Toni Alorda

Treure'n l'aigua clara del Pla Hidrol˛gic (article UH)

tonialorda | 30 Gener, 2012 09:29

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

El món de l’aigua a les Illes Balears es resisteix a la transparència. S’hi mouen poderosos interessos urbanístics que qüestionen qualsevol preservació i afirmen que sempre hi ha aigua, suficient i idònia, per al consum humà, per noves urbanitzacions, per regar camps de golf, o pel que faci falta. Hi ha una informació deficient sobre les desenes de milers de pous, que dificulta garantir si l’ús i el volum de les extraccions reals s’ajusten a les autoritzades. Hi ha interessos en costosíssimes macrointal•lacions, com les dessaladores, que acosten el preu de l’aigua al del petroli: el 2012, el Govern comprarà 14 milions d’euros d’aigua dessalada, una barbaritat.

La creixent preocupació europea per l’aigua va culminar l’any 2000 en una Directiva a la qual tots ens havíem d’haver adaptat abans de 2010. Aquí, la tramitació del Pla hidrològic ha durat anys, des de 2004, amb un procés participatiu com cap pla ha tengut mai. El febrer de 2011 l’aprovava el Consell de Govern i, el mes següent, el Consell estatal hi dava el vist-i-plau, només faltava el Consell de Ministres... però Zapatero l’estotjà dins un calaix, sense explicacions. El juliol, la Comissió Europea va denunciar l’Estat als Tribunals per incompliment de la Directiva i ens arriscam a una sanció important, una sanció que recauria sobre el Govern per haver acordat fer marxa enrere en el mes d’octubre, un acord que justificava dient que hi havia hagut... precipitació!

També al•lega el Govern que comportaria efectes negatius per a algú, però sense dir ni quins ni a qui...

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

El Govern comenta que pot deixar urbanitzar Cala Carbˇ

tonialorda | 28 Gener, 2012 20:58

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Un ullal, segons l’Alcover-Moll, és un lloc on brolla aigua subterrània (en castellà, manantial, diu). L’equip tècnic-científic que ha redactat el Pla Hidrològic de les Illes Balears ha delimitat una zona humida en el municipi de Pollença, devers Llenaire, que, mirau quina casualitat, es diu l’Ullal (de fet, han catalogat d’altres “ullals”), i és aprop de la zona humida de La Gola.

Des de fa anys, la normativa internacional protegeix les zones humides per la riquesa de la seva biodiversitat. La delimitació només és una contribució a la seguretat jurídica, aclareix a tothom que l’indret és efectivament una zona humida.

Bé, idò el PP diu que l’Ullal no convé que sigui una zona humida perquè la seva urbanització permetria llevar el trànsit a la primera línia del Port de Pollença. Com a argument científic és ben peculiar. Fins i tot, diu el Batle de Pollença, que ens convé que no sigui una zona humida perquè això permetria protegir Cala Carbó. Però si Cala Carbó és sòl rústic protegit!

Ens ho aclareix: el Govern li ha dit que, si no deixam urbanitzar l’Ullal, el Govern del PP canviarà la llei que protegeix Cala Carbó a fi de permetre la urbanització... per por de les indemnitzacions, diuen...  Com? El PP fa comptes deixar construir aquell coster de la Cala de Sant Vicenç?! Encara estam en aquestes?

Però el Batle (i un article de El Mundo, bona mostra de contrainformació) encara va més enllà i arriba a dir que si s’urbanitza Cala Carbó serà culpa del PSM. Talment. De fet, si el PSM vol evitar la urbanització de Cala Carbó ha de promoure la urbanització de l’Ullal, perquè Biel Vicens i Bernat Aguiló ho varen protegir de manera irresponsable, diu. És difícil replegar tants de despropòsits en tan poc espai. Si no hagués estat present en el ple de dijous on s’emetien aquests judicis, francament, hagués desconfiat de qui m’ho hagués contat, convençut que exagerava, però no.

Em va venir al cap la pel·lícula "La decisió de Sophie”,

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

El golf de Son Saletes i el viu del Conseller

tonialorda | 14 Gener, 2012 19:21

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Ho paga reparar en la tramitació del golf de Son Saletes, entre els termes de Sencelles i Binissalem, no només pel fet en si d’un altre camp de golf per afegir a la vintena llarga que hi ha a Mallorca, aquest en zones de conreu del Pla, sinó també per fer-se una idea de com està disposat el PP a forçar procediments. Potser és una mostra del que entenen per seguretat jurídica, potser de la picardia d’alguns que se troben molt espavilats i, en tot cas, una reflexió de la importància de qui té o no té el govern i d’allò de l’oli i el mànec de la pella. Però anem al cas.

La qüestió és que fa anys que un dels caps del PP de Sencelles, Don Ventura Rubí, mou per aconseguir el permís d’un camp de golf a la finca de Son Saletes, però l’ajuntament de Sencelles, d’ençà que no hi governa el PP, no el vol; com tampoc el volen a Binissalem (aquí, el PP inclòs). Així que, quan el projecte va arribar a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB), aquesta va suspendre l’emissió d’informe (2009), perquè l’ajuntament l’havia advertit que havia suspès llicències de camps de golf mentre tramitava una modificació de NNSS per prohibir-los en tot el terme municipal.

I, efectivament, l’ajuntament de Sencelles ha tramitat la modificació de NNSS i ara, per a l’aprovació final de la Comissió Insular d’Urbanisme només està pendent d’un informe... el de la mateixa CMAIB que havia suspès la tramitació del camp de golf.

L’informe de les NNSS és un pur tràmit perquè ¿quin impediment ambiental hi pot haver en deixar terrenys de conreu en comptes de destinar-los a camps de golf? Bé, idò, malgrat el PP ha dit que desencallaria tots els expedients de la CMAIB, aquest, s’enreda.

Mentrestant, Don Ventura, arran del canvi de govern, va demanar a la CMAIB que continués la tramitació. El setembre ho demana i l’octubre ja té l’informe favorable (tot i que no el publica fins el boib de 7 de gener...)

És a dir, la CMAIB té sobre la seva taula dos expedients sobre Son Saletes, en un el promotor demana un camp de golf; en l’altre, l’ajuntament tramita la prohibició de camps de golf. Si les informa el mateix dia i els envia a la Comissió insular d’Urbanisme, aquesta aprovarà les NNSS i denegarà l’interès general del camp de golf. Però, contra tota lògica (contra tota lògica en un sentit institucional i de sentit comú, vull dir), el PP dóna el placet al golf i entretén les NNSS. Ara l’expedient del golf ja és al Consell: si segueixen la mateixa dinàmica, podria passar que es concedís l’interès general i, al camp d’un temps (suposadament poc), s’aprovarien les NNSS que el prohibeixen!

Ells se deuen trobar molt vius, però tot plegat fa empegueir.

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (3). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Llibertat, igualtat, oficialitat i mentires del PP

tonialorda | 12 Gener, 2012 13:18

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Un dels retrets més contundents contra l’exercici de la política, i una de les causes principals del seu descrèdit, és la manca de credibilitat dels càrrecs públics. Tot el que està transcendint sobre els casos de corrupció mostra fins a quin punt és justificada la desconfiança, com, a un altre nivell, la rapidesa en què els nous governs es desdiuen de totes les promeses de la campanya electoral: el PP que havia de baixar impostos i ens havia de treure de la crisi, puja impostos i bat rècords de desocupació.
 
Això sí, quan el PP vol bravejar de complir programa, acut als compromisos contra l’oficialitat de la llengua catalana, però això i tot ho fan amb arguments falsos, que no aguanten la més mínima crítica des de la pura racionalitat, com insistir en justificar les mesures en la igualtat de les dues llengües oficials, en la llibertat o en la captació de “grans professionals”.

1.- La igualtat de les dues llengües oficials.

La igualtat té una certa facilitat per tractar-se des de la vessant lògica: es tracta d’analitzar un dels termes de la igualtat i comparar-lo amb l’altre. Per exemple: Si l’article 3 de la Constitució estableix el deure de conèixer la llengua castellana, no dels funcionaris, de tots els ciutadans, sembla bastant incontestable que la premissa de la igualtat en les conseqüències de l’oficialitat del castellà i el català ens condueix al deure de coneixement de la llengua catalana. 

Així mateix, la conjunció de la normativa sobre funció pública i la normativa sobre títols acadèmics garanteix que tots els treballadors públics de l’Estat coneguin la llengua castellana. De fet, és impensable un sistema institucional on els treballadors públics no hagin de conèixer la llengua del país. En tot cas, el sil•logisme és senzill per extreure que cal fer respecte de l’oficialitat de la llengua catalana per garantir la igualtat de les dues llengües oficials.

El fet que no hi hagi cap funcionari a les Illes Balears que no sabi castellà i sí que n’hi ha que no saben català (oral o escrit) duu contínues situacions de desigualtat, que coneixem bé tots, les quals solen resoldre’s amb el canvi de llengua per part de l’usuari davant l’administració (perquè també tots els usuaris catalanoparlants saben castellà, ja se’n cuida el sistema de garantir-ho...).

Però és que hi ha molts d’espais públics (sempre parlam d’espais públics) on la igualtat de les dues llengües no es respecta i, contrariant el seu eslogan sobre la igualtat de les dues llengües,  el govern del PP no hi fa res.

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent