Toni Alorda

Els escÓndols del Pla Territorial

tonialorda | 30 Octubre, 2010 08:55

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

El Pla Territorial de Mallorca de l’anterior legislatura és un escàndol monumental. M’hi reafirm avui, quan em demanen què en pens de què probablement s’arxivi el cas. Idò en pens el que en pensava:  que era una excusa per créixer i que els indrets escollits, de formes poligonals inversemblants, eren més que sospitosos. Si els fets tenen o no transcendència penal, si es troben o no prou indicis de suborns i enriquiments il·lícits, no hi entr. En cap moment, hem anat per la via penal, som dels que crec que entre la munió de feines que tenen els partits no hi entra la de perseguir els delinqüents. Però que és un escàndol urbanístic i un escàndol polític, em sembla irrefutable.

 

De fet, la part de les investigacions que han transcendit, abunden en aquesta valoració. Per què Vicenç Grande compra Es Crever per 14 milions d’euros quan és sòl rústic i, com és possible que vengui dues terceres parts d'aquest ametlerar, al cap d’uns pocs mesos, per 46 milions. 46 milions per 2/3 parts d’una finca que n’hi havia costat un preu ja de per si elevat de 14 milions! Quan ho expliquen, veus que hi ha hagut informacions privilegiades, com n’hi ha hagut en totes les transaccions a Alcúdia o a Campos associades al Pla Territorial. I què has de pensar quan els tècnics de l’ajuntament de Marratxí diuen que ells no triaren els terrenys? I els tècnics del Consell diuen que ells tampoc? I els polítics del PP diuen que va ser UM, i els d’UM que varen ser els del PP. Parlam d’un parell de milers d’habitants en el nucli vint-i-un de Marratxí, algú creu que era una necessitat imperiosa per a tota Mallorca? No repassaré els altres casos però en tots hi ha material.

 

Jaume Font ha anat prou viu de no caure en el parany de justificar l’anterior legislatura reivindicant la netedat del procés i la injustícia de la persecució a què ha esta sotmès, etc, etc. En comptes d’aquest guió, ha optat per fer un alè fondo, humanament comprensible, i aprofitar els micros per reivindicar-se un paper en la política mallorquina reaccionant a les represàlies i la deriva de Bauzá. No debades, el PP de Font en el Consell ha dat suport a l’eliminació de totes les ART en aquesta legislatura (una decisió que pot haver influït en l’arxiu: per allò de la mort del ca i la ràbia): ara, no s'entendria que les reivindiqués.

 

UM en canvi (declaracions de Monjo) fa la cançoneta de què “ara se demostra que tot es va fer bé, que les ART són positives, etc.”. Una línia delicada quan, devora la notícia del possible arxivament del cas PTM, hi surt la probable inculpació de tota l’anterior cúpula  d’UM pel cas Can Domenge.

   

Posted in General. Comentaris: (1). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Pancatalanisme eixorc, catalanisme fecund

tonialorda | 29 Octubre, 2010 22:28

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Ha vengut Germà Bel a Palma i confirma que Son Sant Joan i els aeroports illencs (amb d’altres, naturalment) són els que paguen la mastodòntica T4 de Barajas (6.200 milions d’euros, 6.200) financiam el model d’un centralisme sonat que ens perjudica a fons. Però també financiam el Prat (per compensar Catalunya), només 850 milions, que han servit per muntar una plataforma que ha atret Spanair i l’hangar d’Ibèria, centenars de llocs de feina, estratègics, que teníem a Mallorca, deslocalitzats amb l’ajut decisiu de doblers públics.

Entre tant, el PSAN ha entrat a Solidaritat i promou la tesi clàssica de Guia: digau-li Catalunya a tota la catalofonia i ja està. Fa anys que ho predica, i el PSAN és on és. Ell pretén que es presentin a tots els Països Catalans (i ja va convéncer a Colom d’ERC, tot i que avui és a Convergència): els esperam. Si s’hi suma Reagrupament, tendrem un ric panorama d’ofertes. Com més seran, més riurem. En tot cas, de moment, el PSM acompanya Solidaritat i Reagrupament en les seves assemblees (ERC fa molts d'anys que no ens hi convida).

Record una conferència recent sobre les figures de Companys i Darder. Dos grans líders, dos grans homes. Dos màrtirs. Margalida Moner fa esment de les seves relacions i simpaties mútues, de la seva solidaritat. Militant a partits molt distints, però amb la íntima solidaritat d’objectius comuns, i un enorme respecte mutu, comprenent  la situació política que viu cadascú (tant distintes una de l’altra) i la íntima solidaritat per la respectiva peripècia, en el temps engrescadors de les grans transformacions i en el temps tràgics de les grans tribulacions. I pens en les relacions de Mallorca i Catalunya, del nacionalisme polític majoritari en cada una, de les relacions de les seves figures més representatives, amb més suport popular. Basta pensar en què espera el nacionalisme illenc les eleccions catalanes...

Però amb això es mor Joan Solà. Impossible mantenir la irritació amb un país que ens obsequia amb joansolàs. La discreció noble, magnífica, d’un dels grans. Em conten que en l’acte civil de comiat al paranimf de la Universitat de Barcelona una espontània va iniciar el cant de Els Segadors, després d’uns segons de desconcert, tota la sala va vibrar entonant el vell himne a l’uníson. Solà és un dels que ha fet Catalunya gran, rica i plena, i, fent-ho, ens ha enriquit a tots els catalanoparlants, des del saber i des del compromís. Què en podria aprendre Bauzà si l’amor dialectal fos sincer! L’acte de comiat es va celebrar a la Universitat perquè la família va refusar seus institucionals i el seu nebot va emetre en el seu discurs dures crítiques contra l’actuació política, fent-se ressò de les darreres intervencions de Solà, crítiques fetes des del seny i fora rauxa, d’un home assenyat, sempre respectuós, d’un cavaller, d’un savi, que exigia dignitat: una llengua no pot ser digna si no és digne el poble que la parla. Alguna cosa no rutlla bé. Entre tant, el tractament que han fet els mitjans espanyols de la mort de Solà, mostren la indiferència olímpica per la llengua catalana i un dels seus grans servidors contemporanis.

O hi ha una reacció o Catalunya serà menys gran, menys rica, i, després del forat immens que deixa Solà, menys plena.

Ja ho deien els segadors: Segueu arran, que la palla va cara.

  

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Partits units i uniˇ de partits

tonialorda | 27 Octubre, 2010 08:19

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Pastor reivindica el regionalisme però assumeix la decisió del PP... Jaume Font afluixa... Com era previsible, el PP va tancant files, en què sigui enmig d’una maror indissimulada que deixarà seqüeles. Tothom sap com és de difícil un nou partit de dretes i el cost que tendria; com saben que, més enllà d’ambicions i tarannàs personals, pensen semblantment.

En canvi, Biel Huguet insisteix que cal un partit nou entre UM i el PSM, Entesa. Dilluns, Jaume Lladó a dB recordava que si l’origen d’Entesa es justificava en l’operació Bloc per Mallorca, amb el replantejament del PSM, perd sentit. Un altre motiu d’existència era fer un partit més obert, més ampli, més centrat, però sembla que Huguet mateix no confia gaire d’aquest èxit quan el principal missatge del Congrés ha estat que tots anam a l’abisme, tret que es faci una mena de front popular (Lladó perceb que, en el cas de dispersió, només el PSM pot treure representació, una petita paradoxa si del que es tractava amb el nou partit era d’esdevenir més populars).

No cal dir que la proposta d’Entesa d’una coalició progressista, que inclou el PSOE (!), amb tot el que això comporta, també esbaldrega un altre dels leit motiv que s’havia repetit: la fundació d’un tercer espai equidistant de PP i PSOE, és evident que anar amb el PSOE desequilibra un poc aquesta equidistància... Així idò, la diferència és que es consideren més a la dreta (centrats) i més mallorquinistes. Idò jo crec que tot el ventall cap en el PSM, o ja cau en els paràmetres d’UM, i que no hi ha espai institucional per tants de partits, sobretot si s’ha d’aconseguir directament a les urnes (això darrer sembla que Huguet també ho veu així).

En l’article de Jaume Lladó atribueix la situació, com ve sent habitual, a qüestions personals. Seria realment absurd, i així ho consideram ell, jo, i Huguet. En la seva anàlisi, com també és habitual, no pren partit: considera que es perd per tots per un igual i per motius incomprensibles... Entenc que, a ell, no li fa res si hi ha un sol partit o una multitud en coalició, amb les rellevants conseqüències pràctiques del dia després (per cert, Entesa es defineix com una plataforma de candidatures independents que mantenen la pròpia autonomia).

No valora de quin partit siguin els candidats, ni el que facin després de ser elegits; potser no troba rellevant que ERC ha partit unilateralment del govern del Consell  (una institució a la que no hagués accedit amb els propis vots) i postula que tots passem a l’oposició i governi el PP (en el Consell no hi ha eleccions avançades). Sembla que la coalició seria el gran valor amb efectes immediats sobre l’electorat, tant és el que passi després. Curiosament, no veig un plantejament semblant vers cap altre partit ni espai polític. Tampoc dóna prou rellevància a l’actuació d’ERC de circuitar les aliances diplomàtiques del nacionalisme majoritari a les Illes i, en concret, les relacions amb Catalunya (les europees només són una mostra més, una de les més grolleres), una qüestió que, al meu parer, hauria de suscitar una reflexió un punt més densa de com es despatxada sovint, des de la frivolitat aquí i des del folklorisme al Principat. Respect que ho consideri temes menors, com a mínim insuficients (ho comprenc perquè també en el PSM hi hem dat moltes voltes) però em costa entendre que no entengui aquests motius, que finalment han decantat la posició.

Compartesc amb Jaume Lladó que convé la unitat i que hi som a temps. Aquesta posició és pacífica en el PSM, els motius del posicionament no són personals, de fet, en el PSM hi cap tothom. És la convicció de què ens cal un partit fort; plural, és clar, però unit; amb vocació de majories i de govern, però amb pròpia personalitat, sense acords preelectorals amb el PSOE. Un partit que empodera els afiliats en comptes de decidir per acords de cúpules d’una munió de partits coaligats. Les provatures fetes des del 2003 ens han fet tornar escèptics sobre el valor de les coalicions convulses (fins i tot sobre els seus efectes electorals).

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (2). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Una decisiˇ Salom-ˇnica

tonialorda | 23 Octubre, 2010 09:48

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Bauzà i Rajoy juguen fort, una basa molt delicada, un cap de llista, indisposant agrupacions importants com la de Manacor i fins i tot, paradoxalment, la d’Inca, afegint al banyat de Sa Pobla sense resoldre del tot les aspiracions de Calvià... Això de fer de Salomó té el seu risc, quan dius que tallaràs un nin per la meitat, has de ser un rei coronat molt segur del propi poder, perquè les mares jutjades no et deixin fet un ecce homo.

Probablement, les aigües tornin a mare, però alguna cosa s’ha trencat i es mala d’arreglar amb un parell de mesos. Haver de mantenir la cohesió interna a base de prometre pells d’óssos no caçats, és un mal símptoma. Als que ja no veuen un futur personal dins el projecte, com el cas de Font, els hi plouen excuses per fer un bot de conseqüències imprevisibles en el mapa polític mallorquí (i, de retruc, balear). Ja ho veurem.

En tot cas, tornam constatar una norma clau del joc polític: la cohesió humana d’un projecte polític, la pau interna, és un tresor molt preuat i extremadament útil per treure tot el profit a les pròpies potencialitats. Ho nota fort ara el PP, ho viu UM, ho ha notat històricament el PSOE i encara ho arrossega en part el PSM, tot i que precisament la cohesió interna li ha permès aturar el procés de declivi i fins i tot recuperar posicions.

Convé reparar com acaben tota aquesta mena de processos i tenir la modèstia suficent per entendre que no és per casualitat. 

Posted in General. Comentaris: (4). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

1 2 3  SegŘent»