Toni Alorda

Tribulacions a la dreta i maldecaps de l'esquerra

tonialorda | 28 Febrer, 2011 21:26

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Fins el darrer terratrèmol d'UM, els analistes destacaven el poc pes de la corrupció en les preferències electorals, i així ho apunten les enquestes publicades, sobretot pel que fa al PP, que podria assolir la majoria absoluta (sobretot si UM surt de les institucions, no és una paradoxa?). Però els darrers dies es parla de conseqüències dràstiques en el panorama polític, amb la possible desaparició d'UM-Convergència de les institucions. El poble té la paraula.

Mentrestant, el dia que neix Convergència per a les illes Balears, voltant per la blogosfera de balearweb, me'n tem que els dirigents d’EU estan preocupats (o encantats), el motiu? un suposat procés de dretanització del PSM-Iniciativaverds. Mirau quins maldecaps! Qui no troba motius de preocupació és perquè no en cerca prou. Potser el més prudent seria no aixecar-ho d'enterra, és clar que les prioritats són unes altres, és el que em propòs fer d'ara endavant, només apunt avui dos comentaris.

D'entrada, no sembla raonable que els qui eren companys fins fa dos dies, però que no aconseguiren un gir de l'organització, la gent sana d’iniciativa, s’hagin convertit de cop i volta en revisionistes contra-revolucionaris. Als del PSM, ja deu fer trenta anys que en Grosske ens hi troba (de fet, congrés rere congrés repetim la mateixa fórmula literària per definir l'ample ventall progressista al qual aspiram, no és cap novetat); de totes maneres, si som tan de dretes, per què insisteix en compartir coalició? 

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Espais polÝtics i partits locals

tonialorda | 27 Febrer, 2011 17:41

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

El via crucis d’UM i l’aparició de la Lliga estan trastocant el mapa d’espais polítics illencs. I això que els mapes polítics són molt conservadors, gens propensos a daltabaixos, si no hi ha moviments sísmics.

 

És destacable l’èxit de Font en arreplegar el suport de candidatures independents: + acció de Campos (que, abans i a més profunditat que UM, cerca l’espai de la històrica i exitosa Unió Campanera), els NIL de Ses Salines o la nova Aliança per Muro. Poc a poc, les llistes independents es van alineant. Les de dretes, les primeres. De fet, reparar en la ubicació ideològica de les candidatures independents que compareixen en cada convocatòria, pot ser un símptoma de la fortalesa de l’espai polític respectiu.

 

Des d’aquest punt de vista, el PSM va viure el 2007 una situació delicada. Seria molt interessant que l’acord amb Entesa, les reflexions sobre el fenomen Font i la pròpia dinàmica electoral a nivell local, provoquessin una reacció de suma en aquest espai. És una gran oportunitat i els signes són positius: Santa Maria i Sant Joan ja han dat una passa.

 

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Aniversari de l'execuciˇ d'Antoni Mateu

tonialorda | 23 Febrer, 2011 19:24

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Demà és l'aniversari de l'execució d'Emili Darder i Antoni Mateu, i, com cada any, hi haurà actes commemoratius.  A les 12.30 al cementeri de Palma, un acte per Darder, on podrem celebrar l'anunci d'un memorial als represaliats (una iniciativa que se veu que ha irritat El Mundo). A les 19 hores, ofrena a Inca, en el monument als represaliats que s'erigí per acord municipal unànime (a iniciativa del PSM). En el Ple de divendres, Andreu Caballero i Antoni Rodríguez proposaran que l'ajuntament insti l'Estat per anul·lar aquella farsa de consell de guerra que va condemnar a mort a Darder, Mateu, Alexandre Jaume i Antoni Ques.

La meva modesta aportació és un article al setmanari Dijous en record de Pau Ferrer Madariaga, la primera víctima inquera:


24 de febrer i el 17 a les 17

Avui és l’aniversari de l’execució d’Antoni Mateu, un dia on, tant a Palma (per Emili Darder) com a Inca, es celebren actes en memòria dels dos batles republicans, i de totes les víctimes de la repressió franquista.

M’hi fa pensar el memorial de l’avinguda Reis Catòlics, obra den Toni Garreta, un encert la iniciativa i l’obra, potser no tant la ubicació, que convida poc a uns moments d’introspecció.

I em ve al cap la primera víctima inquera del cop d’Estat. Aquell comandant de 40 anys, destinat a Melilla des dels 20, intervinent de les cruentes batalles colonials.

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

La culpa Ús dels polÝtics (resposta a Joan Riera, DM)

tonialorda | 22 Febrer, 2011 11:21

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

És general la desconfiança contra els polítics, els partits i fins i tot les institucions democràtiques. Per trobar crítiques furibundes no importarà esforçar-s’hi gaire, ni al carrer ni als mitjans de comunicació. Al DM de diumenge, Joan Riera ho posa al titular: la culpa del descrèdit autonòmic no és del sistema, sinó dels mals polítics que nos han tocado en suerte. Tots per un igual. 

Vagi per endavant que som ben conscient que hi ha motius per a la crítica i que, en tot cas, és sana i necessària, a més de substancial a la funci periodística, i dues confessions: mai he cregut que els representants democràtics siguin la flor i nata d’una societat i no sent cap necessitat de lideratges carismàtics. Per mi era Lincoln qui deia que Déu preferia la gent corrent (sembla que, en aquest context, és quasi-sinònim de mediocre) i per això n’havia fet tants... Tanmateix, sovint em deman quina revolució farien els ultracrítics si fossin al Parlament. Bé, en part ho he vist, són molts els periodistes (molts del DM) que han passat per la política, alguns amb aportacions de mèrit, però, cap revolució?

Si no parlam d’aptituds personals, quina és la proposta de canvi? Deixant-nos de coverbos, vull dir, per divertits i brillants que siguin les ocurrències. Com que jo, mediocre i gris com som, no he sabut veure les propostes, em volten algunes qüestions:

1.- La insistència en què tota la política és negativa, no estarà contribuint a diluir les diferències entre els practicants de la corrupció i els altres? No fa la seva contribució a l’absurd i desmobilitzador “tots són iguals”?

2.- La desconfiança en l’activitat política, més enllà dels motius provocats pels seus actors (que són grossos), no respondrà també a una desconfiança general en les respostes socials, en nosaltres mateixos com a societat?  I insistir-hi de manera tan indiscriminada, no hi contribueix encara més? Però realment ha estat un fiasco l’Estat autonòmic? O la democràcia?

3.- Deuen existir aquests superherois capaços de reconciliar-nos amb la política democràtica? No hauríem d'animar a molta més gent, mediocre o no, que s'involucri en la gestió de la cosa pública?

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

1 2 3  SegŘent»