Toni Alorda

Impresentable reacciˇ de Jaume Matas

tonialorda | 23 Juliol, 2013 18:26

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Acaba el periple de la primera de les vint causes penals en les que està incurs Jaume Matas, no precisament de les peces més greus, i es confirma una condemna penal a l'ex-president... i vàries absolucions.

En una avaluació estrictament política, és impresentable que Jaume Matas, amb els fets declarats provats, i més enllà de la valoració que n'han fet l'Audiència de Palma, un vot particular del Suprem i la Sala del Suprem, surti en pla víctima ofesa, treient pit, per dir que jutges i fiscals s'han equivocat. El PP ens vol avesar a valorar les actuacions polítiques segons el sentit de les decisions judicials, i això no va així: hi ha actuacions polítiques que exigeixen responsabilitats sense que se'n derivin conseqüències penals, i fins i tot hi pot haver (més complicat, certament) que hi hagi condemnes judicials per iniciatives que un consideri ben raonables (pensem en l'exemple de la inhabilitació de Garzón per investigar els assessinats feixistes). Els fets són el que hem de valorar políticament.

Molts ja han fet la lectura de lo fundades que estaven les esperances de l'ex-Ministre en què el cas arribés al Suprem, i les diferències amb els casos d'UM, jo no m'hi recrearé; però, tot i el que ha sortit publicat avui, trob que ho paga recordar breument de què parlam:

1.- El cas Concurs.-

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Ecologisme polÝtic

tonialorda | 20 Juliol, 2013 12:43

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

El desprestigi de l'activitat política és profund i molt general, potser de manera especial entre els progressistes. Ha anat contaminant totes les àrees fins al punt que avui abasta el gruix de l'activitat pública. I, tanmateix, de govern i de política n'hi ha i n'hi haurà sempre: “la política o la fas o te la fan” deia Fuster.

No entraré ara en els nombrossíssims motius que justifiquen aquesta percepció, apunt només que tenint-ne “culpa” uns molts més que els altres, és ben cert que hi ha comportaments sistèmics sobre els que tots hem de reflexionar i canviar. I, tanmateix, acceptant que el repte principal és la regeneració, seria injust negar tot valor al que s'ha fet fins ara, i imprudent confiar-ho tot a l'adveniment de improbables panacees.

El debat territorial i ecologista no és aliè a aquest estat de desconfiança general (tot i que certament no el lidera, un privilegi que correspon per dret propi a la corrupció, amb la qual, això sí, té interseccions). En aquest context, s'ha reiterat aquests dies el missatge de la inutilitat de l’ecologisme polític a Mallorca.

S'afirma, per posar un exemple, que s’ha preservat més territori per sentències judicials que no pels “milers” de polítics que hi ha a les institucions... Com a frase és epatant, i connecta amb aquest sentiment popular antipolítics, i tanmateix és bo de comprovar que és fals.

D'entrada, perquè les regles de joc territorials i, en conseqüència, els grans acords de protecció s’adopten a les institucions, com també els grans acords desenvolupistes (avalats per vots, i la gent sap a grans trets les polítiques territorials dels partits que vota), reparem a instàncies de quins grups s'han promogut unes i altres polítiques. Però, a més, quan hi ha victòries ecologistes als tribunals, sempre s'ha hagut d'al·legar una norma jurídica (aprovada, per tant, en una institució) per fonamentar la decisió judicial: Si algú no hagués canviat les "21 Ha" de creixement de Campos per "2 Ha", no tendríem la sentència de Sa Ràpita. Per no dir que també és interessant reparar en qui ha acudit a la justícia.

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Aigua clara, xocolata espessa (sobre el pla hidrol˛gic)

tonialorda | 19 Juliol, 2013 10:07

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Fa uns dies el Consell de Govern va aprovar la proposta de Pla hidrològic de les Illes Balears. A la fi!  Duim un retard d'anys que poden comportar una sanció important de la Unió Europea i en bona mesura és per l'aturada injustificada que en féu el govern del PP. Deia Company que havia faltat participació en el procés anterior, mentre nosaltres encara esperam la resposta a les al·legacions, o, somiem-ho, una jornada per parlar-ne o un debat parlamentari... Ha quedat molt clar quin eren els motius de l'ajornament: poder extreure més aigua dels aqüífers sobreexplotats i desprotegir zones humides.

La Unió Europea, preocupada per l'escassetat d'aigua, va dictar l’any 2000 una Directiva a la qual tots ens havíem d’haver adaptat el 2010. Abans, en el nostre cas, perquè el Pla hidrològic finia el 2008. Però aquí, ras i curt: l’objectiu ha estat mirar com eludir les normes proteccionistes. Hi ha molt més interès en la xocolata espessa que en l’aigua clara.

I això que els treballs començaren el 2004, en un procés participatiu com probablement cap pla ha tengut mai. Però no arribava a port. Fins que l’equip de Gabriel Vicens, amb Antoni Rodríguez Perea al capdavant, dugué el PHIB al Consell de govern el febrer de 2011, i s’aprovà, com l’aprovà el mes següent, el Consell estatal, només faltava el Consell de Ministres... però Zapatero l’estotjà dins un calaix, encara no n’hem aclarit els motius... El juliol, la Comissió Europea va denunciar l’Estat per incomplir la Directiva i ens arriscam a una sanció, que recauria sobre el Govern per haver acordat formalment fer marxa enrere.

A la fi, després dos anys de pressions per cercar informes tècnics que diguessin el contrari del que fins a aquell moment havien dit, el mes d’abril d’enguany, el PP fa pública la seva proposta: amb una singular coherència amb els seus retrets, fan una exposició pública gairebé clandestina, sense promoure cap debat, tret d'amb alguns sectors molt concrets; i l'aproven

Novetats sobre la proposta anterior? Cap ni una a favor del recurs aigua. Cap. I encara n'hi ha que diuen que tots els models són iguals...

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Una altra vict˛ria contra urbanitzar a Sa RÓpita (Es Mirador de Es Trenc)

tonialorda | 18 Juliol, 2013 19:58

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Avui dematí he estat a IB3 Ràdio, hem polemitzat amb el PP sobre urbanisme (arran de la magnífica notícia de la sentència sobre el macrohotel de Sa Ràpita): els arguments del desenvolupisme contra els de l’ecologisme, com els darrers trenta anys. Deia el PP que sempre estam en contra de tot (si vol dir d'urbanitzar el litoral, té raó) i que la construcció dóna feina, mentre que protegir comporta indemnitzacions, etc, etc. Deja vu. Com a mínim un debat que, avui, tenia la virtut de deixar clar l’enfrontament de dos models urbanístics a Mallorca.

El que resulta grotesc, intolerable, és que el PP intenti promoure la urbanització de Sa Ràpita al·legant que tots els grups hi estaven d’acord i que, per tant, només s’havia de “corregir un error” del Pla Territorial. Això és una mentida grollera, absurda, i així ho ha corroborat una sentència judicial, una sentència que condemna en costes al Consell. Però al PP amb sentències... Ells tornen a la tesi insultant, insultant no només als afectats directament, sinó a la intel·ligència dels ciutadans, que corregeixen un error, i ho duran al Tribunal Suprem; i ja ho dic ara: el Consell (és a dir, els ciutadans) tornaran haver de pagar les costes, les brostes i tots els tests romputs. Mentrestant, els promotors, gosaran urbanitzar amb aquesta “seguretat jurídica”?

El PP afirma que allà on el Pla Territorial diu que Campos pot créixer 2 hectàrees tots els grups (tret d'UM) volíem escriure 21. Si posau Sa Ràpita-Es Trenc en el cercador d’aquest blog, hi trobareu prou dades per aclarir que no hi hagué cap error, que el 2 era un 2, així com una breu història de l’oposició del PSM en aquesta urbanització durant 30 anys. No hi ha errades en la classificació del vorera de mar de Mallorca: són molts els ulls que ho vetllen. Només ens falta dir-ho cantant: Nada, nada de esto fue un error.
 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent