició la que proposi mesures fiscals, en principi, impopulars. Mentre el Govern, el govern que tanca hospitals i no para de reduir serveis, digué “no, gràcies”.
El PP s’esforça en espolsar-se tota responsabilitat, fins i tot la de govern (si no la vol, si no la sap exercir, que l’abandoni); i insisteix en la culpa de l’herència, que l’esquerra gastava massa (quan estam a la cua de despesa pública de l’Estat), i amaga quin ha estat el paper del PP, com a oposició aquí (demanant més despesa), o el precedent de Matas, o el que han fet a d'altres indrets, com ara València.
Per què no volen un impost sobre les grans empreses energètiques i de telefonia? Hi tendrà alguna influència l’elevat nombre d’alts càrrecs de PP i PSOE que acaben en consells d’administració de les grans companyies energètiques? El cas d’Aznar a Endesa (després d’haver protagonitzat els processos de privatització) o el de Felipe González a Gas Natural, o el d’Urdangarín a Telefonica, són alguns dels més cridaners, però la llista és llarga.
Fos com fos, el Parlament es va negar a aprovar un impost que suposaria uns ingressos anuals d’uns 20 milions d’euros i que, per tant, permetria repensar alguna de les mesures anunciades (fàcilment el tancament del modest Consell de la Joventut o del CES). Però el PP va per lliure: fan i desfan sense consultar ningú, ni als seus.
Que el moment és difícil, és evident, però precisament per això, més que mai, cal un altre actitud i un altre lideratge, cal explorar totes les fórmules de consens i compromís, i evitar les provocacions sobreres. Si mai és sà promoure la fractura social, avui és una irresponsabilitat que ens pot emmenar a escenaris devastadors. Però el PP sembla que hi passa gust, ni tan sols li basten les mesures econòmiques i socials, que hi ajunta les lingüístiques-culturals i les de desenvolupament territorial.
Ens han situat en una dinàmica embogida, que en cada bugada d’un consell de govern, o d’un consell de ministres, perdem un llençol en drets i serveis, llençols guanyats amb l’esforç de generacions. Una dinàmica que contribueix a una sicosi col·lectiva de desconfiança, d’una por enervant, que afecta al comportament econòmic de tota la societat, arreu de l’Estat (basta veure la resposta del turisme espanyol en Setmana Santa). Una dinàmica que no respecta retxes vermelles en els serveis públics, que no sabem ni si en veu cap, de retxa vermella. I no és por el que ens fa falta, sinó cohesió, empenta i coratge. (Segueix)Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
Els nostres amics els suïssos, i l'exemple de Tell
|
La passejada d’una comitiva presidencial balear per Suïssa ofereix aspectes surrealistes. Per inoportuna i prescindible, sí, però, sobretot, per la motivació: estudiar en dos dies el seu model lingüístic escolar...
Allà, la llengua de cada estat confederat és l’oficial en aquell territori (generalment, l’única), i totes elles, l’alemany, l’italià i el francès, fins i tot el romanx, són oficials davant les institucions de la Confederació; un model ben diferent del jacobinisme de Bauzà.
El President ens confessava la seva emoció veient uns nins que conviveixen (sic) en el pati amb diverses llengües. Deu fer molta estona que no ha estat a un pati mallorquí... El que no deia, és que tots aquells nins estudien en la llengua d’aquell cantó, la que havia decidit l’Estat confederat (Suïssa no té Ministeri d’Educació), que aquells nins aprenien una altra de les llengües de l’Estat (com els mallorquins, sí, però a diferència de Burgos, on no estudien català) i l’anglès.
Era raonable esperar que la visita ens deparés alguna novetat, un gir, no? En la seva absència, l’atur s’enfilava al 28%, a Suïssa és del 4%... Suïssa destina a educació més del doble, en percentatge sobre el PIB, del que hi dedica les Illes Balears, en coneixem les pautes del model lingüístic i l’aposta per la recerca (pensem en el CERN)...
I en això que Bauzà baixa de l’avió, i ens anuncia... una reducció dràstica en despesa educativa (!?):
(Segueix)Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent