Toni Alorda

DemocrÓcia i mediocritat

tonialorda | 02 Setembre, 2010 07:13

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

“La democràcia reposa en la presumpció de què els vulgars elegeixen els millors”, amb aquesta premissa començava un article recent Matías Vallés. Com que del contingut se’n desprenia, cal dir-ho?, la incompetència absoluta, irremissible, de tots els elegits, sembla que hauríem de concloure (enc que no és que fos el bessó de l’article) que la democràcia no funciona. En realitat, la premissa és falsa, una invenció voluntarista des de postulats meritòcrates, o naïf: la recerca de l’excel·lència pot ser un motiu, un motiu més bé menor (i difícil d’avaluar tractant-se més de partits que d’individus), però de cap manera l’únic ni dels més decisius, a l'hora de votar, com el propi  Vallés reconeixia finalment.

Coment l’article perquè m’interessa reparar que la decepció per la democràcia sol ser inversament proporcional al que s’espera d’ella: els cantors d’una idealització romàntica, que pensen en una societat d’angelets, solen caure dins l’abstenció i l’apatia política; els més inquiets, fins en fan apostolat -de l'abstenció, dic- o, els menys, promouen la implosió d’ofertes polítiques minoritàries (les úniques "autèntiques", etc.). En canvi, els que entenen que el que cal és organitzar-se i reunir el màxim de suports per assolir el govern i aplicar unes determinades polítiques, aquests n’aprofiten tots els mecanismes. La paradoxa és que aquells pels quals el principal estímul és estrictament el poder i no els emociona la poètica democràtica, ni es compten entre els més disposats a sacrificis per mantenir un sistema de llibertats, n’esdevenen els principals valedors a la pràctica; mentre que els enamorats de la democràcia, dels seus valors, sovint la blasmen i deserten de l'exercici quotidià (els que en deserten filosòficament, afortunadament molts menys, es troben amb els de l'altre extrem més "autèntics").

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Dels defensors de la llengua bale`┤`┤ń(r) (?)

tonialorda | 01 Setembre, 2010 15:12

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

N'Andreu Caballero ha penjat en el seu blog (que vos recoman, com el den Toni Rodríguez) alguns extractes d'una carta que la Plataforma Civica en Defensa de sa Llengo Balear ha enviat al batle d'Inca perquè, segons hi diuen, "por la prensa local, nos enteramos con horror, que este Ayuntamiento ha aceptado mociones independentistas a favor de las consignas separatistas de Cataluña". Transcric el comentari de n'Andreu perquè, amb tot el que puguin tenir d'anecdòtic i freaky, potser no convé oblidar de demés amb a qui ens les havem. Diu Andreu:

Donat que el tema m'interessa i que possiblement podia fer referència a una moció que va presentar el nostre grup (i que va ser aprovada per unanimitat), vaig llegir amb atenció l'exposició de motius i els arguments de dita plataforma.

He considerat oportú destacar tres paràgrafs de la carta en qüestió: el primer perquè posa de manifest el substrat ideològic que inspira aquesta plataforma i els altres dos, sobretot, pel seu rigor científic.

"Traicionar y vender un pueblo a Cataluña, como vienen haciendo ciertos mallorquines, es grave cargo de conciencia que clama justicia ante Dios y ante la historia. Los deseos de Cataluña de poseer Mallorca por los años 1936, al frente del Capitán Bayo, que no lo consiguió, habiendo costado la sangre derramada por los mallorquines en el frente de Manacor, en defensa de nuestra tierra, hoy se vende a base de millones de euros, sin escrúpulos ni el más mínimo latido de amor a lo que siempre fue "ca nostra". 

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (5). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

«Anterior   1 2 3 4