Toni Alorda

Reacciˇ a la crisi, sÝ; seguidisme, no

tonialorda | 25 Maig, 2010 20:55

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

La reacció davant la crisi que està fent el PSOE resulta més penosa cada dia. La correcció d'errors del BOE d'avui passarà als annals del butlletí oficial. Ahir el Decret llei deia que els ajuntaments es podien endeutar durant tot lo dia, però que avui ja no podrien, una barbaritat que no s'havia comunicat a ningú i que deixava a l'aire els pressupostos d'enguany. Avui se'ns precisa que tot el 2010 sí es poden endeutar, però no l'any qui ve. ÉS ben igual que l'ajuntament estigui ben sanejat o si està en fallida: no es podran endeutar. Cap marge, cap criteri: tots igual, manu militari.

Els progressistes vivim amb estupor les mesures de Zapatero i on ens porta aquest personatge. Cal reaccionar i aturar el seguidisme improvisat i sense criteri que s'ha encomanat: res d'anàlisis rigoroses, res de debat social, au tots a córrer a retallar sous i serveis perquè sinó Madrid ens deixarà a dues veles... i qui té el mànec de la pella, fa anar l'euro allà on vol.

Mentrestant a les Illes Balears, amb uns dèficits de despesa pública indignants, se'ns força a més retallades, ben igual que els que ens tapen amb set flassades. No té nom. Les Illes Balears baixàrem el pressupost de 2010 un 6%, el primer pic en la història, des del PSM-Bloc ja havíem suprimit empreses públiques i fundacions. Què havien fet els altres? Enguany s'han rebaixat el nombre d'alts càrrecs (només la revisió de Medi Ambient ha estalviat més d'un milió d'euros a l'any) i s'hi pot anar avançant però amb sentit comú. Que la magnitud de la crisi exigia mesures, en comptes de cosmètics i bones paraules, és ben cert, tot i que la situació s'ha amagat de tal manera que ara la reacció no costa d'admetre. Però no són els pensionistes, ni els dependents ni el Tercer Món els que han de pagar la crisi. Segur que calen reformes en l'administració, però abans d'arribar a les Illes Balears molts d'altres hauran de dar exemple. Nosaltres ja estam més enrere d'on quedaran els altres després de les retallades! Basta suspendre l'AVE per complir els requeriments de Brusel·les. Quants d'AVEs ha fet l'Estat per qüestionar ara les nostres miserables inversions ferroviàries? Quants de ministeris ha eliminat Zapatero? Per què hem de menester Diputacions i províncies si ja hi ha Comunitats Autònomes? S'ha d'augmentar la productivitat de la funció pública, però és injust, infame, estigmatitzar els funcionaris i la despesa pública en general.

Potser el PSOE ha d'intentar salvar en Zapatero, però el Govern de les Illes Balears, els Consells, els ajuntaments illencs, i els ciutadans en general, el que hem de fer és actuar amb responsabilitat davant la delicada situació que vivim, però plantant cara a les maneres i a tot allò amb el que estiguem en desacord. Si, tanmateix, ens obliguem a retallades intempestives, ha de quedar clara la nostra postura i qui ens hi empeny.

Posted in General. Comentaris: (3). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

El vot fidel

tonialorda | 22 Maig, 2010 16:49

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Llegesc a Público que l'explotació demoscòpica d'un seguit d'enquestes confirmen una intuició que molts teníem: el votant del PP és el més fidel amb diferència, més d'un 75% (el PSOE no arriba al 60). No cal aprofundir gaire en l'evolució electoral a les Illes Balears per constatar la volatilitat de l'electorat del nacionalisme progressista.

Naturalment, qui ha canviat de vot, sempre podrà al·legar motius, més enllà del d'haver canviat d'ideologia, alguns de context (vot útil, desengany general) o directament contra el representant d'aquest espai aquests trenta anys, el PSM. No prentenc sortir a camí a aquests retrets, només constatar-ne la conseqüència. Tanmateix, sorprèn l'energia esmerçada en desacreditar l'instrument polític a l'abast, i fins i tot la mateixa idea del "patriotisme de partit", per part dels qui en comparteixen l'ideari. Tanta insistència ha arribat a aconseguir que el PSM no s'hagi presentat amb el seu nom des de 2003. En cada ocasió n'hi ha que han promès panacees: Progressistes, Bloc o Unitat, però els resultats són els que són. Confés que la meva percepció és que la posició del PSM, com a opció davant el bipartidisme, seria més sòlida si hagués insistit en el propi projecte (obert, naturalment, convidant tothom, naturalment, però des de l'afirmació de la pròpia proposta). No dic que no pugui haver-hi coalicions, sobretot en unes generals, com s'imposen en unes europees, però garantint la lleialtat del treball conjunt i la presència de les pròpies sigles.

Ahir Hilari de Cara (qui fou vicesecretari general del PSM) insistia en el lloc comú de la conveniència d'unir tot el nacionalisme progressista (com a objectiu, ho compartesc, no cal dir-ho), però ell torna apuntar que el problema és d'individus (tenc l'honor d'haver estat citat en alguna ocasió entre el material sobrant). Jo no tenc la sensació que sobri ningú, tohtom hi ha de cabre, i els líders del projecte, els triam entre tots. Ni el PP ni el PSOE s'emboliquen en aquestes discusions, certament que fan envits de tant en tant a grups independents, però tothom en sap la destinació final, o la intenció  d'ofertes com la feta a Entesa en aquesta legislatura. Ni UM, amb tot el que li ha caigut damunt, no es planteja refundacions amb altres grups, sacrificant-hi el nom. Per què el nacionalisme progressista no pot fer el que és tan meridianament clar per a la resta d'espais?

Avui llegesc que ERC refusa l'oferta del PSM de confluir "perquè no volen desaparèixer". És congruent. Si creu que hi ha d'haver més de quatre o cinc espais, és lògic que mantenguin el seu partit. Personalment ja he dit que crec que la implosió de partits d'esquerra nacionalista és contraproduent, però ho hem de respectar. El més trist és lo satisfeta que està ERC del galimaties que provoca en les relacions del nacionalisme progressista als Països Catalans (fa molts d'anys que el nacionalisme polític majoritari a València i Illes Balears sap que no pot esperar res del catalanisme d'esquerres del Principat).

Sigui com sigui, el PSM seguirà procurant garantir aquest espai a les institucions i forçant l'agenda política, com seguirà obert a tothom. Els qui ho hagin de dirigir, i el nom de la cosa (que sembla que és tan important), el decidiran sobiranament els que en formin part, naturalment.

Posted in General. Comentaris: (7). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Lleis del s˛l (UH)

tonialorda | 20 Maig, 2010 20:13

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Fa trenta anys que esperam una llei del sòl, no hi havia manera de comanar la criatura i ara ens ve bessonada. Avui, el Parlament tramita dos textos i no un de sol: el del Govern i el d’UM.
 
Diu UM que el va registrar perquè el Govern no ho feia. Si aquest és el motiu, ja s’ha esvaït, i es podria assumir que el document de treball lògic és el governamental. Tanmateix, el dia que va entrar la proposta d’UM, el projecte de llei ja era a l’ordre del dia del Consell de Govern (i UM ho sabia)... 

El projecte de la Conselleria respon a un treball llarg entre tècnics i polítics de les diverses institucions implicades i a aportacions molt diverses, no debades va ser publicat en la pàgina web de la conselleria a finals de 2008, i ha passat per tots els filtres d’aquesta mena d’iniciatives, com ara el dictamen del Consell Econòmic i Social. De fet, l'executiva de la Federació de municipis, representada per batles de tots els partits, ha demanat que es tramiti la iniciativa del govern per haver-hi participat... I el text d’UM?

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (3). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

19 ART eliminades

tonialorda | 19 Maig, 2010 19:52

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Avui s'ha fet escenificat l'acord per anul·lar totes les àrees de reconversió territorial del Pla Territorial de Mallorca que suposaven increment de places residencials o turístiques a vorera de mar. Milers d'hectàrees. Milers de places. No era fàcil. Semblava que després del pacte PSOE-UM, just després del cessament en el Consell, seria difícil que triomfés la posició del PSM i el Bloc que no volia transaccions sinó eliminacions. Però ens n'hem sortit. Celebrem-ho.

Els que vulguin insistir, amb la que cau, que les polítiques territorials en aquesta legislatura s'assemblen a l'anterior, s'hi hauran d'esmerçar molt, tot i que no hi ha dubte que queden serrells i perillen fracassos. En tot cas, avui, saludem un acord potent entre PP, PSOE i PSM-Bloc per Mallorca (UM diu que s'hi abstendrà perquè troba que s'hauria d'haver rebaixat un 80% en comptes del 100%, ja és molt!). 

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent