Toni Alorda

De trens i de misŔries (article UH, variaciˇ d'un del blog)

tonialorda | 22 Agost, 2011 12:04

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Entre notícia i notícia sobre la crisi, hem seguit els avatars de l’AVE. El Ministre Blanco afirma que gastarà, enguany, aquest fatídic 2011, 6.000 milions d’euros en l’AVE de Galícia (tot bravejant que ja n’hi duu gastats 4.400 d’ençà que és ministre). Rajoy també està compromès amb aquest projecte històric... L’AVE d’Extremadura arranca: 3.800 milions.

Espanya és el segon Estat del món en quilòmetres d’AVE, el primer d’Europa, són molts de mils de milions. Amb passatgers no, certament; de fet, s’ha suprimit la línia Albacete-Cuenca-Toledo perquè duia 9 passatgers diaris, 9.

I per on més retalla Madrid? Idò aquí, a Mallorca, incomplint grosserament un modestíssim conveni que just pal·liava la vergonyosa marginació que hem patit durant l’orgia d’inversions ferroviàries. 440 tristos milions que s’havien de gastar entre 2008 i 2011. El Govern bestreia i l’Estat l’havia de compensar el cost íntegre. Així que el Govern anava gastant, superant el handicap de no tenir projectes en cartera, però l’Estat escatimava els pagaments.

I amb això arriba el PP. El PP autor del Pla de Transports que preveia tren arreu. El PP que, a l’oposició, tot i posar contínues traves a les inversions ferroviàries, exigia més tren, molt més tren, amb soterraments caríssims (Inca, Manacor, Santa Maria, Sineu...), metro a Son Espases, etc. I què fa Bauzà per complir? L’home que braveja de complir les seves promeses, atura els projectes... el PP fins i tot insinua que el tren és un mal negoci.

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Els Sants de la Pedra, publicat al Dijous

tonialorda | 16 Agost, 2011 15:41

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

En el sermó de l’Ofici de Sant Abdon, Mn. Pere Fiol recordava que la devoció als patrons d’Inca s’estén arreu dels Països Catalans. Una dada que, tot i repetida i precisada en homilies i programes de festes, passa inadvertida, com succeeix sovint amb la informació que no tocam personalment. De fet, a la majoria de mallorquins, en voltar pels Països Catalans, encara ens sobta  (sorprèn i fins i tot impressiona) comprovar el caramull de referències comunes, ben vives, que la llengua i la història han forjat.

M’ha passat a mi aquest juliol per València reparant en anuncis de festes patronals... dels Sant Abdon i Senén, els santets de la pedra, que en diuen allà (advocats contra el calabruix). Ens estàvem a Cullera, que té com a patrons... Abdon i Senén, on pujàrem fins a l’ermita que tenen dedicada, avui Museu de l’Arròs. Ben prop, a Sueca, on també són patrons, trobareu un dels santuaris més populars, la Muntanyeta dels Sants, amb una vista remarcable sobre l’Albufera i els arrossars.

A Xàtiva, passàrem pel carrer dedicat als nostres sants (n’havien estat copatrons i hi tenien ermita), i al cafè on ens aturàrem, just abans que a la televisió sortís Camps anunciant que dimitia, hi havia un cartell anunciant Dansada Popular per als Sants de la Pedra. A Sagunt, pujant al castell, cartells de la festa dels patrons... Abdon i Senén. Ho són en una quarantena de pobles valencians: ací i allà un retaule, una imatge, una dita (“reseu als Sants de la Pedra, tingueu-los contents en tot; que està el càntir en l’aire, i si apedrega ens fot.”).

Em faig propòsit de visitar Santa Maria d’Arles, al Vallespir, on cada 30 de juliol rajava aigua de la Tomba dels Sants... Inca té carrer dedicat a Arles, els que hi han estat copsen millor els motius i els ompl de referències.

Perquè, ja ho sabem, el temps passa igual per a tothom, inexorable, les vivències i els coneixements, la cultura, si se’m permet dir-ho sense semblar pretensiós, no l’allarga un segon, però sí que aporten densitat, profunditat, a la nostra experiència, i, a vegades, fins i tot sentit a l’existència.

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Top secret

tonialorda | 16 Agost, 2011 13:00

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

El Pla de sanejament de les finances públiques que ha presentat el Govern de les Illes Balears i que li ha aprovat el Govern de l’Estat suposa una retallada brutal de despesa pública (més d’un 10% del pressupost global). Tot i la magnitud i les conseqüències de les retallades, tot i el clam popular exigint més transparència, més participació, més democràcia, s’ha aprovat sense cap debat, ni social ni parlamentari. De fet, ni tan sols ha estat remès als grups parlamentaris!

L’anterior legislatura el PP parlava d’obscurantisme (un terme que ens remet a la Terra de Mordoc) i, la veritat, tampoc crec que el PSOE fos un prodigi de transparència en tots aquests debats, obsessionats en minimitzar els problemes financers i en protegir el govern de l’Estat; però, certament l’actitud del PP d’ara les fa bons. Encara ara el PP demana que Manera es personi al Parlament per explicar el passat, quan l’actual Conseller no ha tengut el detall (la paraula no és la més adequada) de comparèixer-hi per explicar el present.

En una recent tertúlia, la periodista va llegir part del Pla per demanar-nos parer. El PSOE deia que el coneixia, jo vaig confessar que no el tenia, ella em féu la broma amable, davant micro, que ja m'ho farien arribar...

Avui en tenc un document del qual no en sé el caràcter oficial però que consona amb tot el que s'ha publicat (arreu i in extenso); més que per opinar jo, el vos penj perquè en tengueu coneixement i vos en faceu la pròpia opinió. Com vos dic, no hem rebut res oficialment (encara ho esper), dau-li per tant la credibilitat que trobeu. Mentrestant, prepar una iniciativa per exigir la publicació íntegra del Pla en publicacions oficials : la informació és un prius necessari per a l’exercici de la democràcia.

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Pensant en les pensions, en els pensionistes

tonialorda | 07 Agost, 2011 09:36

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Novament, i ja en duim molts d’anys, les dades de les pensions mostren que a les Illes Balears cobram pensions de les més baixes de l’Estat. Si fos que l’Estat compensa les mancances en la nostra aportació a la Seguretat Social, com passa on són més baixes que aquí, a Galícia i Extremadura, amb dèficits molt forts en la seva caixa de SS, no hi hauria res a dir; però és que aquí el resultat de la SS és positiu! És un dels més positius de l’Estat: és a dir, que les Illes Balears, amb les seves pensions miserables, paga les pensions dels que les tenen més elevades que nosaltres. Difícilment d’això se’n diu solidaritat, la majoria dels humans fan servir per definir-ho termes més infamants.

Certament, les magres quanties de les pensions és un tema complex, amb múltiples causes, i seria irresponsable fer-ne demagògia. Ara bé, denunciar la incongruència que, amb la riquesa que han generat i generen les Illes Balears, no poguem repartir-ne una part més generosa entre els qui l’han fet possible, no és demagògia, sinó justícia. Actuar sobre les causes estructurals d’aquesta situació i corregir-la, una necessitat imperiosa.

Quan constatam, any rera any, que estam a la coa de l’Estat en la quantia de les nostres pensions (un 10% per davall la mitja); el que sorprèn és que oblidem tan alegrement, que hem aportat, i aportam, quantitats ingents a les arques estatals. Que si fóssim un Estat independent, les pensions pujarien substancialment. Substancialment. A més, hi hauria mesures estructurals (recursos per adoptar-les) per tractar situacions com les dels fixos discontinus i els treballs lligats a una minvant temporada turística.

Ho hem de tornar dir? El dèficit de la nostra balança fiscal és exorbitant, entre 2.000 i 3.000 milions d’euros anuals, un 15% del nostre PIB. Una relació insòlita arreu del món, que, hi insistesc, provoca la paradoxa de que financiem a externs uns nivells de serveis públics i pensions superiors als dels propis ciutadans. I aquí el cost de la vida és dels més elevats. Cal exigir a l’Estat que destini part del superàvit de la Seguretat Social a les Illes Balears (uns 700 milions anuals), a compensar la diferència amb els altres pensionistes.

La injustícia clama al cel. Però el cel és enfora, potser si reorientéssim el clam cap a Madrid seria més efectiu. Dia 20N hi ha una gran oportunitat.

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent