Toni Alorda

Pare Antoni Martorell

tonialorda | 26 Febrer, 2009 12:55

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Diumenge vaig anar a Montuïri, a la missa homenatge al franciscà i músic eminent, Antoni Martorell i Miralles.

Es varen anomenar tres inquers que he tractat prou. D'entrada, Pilar Rosselló, que ha reivindicat l'obra i la figura del Pare Martorell i li ha fet costat els darrers anys. Per dir un exemple, ha emprès un cicle anual de concerts d'orgue, a Inca, que duen el nom del Pare Martorell. Que sigui per molts d'anys. 

En segon lloc, Mn. Pere Joan Llabrés, per recordar la gran tasca d'introducció del català en la litúrgia després del concili. L'elegància i el compromís del Pare Martorell varen dotar l'església de cantorals adequats, amb un grapat de peces seves, d'una dignitat exquisida que s'inserten amb tota naturalitat en una tradició secular.

L'altre, Miquel Colom. El llenguatge de Martorell em recordava el del Pare Colom, tots dos magnífics epígons de l'Escola Mallorquina. Sí, amb una diferència, Martorell era un orador consumat, un orador romà, fins al final. Tots dos tenien cosa d'un altre temps. Tots dos eren intel·ligents i franciscans lúcids (tot i no probablement no compartien la mateixa idea del que havia de ser l'Església, sobretot Roma). Creadors enamorats de l'art i la cultura. Tots dos tenien un coneixement profund de la llengua catalana i una estima insubornable pel país.

Idò bé, Joan Miralles, en un dels parlaments de diumenge, llegí dos poemes de Colom. El primer, dedicat al Pare Martorell. L'altre, "El darrer cant", és un sonet que jo havia fet servir precisament en motiu de la mort del propi Colom. Vaig trobar que s'hi escaia, m'oblig a pujar-lo per dedicar uns minuts al record d'aquests dos homenots i compartir-lo amb vosaltres. Sé que a ells dos la tria els hi plauria.

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

La crisi, el PP i Jane Austen

tonialorda | 25 Febrer, 2009 11:12

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Les receptes que predica el PP en el Parlament de les Illes Balears per sortir de la crisi es resumeixen en dues, incompatibles:

1.- Baixar els impostos, baixar les previsions pressupostàries d'ingressos perquè en realitat no es compliran, i no endeutar-se.

2.- Gastar més en serveis públics i en reactivar l'economia.

És trist que una qüestió tan seriosa, que mantén 80.000 persones a l'atur, es tracti amb tanta demagògia.

Potser ens convé aplicar la recepta d'Austen, amb el perill que no provocarà l'entusiasme de ningú: seny i sensibilitat. Molt de seny ecològic pel futur i no caure en els errors desenvolupistes del passat i carretades de sensibilitat social (en serveis, atencions i en oportunitats econòmiques) en un moment econòmicament difícil. Sense orgull, amb principis i valors, és clar, més necessaris que mai, però sense gaires prejudicis.

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Mad˛ Bea

tonialorda | 20 Febrer, 2009 19:45

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Venc de Sa Pobla, presentaven un CD de cançons i tonades de Madò Maria Pascual "Bea". Un acte senzill i emotiu que ens recorda l'abisme entre dues Mallorques, les de les dues meitats del segle passat. Els poblers valoren aquest patrimoni, i això els honora. Madò Bea ha fet una aportació de valor a la cultura popular, i amb un compromís, discret però ferm, amb la terra i al país durant tota la vida.

El padrí marrai era bon cantador i és impossible entendre com evoquen els cants a l'era els qui ho han viscut (jo en uns breus epígons) dels qui només coneixen les tonades per recitals i compactes. En motiu de la mort de la gran Madò Buades, vaig publicar un article a l'ultima hora (ja fa més d'un any) sobre el cas. Aprofit aquesta visita a Sa Pobla per pujar-lo. I per donar les gràcies i l'enhorabona a Madò Bea. Per molts d'anys.

 

  (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Als que creuen que res no ha canviat en polÝtica territorial

tonialorda | 19 Febrer, 2009 12:57

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Llegesc una entrevista a Brisas de Margalida Ramis, sana activista i portaveu del GOB i em fa la impressió que les polítiques territorials d’aquesta legislatura li semblen com les de l’anterior. Tanmateix, confès que tenc la sensació que és un excés retòric, que sap fals, i, per tant, injust.

Entenem-nos, el GOB no ha d’escatimar les crítiques al govern quan les trobi escaients, LES HAN DE FER, i tenen segur el meu reconeixement al seu treball, magnífic i imprescindible, com ho és a la valuosa aportació que hi fa na Margalida; només dic que no convé perdre el sentit de la proporció. Cas contrari, fan els coros (injustament) a una de les cançonetes més del gust del desenvolupisme de la dreta, el desmobilitzador “tots són iguals”. 

Per altra part, na Margalida apunta que PSOE i BLOC no guanyaren les eleccions, que ho féu la societat civil (negligint, per cert, que PP-UM tenen majoria absoluta). Tanmateix, els qui se presenten a les eleccions són els partits. El missatge sembla que nega valor a la política i, de manera molt especial, i contraproduent, als mèrits de l’ecologisme polític, com si la militància ecologista només es pogués expressar en la societat civil. Amb carinyo, però no ho compartesc: el que ens cal és reivindicar, també, la política i assumir el paper dels partits per recollir les demandes ciutadanes, en comptes de qüestionar el seu paper central en el joc democràtic.

 

L’autoexigència és una de les senyes d’identitat irrenunciables dels progressistes, però, a partir d’un punt, convida al desencant i aboca a l’abstenció. La gelosia per la independència de criteri, pot dur a negar el valor de l'associacionisme, i, curiosament,  als associats, a excusar la militància política (per mantenir la independència...). A la dreta, no passa... i sempre governa algú. És per pensar-hi.

Posted in General. Comentaris: (11). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent