Toni Alorda

Mallorca no Ús de Castella (article UH)

tonialorda | 27 Marš, 2012 08:02

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Encara no havíem viscut l'èxit històric de la manifestació en favor de la llengua, tot i que l'article es va publicar dilluns:

"La condemna de Jaume Matas, la condemna a una manera de fer política, la del Cap del Govern i del PP durant anys, i els distints episodis de la croada del PP per castellanitzar Mallorca, sense oblidar els estralls de la crisi i els que hi afegeix la gestió que en fa la dreta, amb destralades contra l’estat del benestar i els drets socials i laborals; són temes de gran calat, més enllà dels trasbalsos diaris, de l’actualitat, forgen el futur, i actuen sobre la cohesió social i la identitat col·lectiva. I estan provocant una reacció.

Rajoy ens havia advertit que faria a Espanya el que Matas feia a Balears, i ara n’és President. Bauzà se’n declarava hereu i posava la mà al foc per ell. Més encara, ens renyava: per molt que els fets fossin incontestables, només una sentència ens permetria opinar. Quin desbarat. Curiosament, el mateix dimarts que coneixíem la sentència, el PP advertia al PSOE balear que no poden parlar de política laboral davant l’escàndol dels ERO andalusos (un senyor escàndol, tot sigui dit). Seguint aquesta lògica, de què deu poder parlar el PP de Jaume Matas? El que haurien de fer (el partit, dic) és tornar els doblers públics que han utilitzat en el seu propi profit. Això haurien de fer.

Mentrestant, el carrer bull. Ahir una gentada tornava demostrar que hi ha una Mallorca que no consentirà ser anorreada. Una Mallorca que no vol ser una província de Castella. Que sap que no serà acotant el coll com aixecarem el cap.

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (2). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

El PP vota en contra de recuperar el suport a les energies renovables

tonialorda | 22 Marš, 2012 12:12

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Ahir, a la Comissió de Medi Ambient del Parlament, defensava una proposició no de llei per instar el Govern de l'Estat a replantejar la suspensió dels ajuts a les energies renovables, una mesura que va contra el futur. L'obsessió del PP per retallar afecta fins i tot les línies de negoci emergents, les que ens han de permetre sortir de la crisi. D'altres aniran més vius.

A les Illes Balears ni tan sols bastaria recuperar les mesures anteriors. S'ha demostrat que el sistema que ens obliga a competir per quota amb la península ens condemna a xifres ridícules, per això es va preveure un règim diferent per Canàries...  Un règim específic no per la distància de la Península, sinó per la seva condició d'illes. I nosaltres què som?

Tanmateix, la proposta no es va aprovar, no debades el RDLlei va ser convalidat amb els vots dels diputats del PP-Balears al Congrés.

Vos deix el text:

PNL.- Mesures en favor de les energies renovables. Derogació Decret llei 1/2012

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Enllašats

tonialorda | 20 Marš, 2012 18:13

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

"El nostre poble, a diferència de tants altres, no creu que els ciutadans que no s'impliquen en els afers públics siguin uns tranquils, sinó uns inútils" Pèricles (Discurs fúnebre)

Mentre la justícia condemna una manera de fer política, la del PP de Jaume Matas, mentre batem rècords de desocupats, el nostre Govern requereix als centres escolars perquè retirin un llaç amb la senyera argumentant que "no és una bandera oficial" (ni ho pretén, és un llaç!) i "té un rerefons polític", un "rerefons polític", sona tenebrós... Tot plegat un despropòsit, més propi d'altres temps, amb arguments d'altres temps, i diuen fer-ho en nom de la LLIBERTAT.

Vol dir que els centres no poden expressar els valors i reivindicacions que casin amb el seu projecte democràtic de centre, posem en defensa de la pau, la convivència no sexista, o la defensa de la llengua pròpia? Com solen fer habitualment, precisament amb llaços...

És que un llaç amb la senyera, símbol internacional de la llengua catalana, és considerat un acte subversiu pel nostre propi Govern? Defensar la llengua del país és "fer política"? Bé, en un sentit ampli, és obvi que sí. Protestar per les retallades en educació? També.

I callar i consentir que la llengua catalana sigui menystinguda, que no ho és "fer política"? I consentir retallades educatives no consensuades sense piular, servilment, no és fer política? La política consisteix en tenir una opinió diferent de la del govern? I, si expressa coincidència, què és? Mostra de bons ciutadans? Però "qui calla, pareix que hi consent" diu l'antic adagi (qui tacet, consentire videtur). Idò no, els centres són lliures d'expressar-se democràticament, no en faltaria d'altra.

A tot això, el document inicial per un pacte social per l'educació que ens ha lliurat el conseller diu que hem d'educar "ciutadans crítics", talment ho diu. I insisteix en l'autonomia del centre, en l'empoderament de la comunitat educativa, en animar a tota la societat a reivindicar la importància de l'educació... però es veu que ho ha d'expressar en silenci.

Idò jo vull agrair als qui han tengut la iniciativa i l'empenta de plantar cara per la llengua del país, de fer-ho amb tanta fermesa com seny, d'afirmar el dret a l'existència de la llengua catalana en un moment en què s'escomet una croada contra el seu caràcter oficial mirant d'anar arraconant-la cap a l'entorn domèstic, entranyable, i prescindible. Com em satisfà que hi hagi una resposta cívica a les retallades en tots els àmbits de l'educació. El Conseller ens posa l'exemple de Finlàndia: si a Finlàndia el govern gosés anar contra la llengua pròpia trobaria un enemic temible... l'escola.

Enhorabona i gràcies als valents. També a Jaume Bonet que hi ha volgut aportar el seu sacrifici personal

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Tenim un nom i el sap tothom: Palma, Palma, Palma

tonialorda | 13 Marš, 2012 17:17

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Intervenció parlamentària (aproximada) en la presa en consideració de la iniciativa municipal de modificar la llei de capitalitat:

“Gràcies Sr President, Srs diputades, srs. Diputats, Sr. Batle i membres del Consistori, Sr. Rodríguez:

Avui dematí m’he dit: me’n vaig cap a Palma de Mallorca. I què volen que les digui? M’ha sonat estrany. Som mallorquí, jo, i és coneixedor que ja tragín un sac d’anys, idò mai, mai havia dit que me n’anava a Palma de Mallorca. A Ciutat, sí, de vegades; però “Palma de Mallorca”? Francament, no conec ningú de per aquí que digui que hi viu o hi fa feina o hi ha baixat a comprar, a Palma de Mallorca. Deim Palma i per avall.

Palma és Palma.

Potser a fora sí que ho diuen Palma de Mallorca. Sobretot els castellans. Però, els ciutadans, sr. Isern (els ciutadans de Ciutat vull dir, no sé si per vostè són palmademallorquins), han de posar el nom a la pròpia ciutat pensant en els externs? Posaran a la seva ciutat un nom que ells no fan servir mai? Hi deu haver ningú més en el món que faci una tal extravagància? Ho contes i no s’entén. Bé, no s’entén, hi ha qui sí que ho entén, les persones que han viscut règims colonials, perquè en reconeixen els tics mentals. Els tics del provincianisme, dels que criden que el seu nom és Toby per quedar bé amb els que els han rebatejat i volen oblidar que, tanmateix, tots els seus, tots els que els coneixen, els diuen Kunta Kinte. Ells mateixos, per poc que se descuidin, s’autonomenen Kunta Kinte. El sr. Isern mateix ha començat la intervenció mirant de dir tot el temps Palma de Mallorca i, tanmateix, ha derivat cap a Palma...

Se’n recorden den Kunta Kinte, srs. Diputats? Potser a alguns ens va fer veure que n’és d’important el nom, Kunta Kinte ho sabia, i el seu amo, també. Els noms dels llocs, els noms de les coses, són importants, són els resultats de processos històrics, de vivències personals, que van creant un pòsit sentimental molt profund i dens, fins a cert punt imperceptible en la superfície, i tanmateix d’un valor cultural preciós, compartit per generacions i generacions. El nom ens relaciona amb les coses anomenades, ens hi uneix, forja la nostra percepció del món i crea un mapa de sentiments i... de pertinença. El nom de les coses toca més el cor, el cor, sí, ens ho ha dit el Sr. Isern, toca més el cor del que sovint ens pensam.

No és el mateix que Palma sigui Palma a què sigui Los Soleares. Com no és igual si Palma s’afirma sense complexes, sense arrogància, però amb orgull, que si adopta una actitud servil, com si demanés perdó per tenir un nom bimil·lenari (què vol dir que Palma és major d'edat? Palma té més de 2000 anys, 400 més que Ulpiano Sr. Fidalgo!).

Tenim un nom i el sap tothom, diu l’himne del Barça. Tant si s'és del Barça, com si no, tothom se’n tem de la força que transmet l’afirmació: tenim un nom i el sap tothom. I no canviarem de nom perquè a Madrid no saben què és una c trencada. Llestos com són, segur que ho arribaran a aprendre. Si hi ha una c trencada, idò hi ha una c trencada. I Montuïri duu dièresi. I Llucmajor és Llucmajor, i no passa res. Tenim un nom i el sap tothom, sr. Isern.

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent