Toni Alorda

I, ara, L'Ullal

tonialorda | 24 Juliol, 2010 10:08

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

No ens hem recuperat de la fórmula per seguir urbanitzant el litoral eivissenc, que ens retorna la urbanització zombi de l'Ullal.

Poc a poc, es fan passes per transmetre que encara tenim oportunitats en el litoral per torejar la crisi (el desenvolupisme urbanístic com a panacea). I, com sempre, quan hi ha una operació concreta, n'hi ha que obliden l'amplíssim consens teòric (en la doble acepció) sobre l'excés d'oferta residencial a l'illa.

Ara, UM i PSOE s'alien per intentar recuperar la urbanització de l'Ullal i així ho demanen al Consell. 

L’Ullal és un urbanitzable antic del municipi de Pollença que afecta una zona humida i que va fou suspès en la llista del Consell del 98 (una mesura que no ha estat valorada en tot el que val) i desclassificat, per les DOT i el Consell, el 1999. De llavor ençà, els promotors (i el PP i UM i el PSOE) malavegen perquè els sòls recuperin la condició d’urbanitzables, malgrat sigui aportant compensacions superiors a les inicialment previstes.

Les negociacions amb UM fructificaren en el PTM en el qual L’Ullal recuperava la condició d’urbanitzable a canvi d’assumir l’edificabilitat de Cala Carbó, que esdevenia zona verda. La idea de traspassar edificabilitat era assumible, però no a una zona humida, i ens hi oposàrem.

La llei Vicens 04/08 declara Cala Carbó ANEI, una decisió valenta i compromesa que deixava sense sentit l’ART del PTM. Tanmateix, ha costat eliminar-la. L'ajuntament la mantenia en el seu PGOU, però la Conselleria de Medi Ambient (Font) s'oposà a la seva previsió sense haver delimitat la zona humida i així ho va recollir la Comissió Insular d'Urbanisme de Mallorca.

Així les coses, en el “pacte de la llampuga”, UM i PSOE pactaren “salvar” la urbanització de l’Ullal, lligant-la a esbucar l’hotel Don Pedro o “algo”. Finalment, gràcies a la posició del PSM i el Bloc, i a la del PP, que desbarata els acords UM-PSOE, s’aprova inicialment la desaparició de totes les ART (2010).

En el període d’informació pública del PTM, l’ajuntament proposa recuperar aquella ART, però, per fer quina reconversió? Cala Carbó, no, ja no cal. Don Pedro? No, se'n deven haver temut que no és senzill tomar un hotel en primera fila i a ple rendiment? Idò? Fer un passeig a vorera de mar! Hem de fer més xalets i pisos al litoral, perquè els promotors paguin un passeig...

Tornem-hi torna-hi. No en sortim. L'Ullal s'ha de preservar, d'entrada, naturalment, la zona humida estricta, que està en tràmits d'incorporació en el Pla Hidrològic per part de la conselleria de Medi Ambient; i, en general, com a conseqüència d'una deicsió de sortir dels viaranys de la balearització i redreçar el model.

Posted in General. Comentaris: (1). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Que ve el Sr. Llop! (el retorn de PP-UM), resposta a Catalina, i al gob

tonialorda | 23 Juliol, 2010 09:07

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

"Hem hagut de venir nosaltres a resoldre els problemes”, ens enflocaren PP i UM, de bracet, mentre aprovaven dar via lliure a urbanitzacions a vorera de mar a Eivissa o un camp de golf sobre un espai natural protegit... I un seguit inconnex de mesures urbanístiques en una llei frankenstenoide que escenifica la nova majoria en el Parlament.

A  Llauger li vengué al cap el mític solventador de problemes de Pulp Fiction, Mr. Wolfe (que, en el doblatge, per mantenir el joc de paraules, traduïren per Sr. Lobo). Se’n recorden de la impactant autopresentació de Harvey Keitel: “I’m Mr. Wolfe. I solve problems.”?

Però, si aquesta era la solució, quin havíeu dit que era el problema? Per a PP i UM, és que a Eivissa (és una norma només per a Eivissa) queden solars  inedificables en enclavaments del litoral, sòls rústics entre sòls urbans. Hores d’ara ni sabem de quins espais parlam, d’entrada, pretenen afectar terrenys de Platja den Bossa i cala Tarida que avui són rústics per declaració judicial en sentències guanyades pel Gen-Gob en aplicació de la llei de directrius que va desclassificar els terrenys a menys de 500 metres de la mar que no tenien projecte d’urbanització aprovat. El “problema” és que a les Illes Balears s’ha construït sense urbanitzar i pots trobar zones prou edificades (fins i tot amb llicències municipals), sense una mínima planificació aprovada, no ja projecte d’urbanització, ni tan sols pla parcial, i, per descomptat, sense urbanització efectiva. Per poder colmatar aquelles urbanitzacions irregulars, el PP havia fet dues lleis (la 8/03 i la 10/03) però no serviren davant el jutge... Però la solucionadora esmena del PP, sense informació pública, sense avaluació d’impacte ambiental..., també afecta Ses Variades i d’altres indrets.

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (4). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Pressumptes innocents

tonialorda | 14 Juliol, 2010 18:49

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

He anat a vàries tertúlies radiofòniques en les quals, en tractar-se el tema corrupció, boten els representants de PP i UM amb un al·legat sobre el dret a la pressumpció d'innocència. Curiosament, el PP es va personant en diverses causes com a acusació particular, i hem d'entendre que, si acusa, és que creu que hi ha delictes i culpables... O només és una estratagema d'imatge i processal per estar informat de primerà mà...

Sigui com sigui, vaig publicar dilluns un article sobre els pressumptes i el vos puj:

Abusar de la innocència

Si ara i aquí, algú, el Senyor no ho vulgui,  perpetra una massacre salvatge,no és un assassí. No encara. En què sigui davant milers de testimonis, com si ho confessa, no seria un assassí. Encara no. Tècnicament parlant. La culpabilitat jurídica no és una conseqüència mecànica de cometre un acte criminal: no s’és culpable fins que ho declara un tribunal en un judici condret.

La presumpció d’innocència ennobleix el nostre sistema penal. És preferible la injustícia de culpables en llibertat que la de tancar un innocent. Abraham fins i tot qüestiona la justícia divina per plantejar-Se destruir Sodoma si hi viuen cinquanta justos. Ni en què fos un.

Però, precisament per respecte a tan venerable institució, resulta una befa l’ús (l’abús) que en fan els líders del PP (i UM): es queixen que als  “polítics”, als seus, per ser precisos,  se’ls conculca el principi d’innocència perquè hi ha poques sentències (que n’hi ha), menyspreant el devessall de dades i indicis, les declaracions de testimonis, els pots de cola cao... Ells ens parlen de parts i quarts, de conjures policials i judicials... I el que és més perillós,  qüestionen que se n’informi. Però si parlam de control al poder, de doblers públics! Els ciutadans sí que en són innocents (més o menys).

 

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (8). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Una sentŔncia aclaridora. Catalunya decideix.

tonialorda | 10 Juliol, 2010 11:23

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Aclaridorada i, tanmateix, trista. Com poden conviure comunitats si se'n nega l'existència, la pluralitat? Però tampoc és la manera civilitzada i amable d'afrontar un divorci.

El fallo que havia transcendit era greu. Molt greu. La Sentència sobre l’Estatut de Catalunya et despertava de l’etern somni federal. Però la publicació de la sentència complerta ha resultat encara pitjor, amb el missatge de darrera paraula, de tancament definitiu. I ho fa afirmant que la única interpretació de la constitució que es permetrà serà mononacional i castellanitzadora, i no parl només de declaracions programàtiques, de cabdal importància, sinó d’un devessall de conseqüències. Cada paràgraf de la Sentència, “interpretació autèntica” de l’Estatut, és una estenallada en carn viva de la voluntat democràtica de Catalunya. I en té molts de paràgrafs... Un milenar de pàgines contra el dret a decidir d'un país.

O es canvia d’immediat, en profunditat, la Constitució (i no estaria de més suprimir el Tribunal Constitucional), i no pareix que vagin per aquí els tirs, o Catalunya hauria de prendre la determinació sobre el futur que consideri que li escau sense sotmetre’s a viure en una presó "constitucional", a risc de passar-se la vida, la història, amb queixes eixorques d’impotència.

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent