Toni Alorda

Lĺesquerra nacionalista. Reagrupament. (Matheu 5)

tonialorda | 25 Setembre, 2009 19:28

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Mateu Matheu m’insisteix en un punt: el lideratge d’independents, a fi de facilitar un reagrupament del nacionalisme progressista i sortir a camí a l’al•lèrgia contra els partits. No és que no ho hagués entès, amic meu, és que encara no havia acabat. Sé que ho faig llarg, però el tema no és senzill per despatxar-lo amb dues consignes.
Reiter d’entrada, que compartesc la conveniència d’una sola opció, forta i popular, plural però unida, del nacionalisme progressista. I hi afegesc la necessitat que el catalanisme illenc actuï confederat en el PPCC. Però, també insistesc, que quan algú munta un nou partit és difícil que accepti que no calia. És més, Mateu, si, com dius, has seguit aquest blog, hauràs reparat que tant ERC com Entesa troben que van disparats... Veig que tu i jo compartim l’anàlisi que el que ve és un allau de bipartidisme i que, si reunint forces és difícil afrontar-ho, per separat, podem “quedar per regar plantes i enraonar amb cans”, són les teves paraules, d'un dramatisme al qual jo no hagués arribat (encara).

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (5). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

El catalÓ i llengŘes comunes

tonialorda | 21 Setembre, 2009 20:49

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Dimarts al Parlament, el PP proposa rebaixar el català a l'escola, derogar el decret de mínims que ells mateixos aprovaren fa anys. El gran argument és que hi ha un 18% d'immigrants... ah, i els drets dels pares a escollir... El PP segueix en la línia d'atacs a la llengua catalana, mentre la Delegació del Govern (PSOE) no sembla que faci res davant les denúncies per agressions lingüístiques fins i tot la gravíssima que ha presentat Ivan Cortès. Un afer que de cap manera pot quedar així.

Aquest estiu he llegit el llibre de Xavier Margais sobre l'esperantisme illenc i convidar a pensar sobre els rols de les distintes llengües. El gran repte, el vital, és que el català sigui la llengua comuna del país; però, a l'espera de nous recursos tecnològics, no em convenç la solució actual en la comunicació internacional: ni l'hegemonia de la llengua imperial de cada moment, ni la multiplicació de llengües de doblatge i traducció, per dignitat nacional. Vos deig una aproximació al tema en un article publicat a la UH la setmana passada

 Sobre llengües comunes

Els enfrontaments intracomunitaris a Palma s’expliquen sobretot per l’exclusió i la marginalitat (i foscos conflictes econòmics); però no podem negligir que també hi bateguen, i sovint actuen de detonants, elements identitaris. Els greuges contra el català han arribat al punt de l’agressió policial a Ivan Cortés, que de cap manera pot quedar impune. A tots els fronts es lliura la batalla pel rol de llengua comuna, conscients que és la clau de volta de la cohesió sociocultural d’una comunitat.

Aquests dies fa cent anys, Barcelona, convalescent de Setmana Tràgica, celebrava el V Congrés Universal de l’Esperanto.  El recent assaig de Margais sobre l’actiu esperantisme a Mallorca convida a reflexionar sobre llengües i comunitats.

Els esperantistes no volen substituir les llengües actuals sinó crear-ne una perquè s’hi entengui tothom i superar el babelisme. Només un sector molt minoritari proposava la desaparició de les llengües en un món sense nacions, menystenint la història i la cultura, la manera d’entendre el món que comporta tota llengua.

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Tren de Manacor i pressupostos

tonialorda | 18 Setembre, 2009 15:51

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Els dos darrers dies he tengut dificultats per transmetre amb claredat el que pens sobre dos temes d'actualitat. No sempre és fàcil donar-se a entendre. Aprofit aquest espai per dos aclariments:

1.- Un és sobre el tren-tram de Manacor. Ahir era a Manacor fent una roda de premsa per deixar clar el compromís del PSM i el Bloc que el tren uneixi les dues estacions de Manacor, la del tren que ve de Palma i la del tren-tram que ve d'Artà. És de sentit comú, seria absurd que no fos així. Com seria inintel·ligible enredar i enredar fins arribar a un consens que s'ha mostrat impossible. El tren s'ha de fer i s'ha de fer ara. Més en un moment de crisi com l'actual, tant necessitat d'inversions. I aquesta la paga Madrid.

Allà denunciava que el PP només pretén posar pals a les rodes per finalment criticar que l'obra no s'ha fet. Mentre que UM en fa seguidisme. A estones.

El DM recull literalment la meva frase de què només un terratrèmol podia aturar el tren-tram a Manacor, i tant de bo estigui en funcionament en aquesta mateixa legislatura.

Dit això, que era el motiu de la roda de premsa a Manacor: que no s'aturarà el procés de licitació del tren-tram; també vaig dir que no m'oposava a la realització de consultes populars, ara bé, si mai es produia, hauríem de conèixer a qui es demana (els artanencs volen arribar a Palma i no només a Manacor), quina és la pregunta, qui i com convoca, i després els resultats (molt important la participació); però, sobretot, precisava que mentre tot això es gesta, si és que va enlloc, el projecte ha de tirar endavant. Algun mità ho titulava: "El Bloc a favor de la consulta popular", la qual cosa pot transmetre, erròniament, que estam diposats a enredar més temps o fins i tot que esdevenim impulsors de la iniciativa. No és el que volia dir. Ja és clar que no tenc res contra les consultes populars, i així ho vaig dir certament, però també vaig dir que el referèndum tenia tot l'aspecte d'un bluf i una tàctica dilatòria; i sobretot advertia que mentre la Sra. Julve organitza la consulta, no es podia aturar el procediment (després, si fos el cas, ja veuríem els resultats -que guanyaríem-). És més, vaig apuntar que qualsevol retard podria fer perillar el finançament, un motiu de pes, un altre més, en favor de la immediatesa. Així mateix, vaig remarcar que UM estava trencant un pacte ferm, acordat dues vegades, en el sentit que la solució final seria la millor tècnicament i que confiava que retornaria a l'acord.

2.- El segon malentès surt d'aquest mateix blog, un diari destaca dues frases de l'article anterior que, llegides fora del context, sembla que diuen que el Bloc s'oposa (es "resisteix" deien informacions periodístiques d'aquests dies) a la reducció d'alts càrrecs. Si algú té la paciència de llegir el post, crec que se'n durà una idea més matisada. El que pretenc dir és que reduir càrrecs no és cap panacea i que, tal i com s'ha plantejat, gairebé com la principal mesura d'estalvi, transmet la feina política com a prescindible, inútil, contribuïnt així al descrèdit en el que estam immersos.

Bé, queda dit. Ho repetesc, no és fàcil fer-se entendre i no es sol perdre per una sola part. Què hi farem!

Posted in General. Comentaris: (2). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

pressupostos, crisi i cÓrrecs

tonialorda | 16 Setembre, 2009 19:55

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

El debat suscitat per la necessitat de reduir el pressupost del Govern de les Illes Balears em sembla massa superficial. S’ha arribat a parlar de reduir centenars de milions d’euros el pressupost públic, fins a 500 milions d’euros sobre 3.500 (4.000 el consolidat), perquè la diferència entre ingressos i despeses és d'un miler de milions, i, en comptes d'estar discutint sobre els programes i serveis que provoca un terratrèmol d'aquesta magnitud, es parla de canvis en conselleries i alts càrrecs. Incomprensible. I més que el propi President contribueixi notablement a aquest enfocament. 

Per fer-se una idea, més d'un terç del pressupost se'n va darrera el personal, gairebé 400 milions darrere despeses financeres (les enormes despeses financeres per pagar obres faraòniques), després hi ha els manteniments imprescindibles i les transferències a consells i ajuntaments. Així que es bo de fer intuir les conseqüències de retalls del 15% en les conselleries... Idò el debat va per uns viaranys sorprenents, si un el segueix es queda amb la impressió que l’administració té tants de racons (i tanta gent inútil) que pot reduir un 15% la seva despesa i ningú se’n temerà. No hi estic d'acord.

A tot això, i abans de calibrar (i transmetre als ciutadans) què és el que s’haurà de retallar, ja es descarta que una part de la solució passi per augmentar ingressos. En canvi, es planteja un debat populista que transmet la tasca dels polítics com a inútil (sinó perversa) i la feina de l’administració com a prescindible. El tan esperat “estalvi” en càrrecs pot suposar a tot estirar alguns centenars de milers d’euros. Durant dies ha paregut que una reestructuració del Govern serviria per quadrar els números i salvar la crisi, ara són els alts càrrecs. Hi pot haver actuacions, que es facin les que calguin, però, ni és la solució ni compartesc el missatge associat de la "la política" com una activitat negativa, del "tots són iguals", com si no en tenguéssim abastament. Un missatge que no compartesc, la política sempre és necessària i més en temps de crisi.

Alerta. Cal una retallada, i, per tant, haurem d’extremar l’austeritat. Calen mesures estructurals en la funció pública (d’entrada complir les jornades) i l’eficiència administrativa, i les reestructuracions que calguin (alts càrrecs inclosos). És cert que el sector públic (fundacions, consorcis, empreses públiques...) han crescut en excés i s’ha de racionalitzar, però no oblidem que el seu personal “fa coses”, presta serveis als ciutadans, eliminar una empresa no és eliminar el seu pressupost i per envant. De fet, seria un element racionalitzador a mig i llarg termini, amb poca incidència immediata (tret que s'elimini tot el servei i hi hagi acomiadaments massius, cosa amb la qual discrepam); més diré, en un primer moment els canvis provoquen més tasca burocràtica (de reestructuració interna) que no n’estalvia.

Des del PSM i el Bloc hem duit a terme i seguirem presentant propostes de racionalització de la despesa, però també treballarem perquè els retalls no afectin serveis que trobam imprescindibles , el suport als ciutadans que ho necessiten i en crear feina, garantint el suport a l’activitat productiva en un moment tan difícil. 

Reparau que ara ja es parla -ho dic perquè surt publicat- que la retallada serà "només" d'un 4,5%, alguna cosa hi tenim a veure. Així i tot, retalls del 15% a determinades conselleries posa en perill serveis convenients i, per tant, no es pot descartar tan ràpidament cercar més ingressos, primer haurem d'avaluar què convé més: eliminar el servei o apujar segons quins impostos.

Potser durant uns dies ens entretendrem en una discussió sobre càrrecs i la crítica d’un govern fragmentat (la veritat és que no es veu prou treball en una cultura de govern de coalició), però estic segur que en anunciar-se els retalls de veres, el debat, de cop, esdevindrà real.

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent