Toni Alorda

El valor de la biodiversitat en polÝtica, resposta a Joan Riera (DM)

tonialorda | 28 Juny, 2010 17:27

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Escriu Joan Riera en el DM que la Política, així, en majúscules, només l’escriuen els partits grans. Un podria pensar que es refereix als demòcrates i als republicans americans, però, pel que fa a les Illes Balears, la tesi ens duu al PP, sobretot al PP (indiscutiblement el partit gran del país, i, per tant, el de la gran Política), tot i que ell sembla que està pensant més en el PSOE. Els altres, tenguin les idees que tenguin, són prescindibles i, en concret, l’aportació que han fet a la política mallorquina, menyspreable, material d’estudi per especialistes en microorganismes amb poques feines. 

No hi estic d’acord. El valor afegit en el debat sobre les senyes d’identitat, l’autogovern, l’ecologia o fins i tot per plantar cara davant les onades neoliberals, que ha aportat el PSM els darrers trenta anys (per no parlar d’altri) han contribuït a forjar la manera que té ara Mallorca d’autoentendre’s, i ha establert una determinada mirada sobre el país. Més diré, en molts dels temes cabdals, i vist en prou perspectiva, PP i PSOE no han suposat dues maneres d’entendre Mallorca sinó que, en el que és decisiu, una i la mateixa. Avui, per paga, amb la neoempenta liberal, la resposta a la crisi ens mostra un PP i PSOE convergint en un tristíssim pensament únic. Mentrestant, el bipartidisme trontolla arreu del món, amb sorpreses per tota la geografia europea, no en parlem on hi ha debats nacionals (pensem en Bèlgica) 

Escriu Riera que tots els partidaris de partits d’esquerra de les Illes Balears distints del PSOE, caben en un taxi. Som conscient de com molesten als entusiastes del bipartidisme, l’existència d’altres partits i comprenc que els critiquin i ataquin, naturalment, però despatxar que milers i milers de ciutadans que, des de fa més de trenta anys, voten opcions d’esquerres a les Illes Balears diferents del PSOE, amb un coverbo, expressa una al·lèrgia malaltissa per la pluralitat política, que és un dels grans valors de què pot bravejar Occident.

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (1). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Is Lloseta over the rainbow?

tonialorda | 27 Juny, 2010 21:44

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Venc del Teatre. Un ballet de gent jove d'Inca, el clàssic del Mag d'Oz. On? A Lloseta. El poble de veïnat. Inca no té teatre. Bé, sí, en té un, propietat municipal, però està tancat i en perill...

Conec les excuses d'uns i altres, però duc prou temps per mig com per sabre del cert que si un batle considera prioritària una obra, s'acaba fent. Rotger només ha estat batle d'Inca quinze anys, la meitat dels temps en democràcia. Si vols conèixer les prioritats, repara en les inversions.

Quan va entrar Rotger, el 95, jo vaig incorporar-me al govern del Consell. En aquell moment, Lloseta lluitava per un teatre nou. Quan negociàvem el suport del Consell, jo, ho confès, els hi feia reflexions sobre el cost, no de la inversió, que ens en sortiríem, sinó del funcionament i manteniment, els hi deia que, determinats serveis, era lògic que els proporcionés una capital de comarca... però era una decisió ferma i tiraren endavant. D'allà venc. Si haguessin esperat la capital, s'haurien perdut molts d'espectacles.

Esperonejat per aquella iniciativa, i pels teatres que el Govern ajudava a fer a Sa Màniga i Alcúdia, vaig plantejar un pla de teatres insular pensat perquè Inca s'hi acollís. No hi va haver manera. S'hi sumaren Calvià, Sóller, Petra... La compra del teatre sí es va fer a tres, Govern, Consell i ajuntament, però, de llavor ençà, la copropietat ha servit més d'excusa que d'oportunitat. Molts d'altres s'han espavilat, mentre que Inca tancava el Principal (fins i tot com a cinema) i veia esbucar el Novedades.

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Se'n va Pere Rotger, feis lloc a... Toni RodrÝguez

tonialorda | 18 Juny, 2010 14:02

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Rotger se'n va en olor de multituds (en l'estiu, precisem-ho). Confés que m'agradaria sumar-me als comiats laudatoris, duc l'endarrer d'expressar reconeixement i afecte a persones d'altres orientacions polítiques i Rotger ha tengut alguns gestos per la llengua del país. Però no ho faré. El meu coneixement del personatge i la seva obra, i els interrogants sobre el que no en sé del cert, m'ho impossibiliten.

En tot cas, és indiscutible el seu do de gents i que s'ha currat la relació amb molts de ciutadans assolint majories espectaculars. Quan es va retirar Matas, vaig escriure un "alegre comiat" a ferir, per Rotger tampoc no ho faria, les coses com són, per tant, no m'hi esplaiaré.

En tot cas, la "retirada" de Rotger, fins i tot l'esgotament de la seva estrella, obri expectatives electorals interessants. Inca necessita idees noves, energies noves, canvis, en aquest moment social i econòmic tan delicat, amb una gentada sense feina, i amb unes arques municipals esquilmades. El PSM ha nomenat el seu candidat: Antoni Rodríguez. Han estat unes primàries participades i amb un ampli consens. En Toni és una persona feinera i honesta que pot contribuir als canvis que Inca necessita, tant de bo a liderar-los. Hi ha feina, molta feina. La primera, fer-se un equip coratjós i tocar i escoltar moltíssima gent. Molta feina i molta sort.

 

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (5). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Un CongrÚs positiu

tonialorda | 17 Juny, 2010 14:21

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

És una valoració, però, sobretot, és una qualificació de l'ambient que es respirava al Congrés del PSM.

Un 20è Congrés viscut en positiu, amb energia sana, amb ganes, sense complexes. Conscients de les dificultats, és clar, de les dificultats socials que vivim i de les dificultats polítiques, les generals i les nostres específiques (que són importants), però convençuts del que som i aportam a la vida política mallorquina.

L'amplíssim consens rere Biel Barceló és un reconeixement a com ha recuperat el PSM després d'uns moments molt delicats (amb clapes territorials, és cert, però en la  pole position, incomparablement millor que fa quatre anys).

L'amplíssim consens en el suport a la coalició amb Iniciativa i Els Verds, és el resultat d'un procés llarg que aspirava a una proposta electoral més clara després que el Bloc no hagués esdevingut un veritable projecte unitari: l'aposta pel PSM com el representant de l'esquerra nacionalista i la coalició amb l'ecosocialisme autòcton. Havíem assumit que, per assolir l'objectiu d'un sol partit, plural i popular, de l'esquerra nacionalista (l'objectiu de sempre del PSM per treure el màxim profit de totes les energies en aquest espai), no sempre el camí més curt és la línia recta. Atesos els resultats, potser tornem provar la línia recta: si vols un sol partit, idò defensa un sol partit i convida-hi tothom.

L'amplíssim consens en el suport a les ponències, constata l'acord en el missatge: nacionalisme, esquerra, ecologia i aprofundiment democràtic.

Però, més enllà, i més pregonament, l'amplíssim consens s'ha 'entendre com una afirmació del PSM i el seu projecte i la decisió de deixar de fer voltes a sínies eixorques.

El gran repte és crèixer en militància i simpatitzants. Les coalicions ni són cap panacea, ni han de representar cap aspecte central, allò important és l'arrelament del propi projecte. Recuperar gent, però, sobretot, entrar gent nova, amb il·lusió. En aquest sentit, no he amagat que una de les meves prevencions contra les coalicions és precisament que han de crear òrgans de decisió que es superposen als elegits directament pels militants. En tot cas, hem de convenir que s'ha produït un canvi notori respecte del Bloc per Mallorca,

L'escenari es va aclarint.

Posted in General. Comentaris: (3). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent