Toni Alorda

Reptes de l'esquerra

tonialorda | 23 Desembre, 2009 20:18

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Miquel López Crespí recull en el seu blog, actiu i combatiu com pocs, algunes valoracions des de l'esquerra sobre la situació política. Hi trob les tendències caïnites i d'insatisfacció crònica que marquen les esquerres. Certament la situació és difícil i incòmoda però no compartesc una anàlisi derrotista ni comprenc l'objectiu de contribuir a forjar la percepció d'un balanç desastrós.
La dreta, que coneix bé aquesta dèria de l'esquerra, ens anima sempre a ser coherents i deixar els governs... (bé, en dic governs perquè és el nom oficial i el que sol rebre quan l'ocupen ells, perquè, en ser-hi l'esquerra, sembla que se n'ha de dir "les cadires" i "els cotxes oficials"). Un discurs que assumeixen amb fruïció molts de comentaristes i una part del públic progressista.
Concretant-ho en la situació que viu el Consell de Mallorca, se'ns diu que, per no contaminar-nos amb "un partit de corruptes", cal deixar el govern i (això no ho diuen, ja ho dic jo) que governi el PP (recordem que en els consells no hi ha l'opció d'eleccions avançades, ergo...). Aquesta és una acció noble, digna i valenta? Idò jo no la veig tant extraordinària.
Una de les cançonetes que sent és que no es fa res contra la corrupció. Això en el moment que s'estan investigant dotzenes de casos (de l'anterior legislatura). Algú creu que no hi ha tengut res a veure el canvi de govern? Hi ha càrrecs polítics condemnats, persones que han deixat les institucions i processos que segueixen, implicant dos ex-presidents com Matas i Munar (i Xicu a Eivissa).
Estic d'acord que hi ha d'haver més dimissions, s'imposen, com pens sincerament que no podem compartir govern amb persones processades. I així ho hem advertit, fins al punt que hem assolit un acord sobre un codi de responsabilitats polítiques. És comprensible que hi hagi gent que no li basti (a mi no m'entusiama), però tractar l'acord de ridícul, amb les conseqüències que ja ha tengut (i les que apunta), no resulta gaire rigorós.
Però els retrets no són només per la reacció davant la corrupció... També s'assumeix el cantet del PP de què el govern no fa res. Per l'amor de déu.
També es diu que es fa la mateixa política territorial. La mateixa política territorial de PP-UM! Hi podrien afegir la lingüística? Pel que fa a la despesa social, es neguen els avenços i es contribueix a la demagògia sobre les mancances pressupostàries, passant per alt que en un pressupost de 3.500 milions d'euros, enguany entraran ingressos d'uns 2.600. Es nega la complexitat del moment, la crisi i el que faci falta: que res destorbi la digníssima insatisfacció de l'esquerra.
Alerta, som ben conscient que no tot es satisfactori i no voldria transmetre cofoisme però sí un punt de coratge i autoestima (i un recordatori democràtic: el bloc per Mallorca, que és una  coalició, obtingué el 10% dels sufragis).
Tenc la sensació que hi ha qui no vol renunciar a la sensació que tot té una fàcil i ideal solució, i que només el llast dels pactes (en això insisteixen els responsables polítics) i la pusil·lanimitat i mediocritat dels actuals dirigents, i dels partits sencers (afegeixen comentaristes i ciutadans), fan fracassar l'experiència de govern.
Ho llegesc i gairebé perceb nostàlgia pel govern Matas. Jo no en sent gens. I són molts i molts els progressistes que volen apostar per un altre govern i unes altres fites. És ben cert que cal vetllar perquè la nostra actuació no els porti al desànim en aquests moments difícils, al revés, se'ls ha d'implicar i reaccionar canviant el que (i a qui) calgui; però els cors dels abatuts, o els profetes d'improbables arcàdies, emmenen a l'aventurisme d'una nova implosió (una més) en l'esquerra o, pitjor encara (i més probable), a l'abstenció més trista, la del desencís dels bons. Abstenció no només del vot, l'abstenció política en sentit ample.

No crec que el paper de l'esquerra més combativa sigui encapçalar la deserció.

Posted in General. Comentaris: (11). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Els galls d'Antich

tonialorda | 22 Desembre, 2009 23:03

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Francesc Antich ens diu ara que "els partits" retirin els galls de brega i posin gent al servei del país. També diu que li sap greu que els escàndols de corrupció tapin les fites, rellevants, que va assolint el Govern. Tanmateix, no hi ha mea culpa i no precisa noms, però a mi m'ha dat la impressió que parla d'"altres".
Curiosament, ell deia no fa gaire que el govern era inoperant. El President ho deia. I amenaçava... (amb esperons?). Per paga, n'estau segurs que la imatge és la tria ideal per catalitzar consensos?
En tot cas, compartesc la línia actual. Que sigui ver.
Només una precisió: polítics al servei al país no significa polítics-presentadors de concursos de televisió, no es tracta de somriures profidén de gent encantada d'haver-se conegut que no hi ha res que li regiri el ventre. Ni dir amèn a cap grup hegemònic, ni polític ni de cap altre mena. El servei del país exigeix de vegades fermesa i decisions no sempre populars, no sempre fàcils, indefugibles quan està en joc el prestigi de les institucions del país i del propi sistema democràtic.
Certament la gestió pública no necessita galls de brega.
Però tampoc el quequejar irritant de gallines porugues, ni arrogàncies de paons estufats.

En un altre ordre de coses, l'anunciada dimissió de Miquel Àngel Flaquer l'honora i és una passa rellevant en l'evolució a coordenades de normalitat. 

 

Posted in General. Comentaris: (1). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

DemÓ dilluns, un (altre) dia decissiu

tonialorda | 20 Desembre, 2009 20:11

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Demà es reuneix l'executiva d'UM i decidirà sobre el compliment de l'acord sobre responsabilitats polítiques, és a dir, si exigeixen o no a Miquel Nadal la seva dimissió com a regidor de Palma. És un altre Son Baco i, en aquest moment, sense marges de maniobra: o es compleix el pacte, o queda trencat (per mor que diguin que una cosa no duu a l'altre, hi duu, tant per la literalitat de l'acord com perquè el PSM-Bloc ho planteja exactament així).

En aquesta tesitura, no entenc la decisió d'ERC de partir. El mateix dia que Bartomeu Vicens se'n va del Parlament, i mentre Flaquer demana un parell de dies per afrontar la situació.

Certament, en el cas que UM no compleixi, l'equilibri canvia ja que no es podria seguir compartint govern amb una UM que trenqués l'acord en una matèria tan sensible. Potser el més raonable serien eleccions avançades davant la inestabilitat política i la situació que viu el Parlament. Això no obstant, la gravetat de la crisi econòmica i el fet que no es poden avançar eleccions als consells ni als ajuntaments, també són elements de pes per provar un govern en minoria. L'elecció entre les dues opcions està en mans del President (del PSOE) que, de totes maneres, no l'hauria de prendre unilateralment. 

Que ERC s'hagi volgut avançar, sense ni tan sols intentar convéncer el Bloc, si no com una posició pròpia, no seria honest si digués que em ve de nou; en tot cas, té la virtut de mostrar el que se'n pot esperar de la seva actuació en el si d'una coalició. Queda poc dels compromisos de l'any 2007 quan Vendrell parlava d'estrényer relacions i de què "naturalment" hauríem d'anar plegats a les europees.

En un altre ordre de coses, sembla que l'ombra de la gran coalició (PP-PSOE) s'esvaeeix...

Posted in General. Comentaris: (1). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Per un Parlament sense inculpats

tonialorda | 12 Desembre, 2009 21:18

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

La reacció ciutadana contra la corrupció és una bona notícia. Felicit la iniciativa de la manifestació d'ahir a Palma, als convocants i als assistents. Era necessària, i més que en calen.

Tanmateix, que el manifest de convocatòria de la manifestació recomani el vot en blanc (no necessàriament assumit pels assistents), em sembla un error sobre el qual ens cal reflexionar. La idea del "tots són iguals" ha calat i, amb ella, la inconsistent paradoxa de què han de governar els que siguin votats per aquells que no estiguin fastiguejats per la corrupció (?). Sovintegen missatges per aquí i allà que tot dient que van contra "la política", en realitat van contra la línia de flotació de la democràcia. Com hi va el càncer de la corrupció. És una reacció que necessitam, canvis de protagonistes i canvis legals, amb conseqüències sobre els responsables (individus i partits), no missatges derrotistes de què amb "la política" no hi ha res a fer, que conviden a tirar la tovallola o aposten per "un altre sistema" (?).

El "codi ètic" pactat entre els socis del pacte de govern és una passa envant, però naturalment no resol la situació. "Els déus tenen lleis no escrites que cal servar" ens sacseja Antígona. Les situacions de Josep Joan Cardona, diputat del PP per al qual la fiscalia demana penes de fins a 17 anys de presó, o la de Maria Antònia Munar (amb una situació processal molt diferent, però també amb una situació institucional diferent), perjudiquen notablement l'autoritat de la Cambra parlamentària.

Per altra banda, l’allau de causes judicials contra càrrecs públics que assola el país, també està afectant l'ordre que les urnes havien establert. La situació de Bartomeu Vicens, pendent de sentència, exclòs d'UM però decidint majories i minories en el parlament, és inadmissible. 

 

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (9). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent