Toni Alorda

La puja de l'electricitat (i efectes de les privatitzacions)

tonialorda | 30 Desembre, 2010 11:06

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

La corrent puja un 10%. Que se suma a les importants pujades dels darrers anys, tothom ho ha conegut, particulars (per alguns s’ha fet molt feixuc, sempre uns més que altres) i empreses. No cal insistir en què és un recurs imprescindible per tothom.

El Ministre (del PSOE, potser no és sobrer precisar-ho) diu que no representarà massa més que el preu d’un cafè. Idò.

Se’ns diu que cal corregir el dèficit en la producció d’energia, que arrossegam un deute amb les elèctriques de 20.000 milions d’euros que compromet la seva situació.

Mentrestant, Endesa va gastar l’any passat 38 milions d’euros per pagar el seu consell d’administració, més de l’1% dels seus beneficis. Només el directiu Entrecanales va cobrar una indemnització per cessament (quan Enel va comprar el gruix de la companyia ) de 9,6 milions d’euros; 9,6 milions... per haver fet 18 mesos de feina. El President d’Iberdrola “només” n’havia guanyat 8 milions, de salari anual, dic, 5 ordinaris i 3 per objectius assolits. I podríem fer un repàs de les principals empreses i els seus repartiments de beneficis. Beneficis des de la tranquil.litat que, més prest que tard, cobraran aquests 20.000 milions d’euros amb interessos.

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Consultes populars

tonialorda | 27 Desembre, 2010 14:06

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Zapatero impugna la llei de consultes populars de Catalunya. Entre les excuses (en diuen motivacions) s’al·lega la Sentència del Constitucional contra l’Estatut; però, no havíem quedat que la resposta del PSOE seria aprovar les fórmules legals per pal·liar-ne els efectes? Idò mira.

Certament el Constitucional va ser duríssim contra els referèndums. Es va haver d’aferrar a l’emblanquinat davant la magra regulació constitucional. Pareixia clar que no es poden convocar referèndums sense el permís de Madrid. Una previsió roïna, antidemocràtica, però que al TC no li ha bastat i conclou que les CCAA ni tan sols poden regular la institució: bé, les consultes populars sí, els referèndums, no. Aquesta m’és bona. Només l’Estat podria regular els referèndums  i fins ara només n’ha previst d’abast estatal i municipal... El pànic a què es pugui consultar el poble és lamentable, i significatiu.

I parlam de tota mena de consultes. Les que habitualment fan a Suïssa, a Baviera, o a Califòrnia. Sobre el que sigui. Ho contes i no ho creuen. Per ventura, el PSOE de Zapatero i el TC pensen sobretot en les consultes sobiranistes de Catalunya o en el Pla Ibarretxe (Aznar, recordem-ho, va incloure la convocatòria de referèndums en el codi penal, en el codi penal!), no es conformen que el Consell de Ministres puguin denegar-les...

Aquests dies hem presentat una proposició de llei de consultes populars al Parlament de les Illes Balears. La llei assumeix les tristes estretors de la Constitució (amb la incomprensible autorització de Madrid), no es pretén un text deliberadament inconstitucional, sinó aprovable, però, això sí, fent ús de la previsió estatutària que ens atorga competències legislatives en consultes populars, un text que tothom entenia que era d'aplicació als referèndums (jo mateix vaig presentar i defensar l’esmena l’any 99, que fou inclosa per unanimitat). Veurem què en diran els representants del nostre poble. Creuran que només Madrid ens pot dir si podem o no demanar parer al nostre poble? Quina qualitat democràtica mostren tantes prevencions, tanta por? Tanta mesquinesa.

Confi que Catalunya se’n surti. Aquí potser hauríem de començar per esquerdar la sòlida hegemonia de PP-PSOE.

Posted in General. Comentaris: (1). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Carod i ERC

tonialorda | 18 Desembre, 2010 00:32

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Ha vengut Carod a dar la seva versió dels fets. I la seva solució... un poc confusa, la veritat.

Les eleccions de Catalunya donen per varis volums de reflexió política. De la resposta a Espanya per l’Estatut i com s'ha canalitzat l’empenta independentista (amb un Parlament d’un alt component catalanista); de com afecten les crisis al govern (les diverses crisis, les polítiques, sí, però sobretot l’econòmica), i de manera especial a un govern de coalició; sobre el vot d’esquerres... Resulta interessant veure com el PP troba extraordinari treure un 12% i que n’extreguin, ells i alguns comentaristes de per aquí, que això apunta a què obtindran majoria absoluta a les Illes Balears, perquè Catalunya ha triat... Convergència (?) Sobre els efectes de la pluralitat de candidatures i la dispersió del vot, sobre el paper dels partits. Sobre el dia després. Etc.

Com és lògic, Carod parla sobretot de l'esquerra nacional. Diu que cal un projecte que parli de tot i no només d’independència, que engresqui la majoria de la societat en comptes de disputar-se el vot entre els convençuts. Que uneixi i sumi. Diu que ERC ha de voler jugar a primera divisió, fer-se un lloc entre els grans, i ha comès l’error de comparar-se amb equips de segona.  Si és sincer en el plantejament i troba un fracàs un 7% del vot, què en deu pensar de resultats del 0,x% com els que obté ERC al País Valencià o per aquí? Ho faria servir com a mostra de voluntat de primera divisió i majories socials?

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (12). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Privatitzacions

tonialorda | 15 Desembre, 2010 09:11

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

El procés de privatització/venda dels aeroports dóna una passa més per afectar les torres de control. Zapatero, knoquejat, implementa el guió d'un altre i es recrea en la reacció contra els controladors per fer empassar totes les mesures. Mentre, el PP, s'ho mira divertit, instal·lat en la demagògia, i confiat en el "com pijtor, millor" per arribar al poder.

Dissabte, torna haver-hi una concentració contrària a les mesures neoliberals del govern sois dissant socialista. S'hi ha de ser.

I tanmateix no compartesc  punts importants de l'actitud dels sindicats convocants. N'escolt les demandes, significativament pel que fa a funció pública, i tenc la sensació que no estan al cas del moment econòmic i social que vivim, de com estan les arques públiques i les demandes que afronten. Que no ho volen sabre. Tenen raó en denunciar la deriva governamental, en l'elecció de prioritats, en l'actitud, però mantenen, impertèrrits, que calen més doblers públics per a tothom.

Per què l'Estat hi guanyarà molt amb la privatització? En les infrastructures és evident, ven el que hem pagat entre tots i fins i tot es desprén d'actius que produeixen ingressos (com eren elèctriques o telefonia, i ara segons quins aeroports). En els casos de prestació de serveis, pels costos laborals (sou/hora i productivitat), que donen marge fins i tot per a un benefici empresarial (que no cal en el cas d'explotació pública directa).

Cal afrontar amb decisió i valentia aquesta distorsió, la reacció davant el col·lectiu de controladors ha de ser inequívoca, contundent (ja és absurd que s'hagi hagut de recórrer a l'estat d'alarma i la militarització), i no només. O anam reaccionant, posant seny en procediments i hàbits, des  de l'estima a la gestió pública, des de la sensibilitat social, des de la solidaritat, o la reacció arribarà, però de quasevol manera i fins a un punt insospitat.

En aquest procés, potser no és el seu paper, pens que els sindicats no ajudaran gaire.

Posted in General. Comentaris: (4). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent