Toni Alorda

Repercusiˇ a ArmŔnia d'una iniciativa balear

tonialorda | 19 Gener, 2011 09:18

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Les iniciatives sobre drets humans i, en general, sobre matèria internacional del nostre Parlament solen passar desapercebudes. Hi col·laboren sovint els mitjans que ni tan sols recullen en la informació estatal o internacional les valoracions des d'aquí sinó que, cas de fer-se'n ressò, les ubiquen a "informació local". Tanmateix, les Illes Balears són conegudes arreu del món i, de tant en tant, transcendeixen els seus pronunciaments, fins i tot sense fer-ne comptes.

Avui vos pas el ressò a Armènia d'una iniciativa del PSM-Iniciativaverds al Parlament de les Illes Balears exigint el reconeixement internacional del genocidi del primer terç del segle XX, en el qual perderen la vida més d'1,5 milions d'armenis, i que Turquia encara es nega a reconèixer (per cert, una de les exigències del Parlament Europeu per al seu ingrès a la Unió).

Potser no tots ho entendreu (jo no certament)..., però, vos en fareu una idea, amb una de les quatre referències que ens han enviat els amics del poble armeni, pitjant aquí.    

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

La reprovaciˇ per no aprovar pressupostos

tonialorda | 15 Gener, 2011 17:03

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Veig als diaris que PP i UM reproven el govern municipal de Palma per no haver presentat els pressupostos al Ple abans d’acabar l’any. El govern de PSOE-BLOC, en minoria d’ençà de l’expulsió d’UM (afer Miquel Nadal), ha intentat i segueix intentant trobar suports per aprovar els pressupostos, però PP i UM afirmen que, tant si hi ha acord, com si no n’hi ha, ells tenen dret a debatre els pressupostos, com si és perquè no s'aprovin... o perquè l’oposició les giri damunt davall. Com que el govern municipal no participa d’una idea tan peregrina, ha estat formalment reprovat.

Mentrestant, la immensa majoria dels ajuntaments de les Illes Balears no han aprovat els pressupostos, i no és per una causa tan comprensible com el d’estar en minoria i amb una oposició que no juga a la governabilitat.

Però és que, avui mateix, veig al diari (al diari oficial, el boib) que l’ajuntament d’Alaró (govern PP) anuncia al públic la modificació dels presupostos... de 2010 (dues modificacions per falta d’una). Però, vèiam, raonem:

-          No es poden fer despeses sense partida suficient.

-          No es poden imputar despeses d’enguany (2011) al pressupost de l’any passat (2010). Només les “factures” de 2010 es poden comptabilitzar el 2010.

-          Avui som 15 de gener de 2011 (perdonau l’obvietat).

-          Per paga, l’anunci dóna 15 dies per al·legar i, per tant, no s’aprovarà la modificació fins pel febrer...

-          Idò, com és que el 2011 modifiquen crèdits de 2010 si, en tenir habilitada la partida, no podran fer cap despesa?

-          Naturalment les despeses ja estan fetes (presumptament de manera irregular per no tenir consignació suficient), i ara s’habiliten les partides per poder comptabilitzar-les (en frau de llei).

I, si ho deixen aquí, francament, potser pecatta minuta; però és que en Mateu Marcús, el regidor del PSM, ja va denunciar que el mes d’octubre (el mes d’octubre 2010), el Ple aprovava modificar els pressupostos... de 2009! Ho paga seguir?

Però els del PP imparteixen lliçons, fins i tot segueix bravejant de la bona gestió de l’anterior legislatura (Rosa Estaràs dixit aquesta mateixa setmana), la bona gestió de l’anterior legislatura! Uns grans gestors, sí, però els pobres fiscals (com diria mon pare): “no donen abasto”. I no van arreu.

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

ART i protecciˇ del territori. PP: contradicciˇ? no, triangulaciˇ

tonialorda | 14 Gener, 2011 09:40

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

El Consell ha aprovat avui tornar arrere 19 ARTs que el 2004 PP i UM presentaven com una mena de panacea de la reconversió turística, tot i que significaven crear milers i milers de noves places, algunes en llocs tan inversemblants com la de Es Crever a Marratxí i d’altres a vorera de mar, com les de Sa Ràpita.

S’han reduït més de 400 hectàrees de creixement previstes. Queda alguna espina (no és el PTM del PSM, és clar), però ens hem dotat de prou elements per afrontar-les més envant. En tot cas, si hi sumam el reguitzell d’urbanitzacions aturades i les 1.600 hectàrees protegides per la llei de Biel Vicens al principi de legislatura, i d’altres mesures del Consell, s’ha de reconèixer que el canvi de paradigma és molt potent. Muleta, Son Real, Cala Marçal, Cala Blanca, Cala Carbó, Montport, Son Baco, Es Guix, Es Pujols, Son Aversó, etc, i aturades Ses Feixes, Ses Fontanelles, Son Bosc, etc.

Formalment només UM segueix defensant el desenvolupisme de l’anterior legislatura. Formalment, dic; perquè el posicionament del PP nos’explica per un canvi de conviccions sinó per pur càlcul estratègic. Un càlcul doble:

Inicialment, llevar-se la pressió de les investigacions criminals que hi havia obertes. No és gens absurd pensar que l’eliminació de les ARTs pot haver influït decisivament en l’arxiu de la causa del Pla Territorial (allò del ca i la ràbia). Jaume Font ho ha tengut clar.

Però també s’ha de tenir molt present la pràctica política d’un cert PP (Font o Rotger n’han estat mestres, però ve de més enrere, del temps de Cañellas): triangulació en va dir Dick Morris. No crec que hagin llegit Morris, potser sí, més tost sembla que és una mescla d’intuïció estratègica i vocació populista.

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Sudan (comentari a Jorge Dezcallar)

tonialorda | 12 Gener, 2011 10:04

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

El referèndum d'independència del sud del Sudan torna suscitar les fílies i fòbies habituals a l'Estat espanyol. Avui El Mundo es preocupa per efectes en els desplaçaments que pot provocar, sense apuntar que al Sudan els desplaçaments durant la bestial guerra de més de vint anys s'han comptat per centenars i centenars de milers.

No faré un repàs d'anàlisis, ni tenc prou elements per entrar en un conflicte que ha aniquilat gairebé un 10% de la població sudanesa, més de dos milions de morts, entre el Nord i el Sud amb profundes diferències identitàries, religioses, lingüístiques, etc. Em vull limitar a uns comentaris de Jorge Dezcallar, qui fou cap del CESID, al DM d'ahir.

Dezcallar afirma que els darrers anys hi hagut tant processos d'unitat com de divorci. D'unitat cita Alemanya i Iemen. De divorci: Namíbia, Sèrbia, Croàcia, Eslovènia, Bòsnia, Macedònia, Montenegro, Kosovo (a la qual posa pegues), Estònia, Letònia, Lituània, Moldova, Bielorússia, Ucraïna, Geòrgia, Armènia, Azerbaijan, Kazajstan, Uzbequistan, Tajikistan, Turkmekistan, Kirguizistan, Eslovàquia/Txèquia, Eritrea (precisa que va comportar una guerra de 30 anys) i Timor (una guerra de 25 anys). I diu que ara toca el Sudan, se n'alegra perquè pot ser útil per resoldre la brutal situació que viu, i afirma diferències "nacionals" (ell no usa la paraula) entre el Nord i el Sud.

Però el sorprenent és que quan apunta els fets de la implosió de la Unió Soviètica, presó de pobles, afirma que el comunisme havia derivat d'un somni alliberador a una dictadura de les llibertats individuals, i hi afegeix, de manera absolutament gratuïta i sense venir a tomb: "COMO TODAVÍA HOY PRETENDEN LOS NACIONALISTAS QUE ANTEPONEN PRETENDIDOS DERECHOS DE LOS PUEBLOS A LOS DERECHOS INDIVUALES". Com, els alemanys s'han unit pels drets individuals sense cap consideració col·lectiva?, com s'haguessin pogut unir a Polònia o Dinamarca (o al Congo)? Vol dir que no hi ha cap principi de nacionalitat ni un que ajudi a entendre el procés que analitza? Hem d'entendre que Eslovènia té més drets individuals perquè s'ha proclamant independent que si hagués quedat en una Unió Soviètica democràtica? Segur que alguna mena de nacionalisme eslovè no hi ha tengut res a veure? Si no hi ha cap criteri "nacional", com s'han definit les fronteres, a sorts? Al cap i a la fi, a banda i banda de les noves fronteres hi ha individus amb drets individuals. Creu Dezcallar que el president de França o el de Gran Bretanya no apel·len mai a "pretesos drets" dels seus pobles, que no apel·len mai a cap mena de col·lectiu ni molt menys patriòtic, sinó que només actuen guiats per drets individuals? De tots els individus d'arreu del món sense distincions? Creu el diplomàtic Dezcallar que les actuals fronteres del món, les noves i les antigues, només s'expliquen per qüestions individuals (d'individus agafats un a un?), sense cap consideració a trets col·lectius d'aquests individus? A cap sentiment d'adhesció i pertinença "nacional", referits a una cultura, una història, una llengua, etc?

Segur que el nacionalisme del propi Dezcallar no hi té res a veure amb un comentari tan fora de to?

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent