Toni Alorda

El PP vol duplicar la poblaciˇ d'Inca (article Dijous)

tonialorda | 29 Juny, 2012 15:04

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

El nou planejament urbanístic, a punt d’aprovar, preveu una població de 61.470 habitants; actualment, no arribam ni a la meitat, per davall els 30.000 habitants. Però, per què interessa tant créixer i créixer? Per què? Fins on volem arribar? Que no està bé una ciutat compacta entre 20.000 i 30.000 habitants?

El creixement demogràfic de Mallorca ha estat espectacular, s’ha doblat la població en 50 anys en un boom embogit que tot just acaba de remetre. Les Illes Balears fa estona que han superat el milió d’habitants. Islàndia és 20 vegades més gran i té un 30% de població, i és un Estat. Balears té uns 250 habitants per km2, Islàndia 3. Per no anar als extrems: Còrsega, 34, Irlanda, 63, Sardenya 70. Mallorca, 225. Per paga, vivint del turisme, la capacitat d’habitació a les Illes Balears (la gent que hi podria viure si s’ocupessin totes les places), és d’uns 4 milions de places. Una barbaritat. Idò el PP ho troba poc.

La història ens ha empès a considerar l’augment de població com un signe de puixança, de prosperitat i èxit. Pere Rotger feia servir sovint el creixement demogràfic d’Inca  com a mostra de què les coses anaven bé. Però, en un planeta exhaust, amb 7.000 milions d’habitants, amb més de 200 milions d’immigrants, fa molta estona que ens hauríem d’haver qüestionat aquest model.

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

D'oferta p˙blica de FP a oferta privada. Prioritats del Conseller (?)

tonialorda | 28 Juny, 2012 15:00

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Mentre la comunitat educativa va de mobilització en mobilització, amb cassolades arreu i anunci de vaga a l'inici de curs, la Conselleria d'Educació segueix amb les seves retallades sobre l'escola inclusiva i els serveis complementaris, com l'escola matinera o els menjadors, i, caparruts, envien cartes als pares perquè "reconsiderin" la seva opció lingüística, que els ha resultat indigestament mallorquina.

Però avui em vull referir a l'escàndol de suprimir l’oferta pública del grau superior de formació professional d'imatge per al diagnòstic (rama sanitària), que fa 10 anys que imparteix amb èxit l'IES Josep Maria Llompart i que ja s'havia ofertat per al curs 2012-2013, amb un notable èxit: 110 sol·licitants en només dos dies.

La decisió és criticable per ella mateixa, certament; tanmateix, l'escàndol s'agreuja quan, justament enguany, el col·legi Lluís Vives, d'on era director el Conseller, ofereix per primera vegada aquest grau superior. Per què? Perquè és de molt d'interès i té sortides laborals, diu el responsable del col·legi privat, que han fet un díptic específic per aquesta nova oferta http://www.luisvives.es/novaweb/pdfs/DipticoRadiodiagnosticocastellano.pdf. Tothom que assumeixi l'encert de l'argument del col·legi (jo, per exemple), ha de convenir en el desencert d'eliminar l'oferta pública.

Això sí, el Conseller continua amb les seves proclames sobre les bondats de la formació professional, com un eix estratègic del Govern, i una aposta clara per sortir de la crisi, i bla bla bla.

Hem de convenir que la relació personal de Rafel Bosch amb el col·legi Lluís Vives enterboleix l'afer. Com a mínim, no sona bé. El Conseller hauria d'acreditar que no hi cap relació entre les decisions i que ell no ha participat en la tramitació que afecta a l'IES públic, perquè no debades és part afectada. En tot cas, no contribueix gens a millorar la imatge de la gestió pública ni per distendre l'ambient de crispació.

A tot això, els alumnes passaran de pagar una matrícula de 80 euros, a una de 300, i, sobretot, mensualitats de 480 euros. El cost augmenta un 6.000%.

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

El cas de S'Almudaina II d'Andratx

tonialorda | 26 Juny, 2012 17:03

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

El Govern ha aprovat el pagament de la indemnització per protegir S’Almudaina II, a Andratx. Com que no ho ha explicat gaire, trob que ho paga dir-ne dues paraules.

És una urbanització històrica, que s’enfila per un coster amb un alt impacte sobre Cala Moragues, una d’aquelles urbanitzacions plantejades a mitjans segle passat, que mantingué l’infecte PGOU del 77 i que aconseguí l’aprovació d’un pla parcial els anys 80. Però, l’any 2000, el primer govern progressista, modifica la llei d’espais naturals (LEN) per incloure: Es Canons, Alcanada, Cap des Pinar i S’Almudaina II.

S’establia així una mecànica que s’ha mantingut des de l’aprovació de la LEN: les legislatures amb governs de dretes sempre hi ha modificacions d’aquesta llei per retallar espais protegits, mentre que les legislatures progressistes sempre augmenten les àrees naturals d’especial protecció...

La llei es va aprovar per unanimitat, per unanimitat (fins i tot vull recordar que l’esmena formalment provenia d’UM). Un podria pensar que el PP d’aleshores, el del segle XX, era més proteccionista que el del segle XXI: segur que ara Company trobaria que si la urbanització ja estava en marxa, seria una aberració aturar-la, que és exactament el que es va fer. Personalment m’inclín per una altra lectura, en base a una altra constant històrica: quan el PP està a l’oposició (o en minoria), dóna suport a mesures de protecció, mentre que, quan són en el govern, adopten mesures desenvolupistes.

Perquè, efectivament, l’aprovació de la llei va interrompre els treballs d’urbanització, en un moment que hi havia devers un 40% de l’obra feta (segons la sentència) i, en conseqüència, la promotora va demanar una indemnització.

Demanaven, aferra’t!, uns 5.000 milions de pessetes (més els interessos de demora)... Per cert, la valoració la feia l’empresa “Territorio Asesores SL”, que no figurava en el registre mercantil, però que era un maneig de Jaume Massot, qui era aleshores tècnic urbanista de l’ajuntament d’Andratx i posteriorment Director General d’Ordenació del territori del PP, precisament aquest relació li va suposar la quarta condemna del cas Andratx per “negociacions prohibides a funcionari públic” i Massot va haver de retornar els 42.000 € que havia cobrat de la promotora de S’Almudaina.

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Pa´sos Catalans i jacobinisme

tonialorda | 21 Juny, 2012 10:12

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Un comentari de Duran i Lleida recomanant prudència en l’ús del terme “Països Catalans” ha obert un cert debat dins el catalanisme, amplificat pel suport de dos dels nostres més importants escriptors actuals, Ferran Torrent i Sebastià Alzamora, del País Valencià el primer, mallorquí el segon.

Potser sí que és un debat delicat, però, en tot cas, d'interès i oportú, tanmateix potser s’ha tocat amb un excessiu afany de polèmica.

El problema d’entrada és obvi: la naturalitat en la que a Catalunya s’usa el gentilici “català”, o els substantius  “catalanitat” o “catalanisme”, etc, no és la mateixa que fora de Catalunya; faltant sovint expressions consolidades. En tot cas, el nom de la llengua ha quedat establert pacíficament (amb resistències, no cal dir-ho, el cas d’Aragó ens ho torna recordar). Ha estat un èxit, justificat històricament, que no ha necessitat un pas equivalent al de “castellà” a “espanyol”, com ho ha estat la construcció d'un estàndard composicional, participatiu, no unitarista en excés, que hagués pogut resultar antipàtic.

Aquest èxit condueix, amb naturalitat, a termes com “catalanofonia” o “països de parla (o, millor, de llengua) catalana”. I ha fet pas al de PPCC, tot i que aquest va més enllà, perquè designa una realitat nacional-cultural, fruit d’una història i una llengua comuna.

Ja ha sortit el terme “nació”, i, a partir d’aquí, s'hi afegeixen elements de complexitat i polèmica, ens introduïm en el jardí de la polissona polisèmia d’un terme que acumula i superposa un munt de capes semàntiques, i emocionals. En tot cas, l'expressió PPCC en referència a una nació cultural-lingüística pens que és útil i té camp per córrer: la nació cultural és incontestable, i el terme, en plural, resulta prou respectuós; l’ús del gentilici està prou justificat en l’origen, la història i la llengua. 

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

1 2 3  SegŘent»