Toni Alorda

Turisme a Inca: l'ajuntament ha encomanat un pla

tonialorda | 28 Gener, 2011 12:52

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

L’ajuntament d’Inca ha pagat 14.000 euros per una estratègia de promoció turística. Hem de convenir que l'objectiu pot ser interessant i que hi ha camp per córrer.

El treball és  un power point de 40 pantalles. Comença destacant la rellevància del turisme, i aporta dades. Ens informa que l’èxit de Mallorca es basa en el sol i platja, però que, a l’interior, no hi ha platja (vaja, vaja), per tant, cal recórrer a d’altres atractius: cultura, gastronomia, compres...

Entre els nostres punts negatius diu que no tenim hotels, ni imatge turística (a diferència d'altres nuclis) i l’escassa iniciativa pública (el govern municipal no en surt gaire ben parat). Entre els avantatges: la ubicació, el patrimoni, la pell i la sabata, botigues i gastronomia. L’objectiu: fer venir la gernació de turistes que visiten Mallorca. Sona bé.

Per aconseguir-ho, proposa especialitzar-nos en turisme de shopping, cultural i gastronòmic; incrementar allotjament, sinèrgies amb el sector privat, crear una marca turística, crear un centre d’interpretació (del que sigui) a un edifici emblemàtic, a més del museu de la sabata; i potenciar itineraris (rutes shopping, rutes esportives), senyalitzant en vàries llengües; millorar la comunicació i la promoció, acudir a fires internacionals...

El document recomana dissenyar estratègies de promoció... (però si aquest era precisament l’objecte del treball!), fer un pla de màrqueting i crear un ens assessor. Acaba amb un plànning que comença el 2009 i acaba enguany.

Vos he resumit els 14.000 euros. Repetesc que el repte és important, però me deman si mitja dotzena d’inquers, en un horabaixa, haguessin fet molt enfora en el diagnòstic i les propostes, fins i tot més concretes. Em deman si algú se n’ha temut que aquests tres anys hem estat implantant un pla estratègic de turisme. Em deman... si ens han pres el pèl.

L’autor de l’estudi, ex-alt càrrec del PP, ha dipositat una fiança de 350.000 euros per evitar la presó en l’operació Pasarel·la, on s’investiguen actuacions que també afecten empreses del cas Gürtel. Mentre hi  ha persones que compleixen condemna per encomanar informes inútils.

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Defensors del benestar i lĺautogovern: culpables (article UH)

tonialorda | 26 Gener, 2011 17:53

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

 

El PP aprofita la crisi per escometre contra l’autogovern,  el PSOE s’hi apunta per espolsar-se pressió (el fum del tabac ja escampa). Ara resulta que el dèficit públic és culpa de les autonomies. Si cal eliminar autonomies perquè generen el 15% del dèficit, què feim amb l’Estat  que en genera el 80?

El President del Banc d’Espanya, ell sempre conciliador, diu que no se n’ha temut que les Comunitats hagin retallat despesa. Potser ell no se n’ha temut, però molts de ciutadans sí. El peculiar President de Cantàbria li dóna la raó i afegeix, sentenciós, que n’hi ha que han fet llarg; ell no, Cantàbria té l’endeutament al 6% del seu PIB,  però n’hi ha que s’acosten al 20, diu. Primer t’empastifen la cara, i llavor encara has de sofrir que et diguin brut. No coneix el Sr. Revilla com ens ha castigat als illencs el sistema de finançament? No sap que la nostra sabata no ha rebut el suport, els centenars de milions anuals, de la mineria càntabroastur, ni el doll d’ajuda europea del sud?

És cert, les Illes Balears deuen el 15% del seu PIB, i això és molt. És cert, el dèficit ens fa vulnerables i cal reduir-lo. També és cert que una part de la despesa, de manera destacable amb el govern Matas, és qüestionable, fins i tot emergeixen, de les clavegueres, mostres deplorables. Tanmateix, el gruix de l’endeutament respon al compromís de tots els governs (de tots, també els del PP) d’oferir uns serveis dignes; un repte especialment complicat en aquests anys de forta davallada d’ingressos.

L’acusat es declara culpable. Al·lega estat de necessitat. I, ara, quina pena ens volen imposar? Reduir educació, sanitat i serveis socials? Desmantellar l’Estat del benestar? Limitar l’autogovern? Idò, no ens hi avenim.

Alemanya, que es recupera reivindicant l’esforç i el sacrifici, mantén una despesa pública molt superior a la nostra (en relació al PIB) i una situació fiscal més progressiva. Els länder també s’han hagut d’arromangar, però ningú els qüestiona. Això sí, allà cap land toleraria un espoli fiscal del 14% del PIB com patim els illencs.

Són moments difícils i calen mesures, però sobren receptes simples, ximples, populisme amb mala idea. Rajoy diu que, canviant de President, reduirà a la meitat el nombre de desocupats. I per què no a una dècima part? O tot. L’excés de promeses afebleix la confiança (Horaci).

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

El PP posarÓ ordre a la televisiˇ... El PP?

tonialorda | 25 Gener, 2011 21:42

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Seguint les propostes de Joserra Bauzà pots tenir la sensació que ha aterrat d’un altre planeta o que mai ha existit l’era Matas. El reguitzell d'exemples és tan llarg que em limitaré a un: diu que ara gastam massa en televisió.

El PP gastava més de 100 milions d’euros a l’any a ib3, una autèntica passada. Això sí, no en pressupostava ni un 20%. Ara es gasta la meitat. La suma d'IB3 i TVMallorca queden molt enfora del que gastava el PP només a IB3.

Fixem-nos només en una dada: els informatius d'IB3 es contractaren externament el 2005 per 18,5 milions d’euros l’any, fa ben poc el nou contracte s'ha subscrit per 7,5 milions (absorbint la plantilla). Onze milions d’euros anuals de diferència són una fortuna. Però llavor el Sr. Bauzá ho trobava magnífic, ara, una barbaritat.  

De la despesa televisiva n'hem de poder parlar en campanya, naturalment, i és lògic que es tengui present quan parlam de prioritats, però, mentre Bauzá no en renegui clarament, hem de partir de què la referència televisiva del PP és el model de despesa i sectarisme de Matas/Umbert, amb locutors estrella d'intereconomia que obligaven a canviar de llengua, les investigacions amb càmara oculta, etc.; i la desacomplexada concessió de canals... O el model valencià o el de Madrid. De moment, hi ha vàries investigacions criminals sobre la manera de gestionar del PP que lidera ara Bauzá, la gran obsessió del qual és equiparar castellà i català a ib3 (es veu que troba que hi ha un excès de català en l'oferta televisiva que sintonitzam a Mallorca).

Curiosament, ara, amb la meitat de pressupost, s'augmenta la quantia per a les produccions locals i augmenta l'audiència... I certament és un sector amb un impacte econòmic gens menyspreable.

Francament, si el leit motiv de la campanya del PP és que ells seran austers i posaran ordre a un suposat desgavell actual, han de confiar molt en la mala memòria dels mallorquins.

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

L'olor del fems

tonialorda | 20 Gener, 2011 12:42

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

El darrer cas investigat per la fiscalia sobre la gestió d'UM de la recollida selectiva a Mallorca va confirmant les sospites que tenien els actuals gestors sobre l’existència de pagaments injustificats: factures inflades i un servei virtual (però molt ben pagat a un militant d'UM-Manacor) de control de la recollida. Un altre cas greu.

La reacció d'UM s’assembla molt a la que va provocar el cessament dels seus càrrecs de govern i ens ha duit en la situació de govern en minoria.

El PSM d’Inca ha vist clarament que el modus operandi, pel que fa a facturar tones de fems no recollits, recordava el de la presumpta trama detectada a Inca, on sembla prou clar que la concessionària de la recollida ens duia (i cobrava) els fems d’altres pobles, aprofitant que gairebé per tot cobren per fer el servei (amb independència de les tones recollides) i aquí cobraven per tona. La pràctica va ser confessada per un dels xofers de la companyia, amb pèls i senyals, i corroborada per una notable tasca investigadora de na Xisca Xerloc Vives que constatava que les puntes d’alguns dies eren pràcticament impossibles (ni tan sols amb tots els iglús plens).

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

1 2 3  SegŘent»