Toni Alorda

Salvar la cultura de l'Escorxador (article UH)

tonialorda | 27 Agost, 2012 11:37

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

“Pren aquest vaixell a la deriva i porta’l a bon port. Encara hi som a temps”. La proclama és d’una de les peces de “Once”, una pel•lícula (que es pot veure twice) de l’enfilall que ens ofereix la iniciativa d’una guarda de ciutadans romàntics, i un punt eixelebrats, que han emprès la noble i incerta empresa de salvar els cinemes de l’Escorxador (perdonau el joc de paraules).

Per mi es conformarien que el Govern els deixés tranquils, no crec que n’esperin flors, ni confien que els prometin lleis a mida, a la seva conveniència, prèvia declaració solemne d’“interès autonòmic”: no són els grans hotelers, només la pobre oferta cultural... No esperen el suport que rep la cultura en tots els països que la valoren i són conscients que la despesa pública aquí és ridícula en relació a la riquesa que genera el país. Però és que els governs del PP no es limiten a no ajudar: és bo de veure que augmentar un 162,5% l’iva al cinema és un cop molt dur; per a alguns, potser mortal.

Un any de PP i la política cultural està feta un eccehomo (restaurat o no).

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Jo tot lo dia cull figues (article UH)

tonialorda | 13 Agost, 2012 17:41

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

En què s’assemblen les promeses de Bauzà-Rajoy amb el moix de Lewis Carrol a “Alícia al país de les meravelles”? Que s’esvaeixen descaradament davant els nostres ulls, però en queda un somriure sarcàstic, d’orella a orella, que se’n riu del sant i de la festa.

Tanmateix, les retallades i, encara més (com li va succeir al darrer Zapatero), les mentides, la incongruència entre promeses i mesures, estan erosionant severament la credibilitat del PP, fins i tot, i això és una gran novetat, entre els seus propis votants. Hauríem de retrocedir molts d’anys per trobar una fractura de les dimensions que detecten les enquestes, capaç de trencar la fidelitat de pedra picada que ha caracteritzat el votant del PP (i ho dic amb una mescla de perplexitat i enveja). Si a això hi sumam que aquesta baixada no s’associa a una pujada simètrica del PSOE (ben al contrari, es mantén per davall el 30% d’intenció de vot, una altra dada insòlita), el resultat suggereix un canvi de paradigma. No cal dir que moviments tectònics en el bipartidisme estatal provocarien aquí veritables terratrèmols polítics, per ventura qualque tsunami.

Bauzà i Rajoy han fet molts de mèrits, no hi ha col•lectiu al que no hagin burxat, tret de les grans fortunes i el seu entremat d’interessos. I, tanmateix, no se’n saben avenir que la gent no els aclami com a herois, orgullosos com estan de la seva missió històrica: desmantellar l’estat del benestar. Em recorden aquella parella que es divorciava, quan ell (Bauzà-Rajoy) li entima, tot fatxenda: “Fes el que vulguis, que no en trobaràs d’altre com jo”, i ella (la societat) li contesta, xalesta: “Precisament d’això es tracta”.

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent