Toni Alorda

I ara soterrarem el tren a Inca (o no?). Article dijous

tonialorda | 31 Agost, 2011 10:20

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Una de les reivindicacions institucionals més lluitades pel nostre ajuntament ha estat el projecte de soterrar la línia del tren. Moltíssimes signatures de particulars i entitats, i pancartes arreu, fins i tot ocupant la presidència de la balconada municipal.

Davant el seu enorme cost (de realització i de manteniment), i perquè no hi havia cap estudi preparat, el Govern va prioritzar la línia a Artà (Cala Rajada), la d’Alcúdia (finalment descartada per l’oposició municipal), i la necessària electrificació de tota la línia, finalitzada. Ara bé, Gabriel Vicens apuntava que, just després, s’havien d’avaluar els soterraments plantejats, reconeixent sempre el seu interès (sense amagar-ne la dificultat).

Ah, però el PP no s’hi avenia. Ho volia tot alhora. Ja els hi podies dir que no n’hi havia pus, ells insistien que s’havia d’afrontar d’immediat... i així s’hi comprometeren en campanya electoral. Au idò. Ja hi som. Vull pensar que hi fan feina i que el soterrament serà una realitat aquesta legislatura. Serà positiu. Seria ben trist que fos justament ara, l’endemà de les eleccions, que ens sortissen amb problemes.

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Gˇmez, director general d'IB3

tonialorda | 31 Agost, 2011 09:16

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Ahir al Parlament visquérem una sessió insòlita debatent amb un Conseller, que és alhora el director general de la ràdiotelevisió pública, si és correcte o no que ho sigui, i que així s'hagi decidit unilateralment pel govern en decret-llei i en plena precampanya d'eleccions generals. El Sr. Gómez va demanar la paraula (ho pot fer sempre que vulgui com a Conseller -no com a director general d'ib3, naturalment-) per insultar a l'oposició en un esplèndid exercici de l'equanimitat i savoir faire;  allò que un espera d'un director general d'un mitjà públic de comunicació, vaja.

Si no estiguéssim tan curats d'espants, tan immunitzats, tan embrutits?, aquesta situació resultaria socialment insostenible, s'hauria aixecat tot el país (d'entrada tota la premsa lliure) per exigir la dimissió de Gómez, com a mínim d'un dels dos càrrecs, per no dir que fos cessat de tots dos. Un ministre com a director de la televisió és un insult procaç contra la democràcia i la societat oberta; la seva intervenció d'ahir, de les que provoquen vergonya aliena. Suggeresc a Bauzà que quan vagi a una trobada de dreta europea (sobretot dels que es proclamen orgullosament liberals) faci la prova de demanar què trobarien que es prevegés que el Ministre de Presidència fos durant mesos el director general de la televisió pública del país: que els ho demani i ens ho conti, els deixarà amb els cabells drets (bé, no sé dir què en diria Berlusconi).

A tot això, el gran argument, repetit ad nauseam per Cabrer i Gómez, és que, si no anomenaven Gómez director general, els treballadors d'ib3 no haguessin pogut cobrar. Només superGómez podia pagar subministradors. És ben curiós, el món és ple de mitjans públics de comunicació, no n'hi ha cap (per descomptat cap en democràcia) que tengui de director un membre del govern, i tothom cobra... però, aquí, justament aquí, justament només aquí, la única manera de cobrar era nomenar Gómez. Per cert, quan Gómez ens va revelar aquesta dada (només ell podia garantir el pagament de les nòmines) va provocar una ovació entusiasta de la bancada popular... És lo que hi ha.

 

 

Posted in General. Comentaris: (1). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

La perversiˇ electoral de les provÝncies

tonialorda | 24 Agost, 2011 20:02

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

A l'interès del centralisme i de l'immobilisme per mantenir la província en la Constitució, s'hi va sumar un motiu de càlcul electoral (UCD ho tenia molt present): calien circumscripcions prou petites per evitar la pluralitat. La idea era afavorir el bipartidisme de dos grans partits. I així ha estat.

Només les grans ciutats han permès un mínim de pluralitat, cada vegada menor; amb els casos peculiars dels territoris on un dels partits del país és un dels dos grans. Però, a més, primar les províncies, per sobre de les CCAA o sobre la població, suposava primar els territoris amb moltes províncies i poca població. A les Illes Balears només els dos grans partits (que són els dos grans partits espanyols) han obtingut representació electoral. 

La  conclusió final és a la vista: el Parlament espanyol és el que guarda menys proporció entre electors i elegits de tots els sistemes proporcionals del nostre entorn, amb un creixent bipartidisme. La prima als grans partits pot suposar fàcilment entre 15 i 30 diputats de més en cada comesa electoral, i ha arribat a superar els 40 diputats!

Però és que, a més d'aquestes efectes  perversos, la província com a circumscripció no té cap sentit.

En el cas del Senat, o s'ha d'eliminar (l'opció radical és potser la més assenyada), o hauria de ser una veritable Cambra de Representació Territorial d'un Estat federal. Naturalment, si aquesta fos l'opció, s'imposa que els territoris representants fossin els Estats (les CCAA), és insultant que siguin les províncies.

És molt clar que, per a les Illes Balears, no és el mateix repartir entre 51 que entre 17. De fet, duplicaríem el nombre de senadors, la qual cosa permetria introduir pluralitat (i resoldre la demanda d'un senador per a Formentera).

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (1). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Eliminar les provÝncies

tonialorda | 23 Agost, 2011 21:21

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

La proposta de Rubalcaba d'eliminar les diputacions provincials, i ara l'acord PP-PSOE per modificar la Constitució ad majorem gloriam de la Sra. Merkel, obrin opcions per canvis sobre estructures anquilosades, i mai innocentment.

De tocar la Constitució a toc de pito naturalment n'haurem de parlar... Pel que fa a les diputacions, a finals de l'anterior legislatura vaig presentar al Parlament una iniciativa per instar-ne l'eliminació... i va ser aprovada, tot i l'oposició del PP. Ara cal fer-la valer.

Recordem d'entrada que abans del segle XIX, només Castella tenia províncies, llavor hi havia regnes, territoris històrics i d'altres denominacions, rere cada una de les quals, hi ha una realitat institucional particular. L’Estat liberal generalitza la província com a circumscripció d’un estat centralista, seguint la França revolucionària, fins que, durant  la dictadura de Primo de Rivera, l’Estatut de Calvo Sotelo els hi assigna, a més, el caràcter d’ens local (ara se’n remarca el suport als ajuntaments, però aleshores també de control i per repartiment de consignes). Tot plegat un model anacrònic.

Però els anacronismes s’enquisten. Només la Constitució Federal de la I República suprimia les províncies (com a ens obligatoris, vull dir), en el benentès que, creant estats federals (l'Estat Balear, per exemple), no calien tants nivells institucionals. No ens estranyi que Calvo Sotelo declarés que una de les virtuts de la província era evitar l’estat federal. Una vegada creades les CCAA aquest és l’esquema racional i el més congruent amb l’autogovern. L’Estat s’articula en municipis i comunitats autònomes i aquestes s’autodivideixen com volen.

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

1 2 3  SegŘent»