Toni Alorda

Mar i Terra i el Teatre Principal

tonialorda | 22 Novembre, 2010 11:16

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Palma ha obert un nou espai escènic, el teatre Mar i Terra, després de 40 anys tancat. Els ciutadans de Palma,  sobretot les barriades de Es Jonquet i Santa Catalina, i tots els mallorquins, estam d’enhorabona. L’edifici es va comprar l’anterior legislatura, les obres s’han fet íntegrament en aquesta. Inca segueix esperant...

És cert que els temps són difícils i no resulta fàcil trobar finançament per equipaments culturals; però, quan es consideren una prioritat, se’n troben. Nanda Ramon ha remogut cel i terra per obrir el mar i terra; pos messions que, si fos la regidora de cultura d’Inca (sobretot si ho fos tots els anys que hi hem tengut el PP), ja tendríem el Principal; com mantenc que ja el tendríem si el batle hagués estat en Toni Rodríguez (o na Xisca Vives).

De moment, a Inca s’ha esvaït el milió d’euros que va aportar el Ministeri, mentre que el que ha compromès na Xisca Vives, encara no s’ha aplicat. Aquests anys, Inca ha rebut molts de fons supramunicipals (estatals, autonòmics i insulars) per les obres que han interessat i hem de convenir que s’ha enrajolat molt, però no s'han destinat al Teatre.

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Autoritats internacionals exigeixen salvar Son Bosc

tonialorda | 20 Novembre, 2010 17:54

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

La Missió internacional que ens han enviat per al seguiment de la Convenció sobre Zones humides d’importància Internacional (conveni Ramsar), conclou que Son Bosc hauria de formar part del Parc Natural de S’Albufera i que urgeix  derogar la llei de desprotecció que havien aprovat PP i UM. De fet, la Missió, en un escrit contundent, conclou la incompatibilitat entre el projecte de camp de golf i la preservació de la zona protegida.

És una gran notícia, des del seny, que ens ha de permetre preservar l’espai; tot i que sigui trist veure com han de venir autoritats internacionals a llegir la cartilla a la nostra dreta i a una part dels nostres sectors econòmics, instal·lats en un model insostenible, antimodern, que dejecta els espais naturals. Confiem que les severes recomanacions de Ramsar bastin per abandonar aquest despropòsit. Cas contrari, caldran noves vies jurídiques per garantir el compliment del Conveni, al cap i a la fi, l’Estat espanyol és signant d’aquest Tractat i, per tant, és normativa interna que s’ha de respectar. De fet, amb 160 Estats signants té un abast quasiuniversal.

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Veus que clamen en el desert... del Sahara

tonialorda | 18 Novembre, 2010 18:16

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

El 14 de novembre complia trenta cinc anys l'infame acord de Madrid pel qual l’Estat espanyol dividia el Sàhara Occidental i el “lliurava” a Marroc i Mauritània. Marroc va celebrar la malaïda efemèride amb un salvatge vessament de sang. La reacció del govern espanyol ha estat penosa, negant-se a una elemental condemna de la vulneració de drets humans i del dret internacional, justificant lo injustificable, un exercici de pretesa real politik que ha dissipat totes les expectatives de reembrenzida progressista que havia encomanat el nou gabinet. Aquest govern va de rota batuda.

Pere Sampol ha tengut l'habilitat i el coratge de replegar representants de tots els grups parlamentaris del Senat per condemnar l'acció del Marroc. De tots? Bé, de tots no, de tots tret del grup socialista, que és el que havia vetat la declaració institucional que propugnava Sampol, una declaració molt semblant a la que (redactada en primer terme per Llauger) sí havia aprovat el Parlament de les Illes Balears per unanimitat. És un gest digne, valent, del Senat espanyol que saludam i mostra del que és capaç d'aconseguir un home compromès. Pere,  no és matèria per dar enhorabones, però sí les gràcies.

I, sí, sabem que és delicat i pot tenir efectes plantar cara al Marroc, però la renúncia als principis fins on ho fa el Govern Zapatero, té conseqüències molt més greus, i en matèries que tots hauríem de ponderar com a més valuoses.

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (1). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Brueghel el Vell i el vell centralisme

tonialorda | 15 Novembre, 2010 22:48

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

 

El Prado ha comprat un gran Brueghel, “El vi a la festa de Sant Martí”, on una gentada s’amuntega per beure el vi novell, en aquests temps de matances del generós Sant Martí. Un quadre revelació que farà costat al “Triomf de la mort”. Just aquests dos quadres bé mereixen una visita, no en parlem si hi afegim l’impressionant “jardí de les delícies” de Bosch. I, certament, la pinacoteca de El Prado és molt més.

Els set milions d’euros que ha costat, permetrà veure l’obra en un museu públic i té aspectes molt positius, però també ens acara a una reflexió sobre prioritats i l’estratègia que serveixen. El centralisme en la despesa cultural de l’Estat és incongruent, incompatible, amb un Estat autonòmic: les dues terceres parts es concentra a Madrid. La capital com el gran mostrador de l’Estat. La malaltia jacobina duita al deliri. I no és una dada innòcua, ni innocent.

Si aplicam el zoom sobre les Illes Balears, la imatge esdevé dramàtica. Els anys 2004, 2005 i 2006 rebérem el 0’4% de la despesa total, essent els darrers en despesa per habitant. Les inversions actuals potser corregiran aquesta relació, però quedaran molt enfora de reparar l’oblit històric. La situació dels museus de titularitat estatal és lamentable. El Museu de Mallorca gasta en 10 anys el que ha costat el quadre de Brueghel.

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent