Toni Alorda

Societat lÝquida

tonialorda | 25 Agost, 2009 19:22

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Pot sonar agosarat apuntar una etiologia comuna entre els fets de Son Gotleu (que convé tenir prou en compte) i les desercions oportunistes en el nacionalisme progressista però, en aquest sentit, trob que la tesi de Bauman és suggerent. En tot cas, vos deig l'article que avui em publica UH.

 Comunitats líquides... En liquidació?

Els fets de Son Gotleu, el Palma-Arena, la crisi econòmica i social, Spanair, i tantes coses, són signes inquietants, contundents, del procés de liquació de la idea de comunitat, segons la tesi baumaniana en voga.

El món, el nostre món, segueix fet de nacions (Mira), però les nacions ja no són, ni seran, el que han estat per a l’Estat modern. La batalla de Son Gotleu ni és una anècdota ni un fenomen local. Tampoc l’Estat-nació és dipositari del Poder (sobirania en deien). La globalització ha canviat el terreny de joc, tot i que seguim embolcallats en una primera capa d’actuacions, mites i conceptes nacionals/estatals; i, a Occident, relativament protegits pel paradigma socialdemòcrata de l’Estat del benestar. En tot cas, l’exacerbació de l’egocentrisme ha provocat sotracs considerables en les ideologies basades en projectes col·lectius, l’esquerra i el nacionalisme.

I, tanmateix, a mi em resulta plenament vàlid reivindicar comunitats que s’autogovernin, cohesionades per institucions i una identitat comunes, compromeses amb la solidaritat interna, amb la igualtat i la llibertat de tots els integrants. El que ens calen són institucions inter-nacionals potents, amb legitimitat democràtica, que vetlin per la justícia planetària, inclosa la solidaritat (la ciutadania) humana global, i que afronti els desafiaments ecològics.

 

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Independents (Matheu 4)

tonialorda | 24 Agost, 2009 17:18

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Mateu Matheu, perspicaç, apunta una conseqüència col·lateral de la “implosió” de l’espai d’esquerra nacionalista: l’aparició de llistes independents (i de persones independents) que, mentre no s’aclareix l’escenari, opten per no triar.

No hi ha dubte que és un mal cert i que no li escapi a ningú que el PSOE hi té molt d’interès, molt. Són més bones de gestionar les militàncies clares (em confés un defensor dels partits) que aquesta indefinició, que es pot anar institucionalitzant i comporti circumscriure energies, de gent netament compromesa amb el país, en projectes polítics purament locals; o que gent que té capacitat i ganes es prengui anys sabàtics de “descans” de la política. Amb la necessitat que tenim ARA de la seva intel·ligència i empenta!

Com és natural jo faig vots perquè aquestes vacil·lacions acabin tombant cap al PSM i representin un nou impuls (ben necessari) del nacionalisme progressista. També m’està bé que la superació d’aquesta situació vengui d’un gresol conjunt. En tot cas, si no fos possible, o mentre no ho sigui, cal animar tothom (llistes i persones independents) a dar una passa envant per reforçar els partits que trobin més propers i, a partir d’ells, forjar coalicions i totes les enteses simbiòtiques possibles.   

Potser en temps de vaques grasses els triats aportin valor afegit, però, al meu parer, en temps de vaques magres no s’escauen tants de miraments (en què fossin justificats).  

Posted in General. Comentaris: (5). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Article sobre finanšament (UH)

tonialorda | 24 Agost, 2009 08:15

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Els atemptats i el festival de la corrupció han enterrat el debat sobre finançament. Les incògnites sobre el model i les dades confuses sobre les seves bondats i mancances no han afavorit fer-se’n una idea prou clara i una opinió fundada.

Tanmateix, tot i la gran satisfacció expressada pel PSOE, ha estat el propi Antich qui ha aclarit molt la situació, això sí, sense fer-ho explícit, anunciant que el pressupost de 2010, el primer amb el nou finançament, ha de baixar  4,5 punts respecte de 2009... És difícil afegir res més.

Les incerteses sobre el muntant final no trastoquen gens ni mica la clara conclusió de què la millora no compensa ni remotament l’aberrant dèficit estructural de la nostra balança fiscal: la nostra aportació a l’Estat gairebé triplicarà la màxima permesa a Alemanya per evitar l’espoli entre lands. Per tant, no resoldrà les mancances dels nostres serveis.

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Spanair i SFM

tonialorda | 22 Agost, 2009 11:06

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

La deslocalització de Spanair es produirà sense pena ni glòria. Bé, pena en fa. Al final, la societat gairebé ni ha reaccionat davant el fet que es traslladi la companyia per una jugada política finançada amb capital públic; mentre que els treballadors s'han limitat a negociar unes indemnitzacions més raonables, que ni tan sols suposen les quantitats que corresponen a un acomiadament improcedent, que és el que és.

Si un fet d'aquesta transcendència, que afecta centenars de famílies i suposa molts de milers d'euros que abandonen Mallorca, ens passa amb tanta indiferència, crec que ens hem de preocupar.

Aquest conflicte laboral contrasta vivament en la vaga grotesca de SFM, una vegada van aclarint-se els motius reals. Comparar els dos afers mostra l'enorme distància entre els drets laborals en el sector públic i el sector privat, i no sembla que el paper dels sindicats (que és, no cal dir-ho, fonamental) n'hagi sortit gaire ben parat.

Sobre SFM gos fer una proposta al Govern: si una de les denúncies és l'enxufisme, s'ha de corregir d'immediat, amb fermesa i contundència: que s'estudïin de prim compte tots els expedients laborals per aclarir qui ha entrat amb veritables processos de selecció públics, tots els que no superin aquest examen (faci el temps que faci) han de ser considerats semblantment als interins (com així ho ha establert la jurisprudència) i que surtin a oferta pública les seves places perquè siguin cobertes amb totes les garanties de publicitat, mèrit i capacitat. Amb els sous que han transcendit, augur molta participació. 

Posted in General. Comentaris: (1). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent