Toni Alorda

Les vacances de Pajin (UH)

tonialorda | 11 Juliol, 2011 21:43

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

En plena voràgine de demandes socials per eliminar privilegis dels “polítics”, compareix per Menorca la Ministra de Sanitat per gaudir d’un hotel propietat del seu Ministeri, en un indret d’alt interès paisatgístic i patrimonial, l’illa del llatzeret del port de Maó.  

Les explicacions de la Ministra ho han acabat d’embolicar. Al·legava que hi havia prou places, com qui dir “no he perjudicat ningú”, quan després ha transcendit que la Sra. Ministra té habitació pròpia reservada tot l’any (vaja cosa). També s’ha precisat que les estàncies són per a treballadors i acompanyants, quan els seus pares ocupaven habitació pròpia...  

La polèmica contribueix a la percepció dels càrrecs públics com una casta d’aprofitats, a recer de la crisi i zelosos d’unes prerrogatives exorbitants. Mentre Ramon Socias desallotjava, porra en mà, als indignats, Pajín s’allotjava a l’hotel ministerial... El PSOE perd sintonia social.  

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Despesa p˙blica

tonialorda | 10 Juliol, 2011 17:59

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Ni el debat sobre les despeses en càrrecs públics i les seves retallades, ni la indignació davant el caramull de casos de corrupció, no ens haurien de distreure d'un debat substancial: la necessitat de la despesa pública i la seva magnitud a les Illes Balears.

Els primers passos del Govern del PP, reduïnt alts càrrecs són certament populars (no ho ha estat, gens, que augmentés sou a alguns alts càrrecs, com que ho fes d'estranquis, ni que hagi exagerat l'estalvi), la reducció era oportuna i crec que qualsevol govern l'hagués afrontat (potser no amb aquesta dimensió... si no segueixen fent trampa), però, alerta, darrera darrera, s'apunten, com si en fos la continuació natural, retallades en totes les àrees, al·legant que cal austeritat i que no-n'hi-ha-més. La percepció de tot plegat és que els nostres dirigents han estat un aprofitats, fins i tot que han estat el problema, i no hi ha dubte que s'han comès errors, i que l'època Matas-Munar va ser un festival, però hi ha d'altres decodificadors quantitativament més rellevants, estructurals. Però ara se'ns vol fer dir a tots que vivim per sobre les nostres possibilitats i ens hem d'anar mentalitzant que caldrà revisar a la baixa els nostres serveis. Retallades que comportarien una resposta irada contra un govern progressista, sembla que hi anam posant el coll quan les executa la dreta.

Vius, idò! Que hi ha d'haver austeritat, d'acord; que la situació és delicada i és prioritari generar feina, d'acord; però nooblidem que la despesa pública insular és ridícula! Objectivament ridícula per la riquesa que (encara) generam, ridícula en comparació amb la despesa per habitant en sanitat, en educació, en despesa social, en transport públic, en pensions... fins i tot en despesa en funcionaris i en càrrecs polítics, a la cua respecte de l'Estat i no en parlem respecte dels països referència de la Unió Europea. No ens hi conformem. No admetem que hem de seguir baixant quan el que ens cal és més finançament públic, d'entrada per ingressos de l'Estat i, si cal, per ingressos fiscals més solidaris. 

No caiguem en el parany i renunciem a l'estat del benestar sense plantar cara, hi tenim molt a perdre. 

 

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Qatar Ús una dictadura

tonialorda | 02 Juliol, 2011 08:49

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

És tan senzill com això. El govern rau en mans d’un emirat hereditari, que és també el legislatiu, i no té reconeguda la pluralitat política. Ho paga afegir res més? Tampoc sabria millorar els arguments que han aportat una munió d’articulistes (per ca nostra, dos bons articles el mateix dia a db, de Melcior Comes i Miquel Àngel Llauger).

Per això em resulten ben tristes les declaracions del President del Barça, Sandro Rosell, quan va gosar amollar dues frases tremendament desafortunades i amb càrrega de profunditat: 1.- Que Qatar no és una dictadura sinó una “monarquia absoluta” i 2.- i que ell no sap sobre la política d’allà, però que a la gent de Qatar se la veu feliç.

Són ben tristes perquè justifiquen una tirania amb els arguments més mastegats de tots els temps, i que tant ens recorden als del franquisme: les acrobàcies nominals, lo de dictadura blana o semblants, i lo de què l’èxit econòmic la legitima (i és bo de fer l’argument a contrario, les dificultats econòmiques deslegitimen la democràcia).

Per paga, els motius que impulsen Rosell a les maleïdes declaracions no són precisament nobles: ha de justificar l’esponsorització de la Fundació Qatar, una entitat, que, ultra altres funcions, tracta de legitimar la dictadura qatarí comprant quota de credibilitat i prestigi d’entitats que en tenen, en el nostre cas, el Barça.

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

«Anterior   1 2